Una de les tasques que realitzem a l’arqueologia és el dibuix del material, que ens ajuda a la reconstrucció de la peça i/o a identificar-ne la seva forma i tipologia, i en conseqüència establir-ne el marc cronològic amb precisió.

És un treball d’estudi dels fragments de vidres, metalls, etc.. fruit de les excavacions, però en gran mesura es realitza sobre els materials ceràmics. Aquesta tasca ha variat al llarg del temps, i ha evolucionat amb l’aparició de noves tecnologies que ens permeten agilitar i millorar-ne els resultats. Així com fa uns anys es feia tot el procés a mà, emprant les típiques eines de dibuix tècnic (paper, llapis, tinta, compàs, peu de rei, etc.), ara la primera part del procés cal seguir realitzant-la a mà, però a partir d’aquí entra en escena la digitalització.

Un cop recuperem el material trobat, se’l classifica i se’n fa un inventari, cosa que tractarem en un altre apartat. Seguidament, se’n separen aquelles peces que poden ser excepcionals i destinades a l’estudi ja sigui per la seva decoració, perquè són poc habituals, o simplement perquè les hem trobat senceres o n’hem pogut remuntar tots els fragments.

En primer lloc, és molt important a l’inici del procés de dibuix orientar bé la peça o fragment. Què entenem per orientar els fragments? Això correspon a la inclinació exacta d’una peça respecte a un pla horitzontal de recolzament, no té la mateixa inclinació un plat pla, que un got. Les peces les orientem principalment a partir de les vores i les bases, les superfícies de les quals han de tocar en la seva totalitat aquest pla horitzontal.

De vegades una peça posseeix característiques que la fan interessant i no en disposem de cap fragment de la vora o la base. En els casos de les ceràmiques a torn ens podem guiar per les marques de torn (cercles concèntrics) reflectides a l’interior de la peça i en les peces realitzades a mà ens podem guiar per les decoracions. Finalment, en peces que pertanyen a tipologies formals ben conegudes és possible orientar els fragments sense comptar amb la vora o la base.

Un cop tenim orientada la peça, en resseguim el contorn de la vora o la base per tal d’esbrinar-ne el seu diàmetre, el qual ens permetrà més endavant obtenir una imatge global de la peça.

En segon lloc, cal reflectir en el paper el seu perfil, utilitzant el perfilador de contorns, una eina que sembla una mena de pinta. Cal reflectir en el paper el perfil intern i extern dels fragments, i el seu gruix l’obtenim amb l’ajuda d’un peu de rei.

Un cop obtingudes aquestes dades, digitalitzem aquest dibuix i procedim a desdoblar la peça, traçant una bisectriu (línia recta que correspon al vèrtex de la peça i que la divideix en dos). Com a resultat obtenim la secció de la peça a una banda i l’alçat (aspecte extern), a l’altra.

L’aparició de noves tecnologies, no només faciliten la tasca del dibuix sinó que han permès afegir noves visions de les peces com poden ser les reconstruccions en 3D, i afegir fotografies sobre l’aspecte extern de les mateixes, la qual cosa ajuda a tenir una idea el més real possible.

Aquesta tasca ens permet fer tipologies, agrupar-les en grups semblants que ens ajuden a esbrinar-ne la cronologia, procedència, utilitat etc.