Malgrat sempre s’ha de tenir la incertesa com un element a tenir en compte a l’hora de planificar una excavació, en aquests cas tenim certeses que intentarem demostrar.

Som a Barcelona, a tocar de la muralla romana baiximperial. Ja us anirem explicant tot el complex món de la poliorcètica romana, aquí només cal destacar que estem fora la ciutat d’època romana, però al bell mig de la ciutat vella medieval i moderna, que va ser esventrada amb l’obertura de la Via Laietana.

Una intervenció urbana és molt diferent a una excavació en un jaciment a la muntanya, o en una zona deshabitada. La ciutat creix sobre si mateixa, i cada època, cada fet, deixa una empremta.

La ciutat creix sobre si mateixa. Amb el temps, la muralla romana acaba metabolitzada pels edificis del voltant i es crea una textura urbana fascinant.  

És feina dels arqueòlegs reescriure el llibre de la història de la nostra ciutat, a través de les restes materials que ens han deixat.  A mesura que anem fent els diferents escrits d’aquest bloc veureu com anem solucionant els enigmes que tenim ara a l’hora de començar el treball de camp.

La muralla romana està molt ben conservada en aquest sector de Barcelona. Tenim dues torres de planta quadrada i un pany del mur. Alguns interrogants que tenim hores d’ara són: podrem definir amb exactitud la data de construcció del segon recinte defensiu? Aquesta zona del suburbium estava ocupada en època alt imperial i a la tardoantiguitat? Hi havia un fossat com a altres zones de la muralla, com a l’Avinguda de la Catedral? El fossat era defensiu, o un element hidràulic?

Seguiu-nos i ho anirem explicant en les properes setmanes.