Quan pensem en un historiador normalment ens l’imaginem tancat en un arxiu envoltat de papers escrits en lletra molt petita, o davant d’una classe plena d’estudiants llegint un llibre immens. En canvi, un arqueòleg ens l’imaginem agenollat en un forat ple de terra sota un sol abrasador, normalment en un paratge perdut… Doncs, no és del tot cert! Els historiadors també surten al carrer a fer recerca i els arqueòlegs també s’envolten de papers i llibres a les biblioteques i els arxius. Les seves investigacions es complementen.
Però, què passa quan a més a més marxen a un indret tan llunyà com l’estat del Pernambuco (Brasil) a la recerca de les poblacions que hi van viure ara fa més de quatre-cents anys? Què fan tres historiadors i dos arqueòlegs de països molt diferents interessats en un mateix territori? Bàsicament estimen Amèrica i tenen curiositat. Curiositat per conèixer, i donar a conèixer, una part de la història que compartim tots dos continents quan ens vam reconèixer com a part d’un mateix planeta, a principis del segle XVI.
Marxen per entendre les societats que es van desenvolupar en aquest territori, els seus models de convivència i la constitució de noves societats on indígenes, europeus i africans actuaven en un mateix espai. I sobretot, per intentar recuperar una història a vegades oblidada, a vegades mal explicada. Per fer això cal llegir molt, però també posar-se les botes i el barret. I sobre tot, cal saber escoltar als descendents que volen explicar la seva pròpia història.
Ens ho explicarà la Natàlia Moragas, en Luigi Ruiz Peinado y en Ricardo Piqueras, investigadors de la Universitat de Barcelona que estan desenvolupant aquesta recerca juntament amb d’altres col·legues de la Universitade Federal de Pernambuco.
