Aquesta és l’alga responsable de les taques a la platja de la Fosca: l’Alexandrium taylori. És una alga microscópica que mesura unes 30 micres de diàmetre ( una micra es la mil•lèsima part d'un mil•límetre), i això vol dir que és molt petita. Si les taques poden observar-se des de l’aire és perquè la concentració d’organismes pot arribar a ser molt gran.

Aquestes taques marronoses de vora la sorra són proliferacions de l'alga microscòpica Alexandrium taylori, un fenòmen recurrent a la Platja de la Fosca (Palamós)

Proliferació de fitoplàncton a l’Ampolla.

1-      Vista aèria de la discoloració de l’aigua a la platja de La Fosca (Palamós) produïda per proliferacions d’Alexandrium taylori. 

Proliferació d’un coccolitoforal al Port de Tarragona

Mapa del Mediterrani on s'indiquen concentracions de clorofil·la en mg/m³, realitzat a partir d'imatges preses pel SeaWIFS durant el mes d'abril de 2004.  Les zones blaves són les més pobres, mentre que les àrees vermelles és on hi viuen més algues. Al llarg de l'any hi pot haver diferències importants, però en general les zones de mar obert són molt poc productives, mentre que les àrees costaneres concentren la major part de nutrients i de plàncton.  

Font: http://oceancolour.jrc.ec.europa.eu

Platja de la Pineda amb molta càrrega de sediments

Desembocadura del Riu Fluvià amb una elevada càrrega de sediments

Confluencia del Riu Fluvià i del rec Sirvent a la seva desembocadura amb coloració a l’aigua degut als organismes planctònics

Desembocadura del Riu Grau amb coloració a l’aigua degut als organismes planctònics

Coloració de l’aigua produïda per la proliferació de Noctiluca

Imatge de la costa nord de l'estret de Bonifacio (en cors Bocche di Bunifaziu) , que separa l'illa de Còrsega de la de Cerdenya.

Estela luminescent a causa de les onades que trenquen a la platja en una zona amb alta concentració d’organismes bioluminescents.

Cèl•lula de Noctiluca scintillans vista al microscopi òptic sota un augment de 100x. Es pot observar la seva forma esfèrica i el tentacle a la zona inferior.

Imatge de la Barrufeta de Peyo, i Imatge al microscopi electrònic de rastreig de la Barrufeta bravensis. L’alga té un petit capell de color blanc que recorda la barrufa que duen els barrufets al cap.

Imatge al microscopi electrònic de rastreig de la dinoflagel•lada Gymnodinium litoralis en vista ventral. Barra: 10 µm.

Cists de resistència (fase bentònica) de varies especies

Fotografies de microscòpia òptica del mateix organisme: (A) amb camp clar, i (B) amb les plaques de cel•lulosa tenyides amb calcofluor observades amb microscòpia d'epifluorescència.