La investigadora Silvia G.Acinas al menjador del Tara Oceans.

Al mig del Pacífic l’aigua té tan pocs nutrients que no hi ha pràcticament res fins a 120 metres de fondària, on observem un màxim de clorofil·la molt profund. Al Mediterrani passa el mateix l l'estiu, però com que la massa d’aigua freda, plena de nutrients, arriba més amunt, el màxim de clorofil·la profund es troba a al voltant dels 60 metres. A l’Antàrtida hi ha més fitoplàncton (més clorofil·la) perquè l’aigua és més rica en nutrients i el fitoplàncton es pot desenvolupar al llarg de tota la capa superficial. En general, a l’Antàrtida no hi ha un màxim de clorofil·la profund.

Escalfament de l’aigua del pacífic central un any d'El Niño (en color vermell), i conseqüent baixada de la producció marina –gràfica inferior, també en color vermell.

Niño i Niña es donen de forma cíclica, més o menys cada 3-5 anys, però és difícil de predir.

Quan hi ha El Niño, els núvols que es formen al centre del Pacífic quan coincideixen les aigües fredes i l’atmosfera calenta, es desplacen més cap a la costa i porten gran quantitat de pluges tropicals a la illa. LLavors, a la costa, amb el Niño tenim aigües sense peixos, i els animals que en depenen (tortugues, mascarells, pingüins, i les iguanes famoses que s’alimenten del mar) pateixen, moren, o emigren si poden. El Niño pot arribar a ser devastador per algunes zones de Sud Amèrica i d’altres parts del món.

Imatge: National Oceanic and Atmospheric Adminitration (NOAA)

Els valors de temperatura per dessota de l’habitual es presenten en color blau. Les Galàpagos estan marcades amb una fletxa vermella.

Font: SeaWiFS project-NASA’s Earth Observatory

Una mostra de l'exhuberant biodiversitat marina

Imatge: Web oficial del FC Barcelona

Els bacteris marins mnostren una gran diversitat d'espècies que costa de reconèixer a ull nu ja que la seva aparença és força similar.