La nineta dels ulls del Museu de Ciències Naturals  és  la "Grande Galerie de l'Évolution". Un espai que genera complicitats, reflexions, emocions i respecte. Un punt a on es fonen els aspectes més purs de cultura i natura per obtenir una brillant carta de plats pel coneixement, amens, gustosos i contundents.

Si voleu saber més sobre el museu d'Història Natural de París, llegiu aquest missatge.

La Ciutadella de Calafell ha estat objecte d'excavacions des del 1983, la qual cosa ha permès descobrir, amb metodologia moderna, una gran part del jaciment -ocupat entre el segles VI i I aC- i recuperar informació sobre aspectes tan diversos com les tècniques i materials de construcció, les relacions comercials amb el món mediterrani, la tecnologia, les formes de l'explotació de l'entorn, etc.

En el text La Ciutadella Ibèrica de Calafell trobareu més informació al respecte.  

El Parc Natural de Cap de Creus, que és l'únic Parc Natural del territori espanyol que té una part marina i una terrestre, ofereix una vista inigualable sobre la mar catalana, i permet gaudir d'una flora i faunes típicament nostres.

Si voleu saber més sobre aquest paissatge no us perdue el missatge El Parc Natural de Cap de Creus.

Entre els molts atractius arquitectònics, artístics i culturals de Berlín, el físic hi trobarà dos edificis que han marcat poderosament la història del món actual: la seu de l'Acadèmia Prussiana de Ciències, lloc on van néixer la mecànica quàntica, la relativitat general i la cosmologia moderna, i l'antiga seu del Kaiser Wilhelm Institut, lloc d'on partí la cursa cap al domini de l'energia nuclear.

En el text La faceta científica de Berlín trobaràs més informació sobre aquest dos edificis.

Al palazzo Castellani, un edifici del segle XI adjacent a la galeria dels Uffizi (Florència), hi ha el museu d'Història de la Ciència, que pràcticament està dedicat monogràficament a Galileu. El museu acull una sala amb tot de telescopis que es va construir, i amb els que va descobrir les fases de Venus, muntanyes i cràters a la Lluna, taques al Sol, satèl·lits a Júpiter...

Si voleu saber més sobre els secrets científics de la Toscana no us perdeu el missatge Toscana: on Galileu va revolucionar la ciència.

Al Museu de la Baronia de Ribesalbes hi podem trobar una bona col·lecció de fòssils de plantes i animals que van viure fa 21 milions d'anys. És una mostra exquisida per l'excepcional qualitat de conservació dels organismes fossilitzats. A la imatge veiem un fòssil de Priscacara liops.

No us perdeu la proposta de turisme científic del Manel Saura i Joan Castany!

El 21 d’agost de 1609 Galileo –sense haver dit ni un mot dels seus descobriments- va citar els principals patricis de Venècia a la plaça de San Marco. Els va fer pujar a la torre de la plaça, i allí dalt els va parlar del “seu” invent, l’allargavistes i de les seves aplicacions. No va esmentar el Sol ni la Lluna, sinó que en va destacar el profit militar. Els va cedir el telescopi i els va fer mirar Pàdua, una ciutat que és a més de quaranta quilòmetres... Els patricis van quedar bocabadats en veure amb tot detall el campanar de la ciutat i intimitats de la vida quotidiana dels seus ciutadans. Amb el “meu” invent, els va dir, els soldats venecians podran estudiar les defenses de les ciutats enemigues i planejar-ne l’atac molt abans que els defensors els vegin. I els mariners podran detectar qualsevol vaixell abans que aquest els vegi, de manera que tindran temps i llibertat per fugir o preparar l’atac...

Si voleu saber com s’acaba la història, no us perdeu la proposta de turisme científic d'en Quim Bosch!

Las Médulas és un paratge del nord de la província de Lleó, Espanya. Es tracta d’una zona relativament extensa de terreny molt accidentat, de color vermellós intens, amb clapes de vegetació, i que és el resultat de les prospeccions mineres que es van fer en època romana al llarg de dos segles per tal d'extreure l’or que es trobava en les roques de la muntanya.

Descobreix-la amb la proposta de turisme científic de Claudi Mans.

No hi ha gaire estanys al nostre país, si fem excepció del Pirineu. Hi ha estanys somers, com les llacunes costaneres dels aiguamolls de l'Empordà, i pocs estanys profunds. Juntament amb els de Banyoles, hi ha el de Montcortès, al Pallars Sobirà, i els d'Estanya, vora Benavarri, a la franja de Ponent. Tots aquests estanys són profunds (fins als 100 metres en alguns casos), formats per l'enfonsament del terreny, d'aquí que vistos des del cel, siguin composats per rodones (de fet, dolines càrstiques) enganxades l’una amb l'altra.

Si voleu conèixer la ruta dels estanys, no us perdeu la proposta de turisme científic de Pep M Gasol!

Si busqueu un lloc on el paisatge i la història es conjuguin de manera gairebé perfecta, seguiu la recomanació de Joan Ramon Torres i aneu a sa Caleta, a la costa sud-oest de l’illa d’Eivissa, la major de l’arxipèlag de les Pitiüses

Aquest és el nom d’una petita cala on desguassa un torrent i on un petit port —al mateix punt on dos mil sis-cents anys enrere, els fenicis atracaven també les seves naus— repaira encara un bon aplec de petites embarcacions i esdevé un quadre del tot evocador.

El monestir de Phugtal penja literalment del congost més escarpat de la vall de Zangskar. La tradicional arquitectura blanca, que es remunta segons alguns al segle XII i segons d'altres al XV, s’adapta en perfecta simbiosi amb la roca nua i des de la llunyania petits puntets vermellosos indiquen la presència del seu centenar de monjos budistes. Un cel blau radiant tacat per núvols lenticulars guarneix aquest escenari de la civilització dels Himàlaies.

Fes un viatge diferent amb la proposta de turisme científic de Josep Lluís Alay!

La visita que ens proposa Claudi Mans és al Museu Hidroelèctric de Cabdella. La primera part  està dedicada a la descripció de les principals fonts d’energia, amb un èmfasi especial en l’energia hidroelèctrica i el sistema hidràulic del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça desenvolupat per ENHER entre els anys 40 i 60 del segle XX. També hi ha unes seccions dedicades a les condicions de treball del temps de creació de la central. Es visita després la sala de turbines de la central, en funcionament, on els guies donen explicacions detallades dels diferents aspectes tècnics i socials del funcionament de la central. Finalment, a l’exterior es contempla la base de la conducció d’aigua descendent.

Al poble de Cabdella (o Capdella, com reivindiquen alguns dels seus habitants) el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya hi té una de les seves instal·lacions.

El Museu Hidroelèctric de Cabdella és instal·lat a l’antiga central hidroelèctrica del salt de Cabdella. S’alimenta de l’aigua de l’Estany Gento, que recull tota l’aigua de l’alta conca del Flamicell, a la capçalera de la Vall Fosca.  Des de la seva instal·lació el 1914 el salt de Cabdella fou una de les canonades hidroelèctriques més altes d’Europa, amb un desnivell d’uns 800 m. 

La visita al museu per conèixer el seu funcionament és una de les propostes que et fem de turisme científic!

Des del mirador de Talamanca, situat als peus del castell, veurem un dels camp de batalla de la Guerra de Successió des de la perspectiva de les tropes catalanes, situades sota la població. Des d’aquest punt es veu, a mitjana distància, la riera que servia de frontera entre catalans i borbònics.

Descobriu els escenaris de la Guerra de Successió fent... turisme científic!

Talamanca és una petita vila enclavada just al costat del parc natural de Sant Llorenç del Munt, entre el Bages i el Vallès Occidental. El paisatge boscós serveix com a marc d’un casc antic ben preservat, que proporciona l’ambient adequat per viatjar en el temps fins a un dels escenaris de la Guerra de Successió al dia de la batalla, una batalla que té el seu colofó en el castell, visible des de qualsevol punt de les rodalies.

Voleu conèixer l’itinerari dels escenaris de la batalla de Talamanca? Descobriu-los aquí amb la proposta de turisme científic que ens fa Xavier Rubio!

A la Ciutadella de Roses s’està duent a terme una excavació de la ciutat medieval i la muralla hel·lenística. A més d’aquest procés d’excavació, es fan treballs de laboratori de neteja de material, un xic de restauració per facilitar la conservació de la peça i el procés d’inventari.

Vine a descobrir la història i l’arqueologia amb la proposta que ens fa en David Casacuberta!

La Ciutadella de Roses és una fortificació construïda al segle XVI. Dins les seves muralles podem trobar un gran patrimoni arqueològic grec, romà, medieval i modern, molt del qual encara està per excavar. 

Et proposem una visita, en què viuràs molt de prop l’arqueologia. Vols saber com? Descobreix-la amb la recomanació d’en David Casacuberta!

La ciutat més austral del món, Ushuaia (en llengua yámana: Badia que tendeix vers occident), es troba a la riba del Canal del Beagle, a Tierra del Fuego.

Tot i que es tracta de la darrera “fi del món” (el del Canal Beagle va ser descobert el 1831 per William Fitz-Roy, que pocs anys més tard hi tornaria portant com a company de converses i sopars un naturalista que es deia Charles Darwin), Ushuaia deu ser una de les ciutats més turístiques del planeta; i déu n’hi do la de gent catalana que us hi podeu trobar.

Descobreix la proposta de turisme científic a la fi del món que ens fa Ivan Briz.

La Ciutat de l’Espai és un parc temàtic centrat en la investigació espacial. Hi ha reproduccions de diversos llançadors tal com els coets Arianne, i una reproducció de l’estació espacial rusa Mir. També hi ha un planetari i un cinema en tres dimensions on habitualment s'hi projecten pel·lícules relacionades amb la recerca espacial. I disposa d’activitats adreçades a públic de totes les edats.

No us perdeu aquesta interessant proposta de turisme científic de Daniel Crespo!

La visita a la cova museu de la Font Major és la proposta de turisme científic de Daniel Closa. I les persones més aventureres podeu optar pel circuit aventura. La part visitada de la cova són uns 300 metres de la part “seca”, però més enllà la cavitat segueix amb un riu subterrani que es pot explorar (cal fer una reserva). Una opció que, convenientment equipats permet fer una descoberta dels següents 900 metres de foscor, formacions geològiques i el camí de l’aigua que, quan surti, donarà lloc al riu Francolí.

La cova de la Font Major està situada a tocar del naixement del riu Francolí. Es poden visitar els primers quatre-cents metres de la cova dividits en dues sales. La primera està dedicada al Paleolític i la segona al Neolític i a la geologia de la formació. A mesura que ens hi endisem anirem descobrint com era la vida dels primers pobladors d’aquelles contrades. Les eines que tenien i la manera com les fabricaven. El menjar amb què s’alimentaven, els animals amb qui competien, des de cérvols fins rinoceronts, o els rituals que marcaven la seva existència...

I és que una cosa és que t’expliquin que en temps passats la fauna d’aquí era diferent de l’actual, però una altra és veure tu mateix les dents d’un rinoceront o de hienes que rondaven pels voltants de la cova, i aquesta és una de les propostes que et fem de turisme científic!

Dins les muralles de la Ciutadella de Roses podem trobar un gran patrimoni arqueològic grec, romà, medieval i modern, molt del qual encara està per excavar.  

Aquesta és una de les propostes de turisme científic que us oferim aquest estiu.  

Imatge de microscopi electrònic de transmissió dels microorganismes que viuen als cristal·litzadors, les basses on precipita la sal. Els bastonets són bacteris i els de forma de segell són arqueus. Tots dos tenen pigments vermells i poden fer servir l‘energia de la llum.

Si vols veure-ho en directe, no et perdis la proposta de turisme científic de Carles Pedrós-Alió!

Ecòlegs microbians estudiant els microorganismes de les salines.

Les basses on precipita la sal són d'un color vermell granat intens degut als microorganismes que hi viuen: una barreja de bacteris i arqueus capaços de suportar les condicions tan extremes de salinitat. Els microorganismes són, per definició, invisibles a l'ull, i cal fer ús dels microscopis per veure'ls. Però en aquestes basses s'acumulen en quantitats tan grans, fins a 100 milions per mil·lilitre, que els seus pigments tenyeixen l'aigua del seu color

Descobreix aquests paisatges de color vermell granat intens a la proposta de turisme científic de Carles Pedrós-Alió.

Als Jardins dels Vivers de València hi ha el Museu de Ciències Naturals, de titularitat municipal, que allotja la impressionant col.lecció de restes fòssils de grans mamífers extingits procedents de l'Argentina reunida per l'enginyer de Manises Josep Rodrigo Botet.

Hi podem veure, entre d'altres exemplars, l'esquelet més complet al món del megateri o pereós gegant del Quaternari sud-americà; esquelets i closques d'armadillos de mida gegantina; un exemplar de tigre de dents de sabre, i diverses restes de mamífers de gran volum, tal i com expliquem al text El Museu de Ciències Naturals de València.

A Ulldecona podeu trobar un centre que us ofereix l’oportunitat de conèixer de primera mà un excel·lent exemple de l’Art Rupestre Llevantí.

Les escenes representades es concentren en la cacera (activitat tractada amb especial rellevància i on les figures representades són majoritàriament homes), la recol·lecció (vinculada a les dones), i en menor terme ens parlen de conflictes violents, així com d’altres situacions d’interpretació no tan fàcil, com per exemple danses. Però, si eren grups agrícola-ramaders, quin és el motiu d’aquest interès en representar  la cacera i la recol·lecció?

Descobreix-ho a la proposta de turisme científic de Ivan Briz!

Un bon grapat de preguntes podreu reflexionar tot mirant les pintures de l’Abric d’Ulldecona. Penseu sobre el canvi en el pas d’un món que desapareix (el caçador-recol·lector) després de milers d’anys d’existència, per esdevenir un nou paisatge amb domesticació de plantes i animals, i sedentarisme.

La visita al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita és una de les propostes que et fem de turisme científic!

A l'entorn ben proper del monestir de Lluc, el resultat de l'acció geològica de l'aigua (sobre els conglomerats calcaris del Burdigalià) és un paisatge, quasi intransitable, que inclou formacions rocoses singulars.

Si voleu saber més sobre el pintoresc paisatge dels Pixarells de Lluc no us perdeu aquest missatge.

A l'entorn ben proper del monestir de Lluc, el resultat de l'acció geològica de l'aigua (sobre els conglomerats calcaris del Burdigalià) és un paisatge, quasi intransitable, que inclou formacions rocoses singulars com és el cas del ben conegut Camell. Aquesta acció dissolvent és portada a terme per l'aigua acidificada per la presència de CO₂.

Pedrera a cel obert prop de la cova de sa Gata (Palma). Del bloc central es va treure marès el febrer de 2003, pel Cosmocaixa de Barcelona, la qual cosa va generar una certa polèmica.

La zona d’Es Carnatge és d'un gran interès naturalístic. Aquí es conserven les comunitats vegetals de litoral rocós que era present altre temps a tota la vorera de mar de Palma. Trobareu més informació sobre aquest indret a Mallorca (II): Es Carnatge i el patrimoni paleontològic.

Al llarg del Torrent de Sant Martí, al municipi de Calldetenes (Osona), hi havia un conjunt de sis molins fariners, algun dels quals va treballar fins a 1980 del segle XX. Ara fa uns anys l'ajuntament de Calldetenes, en col·laboració amb voluntaris i propietaris, va dissenyar una ruta que ressegueix els molins.

Més informació a La ruta dels molins fariners de Calldetenes

Estàtua del físic Alessandro Volta, ubicada a la ciutat de Pàvia. Per a saber més sobre aquest destí, no us perdeu el missatge Pavia, ciutat de ciència i art.

S'Albufera de Mallorca és el paradís de les aus i dels ornitòlegs de tot el món. Més de 300 espècies d'aus han estat observades en alguna ocasió. Uns 120.000 persones visiten a l'any aquest espai natural.

Més informació a: Mallorca (IV): La biodiversitat de s'Albufera

L'orquídia més gran d'Europa, Orquídia de Prat (Orchis palustris) es troba a s'Albufera de Mallorca, l'espai amb més biodiversitat de les Illes Balears.

Per a saber-ne més llegiu Mallorca (IV): La biodiversitat de s'Albufera

L'edifici és obra de l’arquitecte Renzo Piano, i té com a principal atractiu arquitectònic la teulada i la terrassa, denominada "The Living Roof". És una superfície amb pujades i baixades imitant els turons de San Francisco, recobertes de terra i herba, plantes i flors, amb solucions innovadores. Té molt bones vistes sobre el Golden Gate Park i sobre la ciutat i el seu entorn.

Per a saber més sobre el museu, llegiu el següent missatge.

Els moais són els principals protagonistes de l’illa de Pasqua. Aquestes figures estan envoltades pel misteri, però tot indica que són personificacions de líders ancestrals. Per a saber més sobre l'illa de Pasqua no us perdeu el missatge L’Univers vist des de Xile.

El passat 11 de juliol de 2010 va tenir lloc un eclipsi solar total que es va poder veure des del sud de l’oceà pacífic, incloses les illes Tuamotu a la Polinesia francesa i l’illa de Pasqua, i també des de sud de Xile i Argentina. Per a saber-ne més llegiu el missatge L’Univers vist des de Xile.

Membres de l’expedició Sheilos fent un tomb per l’illa de Pasqua just el dia abans de l’eclipsi solar total, que va tenir lloc l’11 de juliol del 2010. Més informació a L’Univers vist des de Xile.

El més interessant del museu de les mines de Bellmunt és la visita guiada per l’interior de la Mina Eugènia. Són visitables 700 metres de les galeries de la primera planta i s’hi poden veure betes de mineral.

Si vols saber més sobre les mines de Bellmunt no et perdis aquest missatge.

El més interessant del museu de les mines de Bellmunt és la visita guiada per l’interior de la Mina Eugènia. Són visitables 700 metres de les galeries de la primera planta i s’hi poden veure betes de mineral.

Si vols saber més sobre les mines de Bellmunt no et perdis aquest missatge.

En aquest Jaciment paleontològic es poden observar en un mateix lloc postes d’ous i icnites (petjades) de dinosaure i restes vegetals. Aquestes restes fòssils permeten al visitant poder reconstruir, mitjançant cinc estacions d’observació, la flora, la fauna i els paisatges de fa uns 65 milions d’anys. Per a més informació llegiu el missatge Un viatge a través del temps (III): Coll de Nargó.

El Jaciment de Basi es troba a uns 55 minuts del municipi aragonès d’Areny de Noguera. S’hi arriba a peu per un sender senyalitzat en el que es troben panells informatius que serveixen per a entendre com era la flora al Cretaci i el procés de formació del relleu de la zona. Si voleu saber més sobre aquest destí llegiu el missatge Un viatge a través del temps (II): Areny de Noguera.

El d'Areny és un jaciment d’icnites (petjades) de dinosaures ornitòpodes, en el qual s’han pogut reconèixer fins a tres rastres diferents. Per a saber-ne més, llegiu el missatge Un viatge a través del temps (II): Areny de Noguera.

El Jaciment de la Posa està localitzat al poble d’Isona, al sud de la comarca lleidetana del Pallars Jussà. Per a arribar-hi s’ha de buscar l’Ermita de la Posa, el jaciment es troba al costat, resseguint un camí rural asfaltat.

Per a saber-ne més consulteu el missatge Un viatge a través del temps (I): Isona

Es tracta d’un jaciment constituït per més de 2.000 marques d’alimentació (forats) deixats per rajades en un ambient de plana costanera mareal propera a la costa, fa uns 70 milions d’anys (Cretaci Superior). En aquest jaciment també s’observen marques produïdes pels corrents d’aigua sobre les sorres marines, i forats i caus fets per crancs i petxines. 

Per a saber-ne més consulteu el missatge Un viatge a través del temps (I): Isona

Les col·leccions del Museu Municipal d’Alcover i del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà conserven un conjunt importantíssim de fòssils del període del Triàsic, fa més de 230 milions d’anys. Aquests fons es caracteritzen per tenir una gran abundància d’éssers invertebrats, com  per exemple crustacis i bivalves, i de vertebrats, com poden ser peixos i rèptils.

Més informació al missatge Un viatge a través del temps (IV): Alcover i Montblanc.

Si us animeu a participar en aquest projecte científic tot passejant pels carrers del Pont de Suert podeu fer-ho acompanyats d’un guia que al llarg de la passejada us explicarà curiositats i dades interessants de les orenetes i de la seva vida entre nosaltres.

Més informació a Pont de Suert i l’oreneta cuablanca.

El viatge a Cambridge, a part de satisfer els somnis de qualsevol fanboy de tendències científiques, val la pena també per gaudir del magnífic entorn. Un passatemps típic és fer un volt en una de les gòndoles que naveguen pel riu.

Per a més informació sobre aquest destí no us perdeu el missatge La Universitat de Cambridge, un passeig ple de saviesa.

Les estacions d'anellament són les localitats on s'hi estudia la biologia dels ocells mitjançant l'anellament científic. Aquestes estacions es troben repartides per tot el territori de Catalunya i són representatives d'una part molt important de la diversitat d'hàbitats avifaunístics que trobem al nostre país.

Per a més informació sobre l’estació d’anellament de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix, no us perdeu aquest missatge.  

Els tres carnívors -el linx, l’ós i el llop- i el rosegador més gran d’Europa -el castor- són animals esquius, feréstecs i tímids i, per tant, difícils de veure en llibertat. Cal doncs, paciència, silenci, perseverança, il·lusió, motivació i un coneixement detallat de la geografia per a poder tenir èxit en aquesta comesa.

Més informació a Els Carpats romanesos, un excels rebost faunístic.

Aquestes serralades que es drecen al bell mig de la plana centreeuropea no són només una barrera geogràfica sinó també històrica i cultural: al cantó est s’estén la Transsilvània i el Bànat, territoris que durant segles van formar part de l’Imperi Austro-Hongarès i on l’hongarès i l’alemany encara hi tenen una presència notable. En canvi, al sud i a l’oest s’obren les grans planes danubianes on trobem el bressol de la Romania històrica (la Valàquia i Moldàvia).

Més informació a Els Carpats romanesos, un excels rebost faunístic.

El Globen (o Ericsson Globe, que és el nom oficial des de que la companyia Ericsson el va comprar) és un palau d’esports construït el 1989. L’interior no es pot visitar més que quan hi ha un esdeveniment, però l’exterior sí. Des de febrer del 2010 es pot pujar a un ascensor doble de parets de vidre de 16 places, en forma d’esfera, i amb tècnica de funicular, que s’enfila per la paret exterior fins al cim de l’esfera. Des d’allà, a 130 m d'alçària, hi ha una vista de 360º de tot Estocolm.

Per a saber més sobre el Globen i altres indrets d’interès de la ciutat d’Estocolm no us perdeu aquest missatge.

El metro és un dels atractius més interessats d’Estocolm. Hi ha unes cent estacions i moltes estan decorades de forma molt original. La de la imatge correspon a la parada de Radhuset (línia blava), que simula unes excavacions arqueològiques indefinides, amb bases de columnes de diàmetre enorme sortint de la roca recoberta de material simulant argiles i fustes aparentant suportar l’excavació.

Per a saber més sobre Estocolm no us perdeu aquest missatge.  

El Museu de la Tècnica d’Estocolm (Tekniska Museet) és una barreja de museu clàssic i de museu interactiu. Té una notable exposició de sistemes de producció d’energia clàssics, com màquines de vapor, turbines, dinamos. La part interactiva té una interessant sala de física de l’esport. Hi ha també una sala dedicada a l’estació espacial, un cinema en 3D i una sala destinada a invents de dones sueques.

Trobareu més informació sobre Estocolm en el següent missatge.

Els dinosaures només són una part dels tresors del Museu d'Història Natural d'Oxford.

Dalt de tot del Cadí hi ha fòssils marins que donen testimoni del seu origen.  Per veure la calcària amb alveolines només cal observar amb atenció les pedres que s’han fet servir per fer les cases dels pobles que hi ha a peu de Cadí, com Cava o Estana. Les alveolines són fòssils marins del grup dels foraminífers, uns organismes d’ una sola cèl·lula que segreguen una closca de carbonat de calci.