Projecte
Simulació d'un volcà

Ciència a la cuina

Propostes d'experiments per fer a casa

Ciència a la cuina

Presentació del projecte

Qui té una cuina, té un laboratori. És un espai amb estris, substàncies i energia on podem investigar un ampli ventall de fenòmens.

En aquest projecte hem demanat a un seguit de científics i científiques de la Universitat de Girona que ens obrissin les portes de la cuina de casa seva i ens fessin un experiment. El resultat són aquestes propostes, senzilles i divertides, alhora que inevitablement casolanes. Són experiències a l'abast de tothom i que tanmateix il·lustren principis científics interessants.

Ciència a la cuina forma part de la Nit de la Recerca 2009.  

Veure la galeria més gran

Fotos

La nit de la recerca
  • La nit de la recerca

    La nit de la recerca

    Dani Jiménez va protagonitzar un dels experiments de la Nit de la Recerca. Capbussa un mòbil en aigua i sembla que funciona. No s'espatlla? Com s'ho deu fer? Tal vegada perquè no era aigua...
  • Ciència a la cuina a la nit de la recerca

    Ciència a la cuina a la nit de la recerca

    La nit de la recerca celebrada el 25 de setembre a Girona va comptar amb els experiments dels investigadors i investigadores de Ciència a la cuina. Els vols fer a casa? Són molt fàcils de fer! Descobreix-los aquí!

  • Llet i mató

    Llet i mató

    En aquest experiment, un àcid trenca l'estructura de la proteïna de la llet (caseïna). Això, amb el canvi de pH, provoca que puguem separar la part líquida (serum) de la part sòlida que té la llet (caseïna precipitada). Aquest material sòlid és el que coneixem en alimentació com mató. Una mica de sucre, mel o melmelada i gaudiràs d'unes excel·lents postres.

    La professora d'Infermeria, Alícia Baltasar, ens explica el procediment en aquest vídeo.

  • Tinta invisible, del passat al present

    Tinta invisible, del passat al present

    La combinació de diferents productes, utilitzats com a tinta, fa que missatges que no es poden veure a simple vista apareguin, i al revés. Aquestes reaccions químiques es poden comparar a les que es produeixen en fotografia, quan s'utilitza un producte revelador que treu la imatge impresa a un negatiu o a una còpia a paper. Si vols saber-ne com funciona, comprova per tu mateix aquest  experiment on Història i Química es donen la mà.

  • Llet màgica!

    Llet màgica!

    La tensió superficial és una propietat de l’aigua que permet que certs objectes i éssers vius puguin surar a la superfície de l’aigua tot i tenir una major densitat. Les taques de colorant que posem a la superfície no es dissolen i es queden concentrades, però si interferim a la llet amb una mica de sabó es comença a veure una mica de moviment. O potser és també una mica d’art... Comprova per tu mateix aquest curiós experiment.

     

  • Un guèiser de sidral i bicarbonat!

    Un guèiser de sidral i bicarbonat!

    La simulació del guèiser en aquest experiment és fruit d'una reacció entre el bicarbonat i l'àcid cítric i tartàric que porta el sidral. D'aquesta reacció es desprèn diòxid de carboni, que és el gas responsable de l'escuma. Pots variar les quantitats empleades per conèixer les diferents reaccions.

  • Simulem l'erupció d'un volcà

    Simulem l'erupció d'un volcà

    En aquest experiment podem simular l'erupció d'un volcà a base d'escalfar la cera provinent d'una espelma. Damunt hi situem una fina capa de sorra, i cobrim tot plegat amb aigua freda. De fet, la cera simula el magma volcànic,  i la sorra representa l'escorça terrestre.  

    Quan el "magma" (la cera) es refreda dins l'aigua dóna lloc a un seguit de formes estàtiques, igual que el magma refredat produeix un seguit de roques i estructures geològiques.

  • Llaminadures al buit!

    Llaminadures al buit!

    Quan fas el buit a unes llaminadures que es troben ficades en un senzill aparell de cuina, el seu comportament canvia al temps que el recipient es queda sense aire. Al haver-hi menys aire a dins del pot, la pressió disminueix i les llaminadures canviem la seva mida... Es fan més petites o més grans?

    La resposta la trobareu a l’experiment Llaminadures al buit!

  • Escala àcids

    Escala àcids

    Hi ha substàncies que canvien de color segons el grau d'acidesa o d'alcalinitat.  Aquest és el cas de l'aigua de bullir col llombarda, la qual conté uns pigments, anomenats antocianines, que són molt sensibles al ph i canvien ràpidament de color: a ph neutre són de color lila, si el ph es àcid agafa tons vermellosos,. I si el ph es bàsic adopta tonalitats verdoses.

    En l'exemple de l'experiment Obtenció d'un ou ferrat de color verd i d'una llimonada vermella , la clara d'ou esta formada per una proteïna, l'ovoalbúmina, de ph bàsic, i per això el suc de col llombarda vira a color verd en la seva presència. En canvi, l'àcid cítric fa que la llimonada es vegi de color vermell.  

Vídeos

  • Transformació de la llet
  • Fes una cromatografia casolana

    Fes una cromatografia casolana

    Si t'agraden els detectius i vols descobrir qui ha estat el responsable d'una curiosa taca has d'aprendre a fer una cromatografia!

    Aquest vídeo et mostrarà com podem fer una senzilla cromatografia amb materials que tens a casa. Amb la cromatografia pots apreciar els diferents components de les substàncies líquides. Una placa base de cartolina amb una taca de la substància i un dissolvent, com ara l'alcohol, ens serà prou per veure com el tint de la taca es difumina en una bonica flama. L'investigador és el Josep  Duran, professor del departament de Química, de l'àrea de Química Inorgànica de la Universitat de Girona.

    I si voleu tenir més detalls sobre la cromatografia podeu llegir l'article que el Josep Duran ha preparat per identificar taques de retoladors.

  • Llaminadures al buit!

    Llaminadures al buit!

    La investigadora Lídia Ochoa ens mostra en aquest experiment què passa quan introduïm unes saboroses llaminadures en un pot per fer el buit. Les llaminadures pateixen uns canvis físics quan els traiem l’aire. Si vols saber què passa, pots veure aquest vídeo i fer-lo a casa teva sense cap complicació! I si en vols saber més... no et perdis l'article Llaminadures al buit!

  • Podem fer un ou ferrat verd?

    Podem fer un ou ferrat verd?

    Aquest vídeo mostra com podem cuinar un ou ferrat de color verd. Es tracta del resultat d'un experiment que es basa en les reaccions àcid-base, i que ens ajuda a conèixer el pH de les substàncies líquides. L'investigador és el Pep Anton Vieta, químic i col·laborador del Departament de Química de la Universitat de Girona.

    Descobreix per què canvia de color l'ou al diari de recerca i endinsat en aquest i en altres experiments al projecte Científics a la cuina!

  • Simulació de l'erupció d'un volcà

    Simulació de l'erupció d'un volcà

    Aquest vídeo ens ensenya la simulació de l'erupció d'un volcà. Això es fa a base d'escalfar la cera provinent d'una espelma. Damunt hi situem una fina capa de sorra, i cobrim tot plegat amb aigua freda. De fet, la cera simula el magma volcànic,  i la sorra representa l'escorça terrestre.  

    Quan el "magma" (la cera) es refreda dins l'aigua dóna lloc a un seguit de formes estàtiques, igual que el magma refredat produeix un seguit de roques i estructures geològiques.

  • Guèiser

    Guèiser

    En aquest vídeo, el químic Josep Duran ens fa una demostració de com el bicarbonat i el sidral, amb l'aigua, produeixen una reacció química. Si aquesta reacció la fem en un pot amb un petit forat, veurem com l'energia de la reacció és capaç de sortir amb força imitant els guèisers. Caldrà anar amb compte i provar diferents combinacions per tal d'experimentar diferents alçades del guèiser, sempre sota control.

  • Art damunt la llet !

    Art damunt la llet !

    El vídeo d'aquest experiment que ens presenta la investigadora Lídia Ochoa mostra com les molècules de sabó atrauen les molècules de l'aigua i els greixos. Si a un recipient amb llet i taques de colorant alimentari l'apliquem una mica de sabó, veurem com la superfície reacciona provocant certs moviments de la capa superior.

    Aquest experiment és molt didàctic i a la vegada creatiu, perquè a més de comprovar un fet científic també pot treure la teva faceta més artística i creativa...

  • missatges invisibles

    missatges invisibles

    En aquest vídeo, els investigadors Xavier Renedo (historiador) i Josep Duran (químic) ens presenten una tinta invisible utilitzada des de fa més de 200 anys. La formula que ens expliquen en el vídeo ha estat actualitzada però respon a la composició original. El seu principi químic es basa en les reaccions dels seus productes.

    Històricament, les tintes invisibles són molt antigues i han estat utilitzades durant les guerres i també entre amants per evitar la vigilància de pares i famílies.

    L'experiment el podràs veure en dos formats. Si vols una explicació més extensa, i històrica, al voltant de les tintes invisibles pots accedir a aquest vídeo d'uns deu minuts de durada. Si pel contrari, vols veure el resultat pràctic de l'experiència, accedeix al vídeo de cinc minuts.

  • Foc i metall
  • Globus que no exploten
  • Quina flama s'apaga abans?
  • Flames que no cremen
  • Flames i xemeneies
  • Problemes de visió?
  • De què vas, Pitagores?

El projecte al dia

Veure'n més »