Portada del manuscrit bonpo tibetà de la regió de Kham sobre les escriptures de Zhang-zhung (Shangshung). La línia superior està escrita en zhang-zhung i la inferior en tibetà. L'equip de l'OTAC n'ha aconseguit una còpia per a Recerca en Acció!

Vols saber com l'han aconseguit? La resposta la trobaràs al Diari de Recerca!

El segell del darrer rei de Zhang-zhung: Ligmihya. En escritpura zhang- zhung.

Segueix l'expedició al Tibet i descobreix el mític regne de zhang- zhung!

Fotografia del lama Khyungtrul Rinpotxe (Li Gotami Govinda, 1947) davant del seu monestir de Gur Gyam (Ngari, Tibet).

Durant l'expedició al Tibet van poder obtenir informació molt valuosa d'aquest lama. Descubreix-la al Diari de Recerca!

Interior de la tenda tibetana. Escalfen aigua a la llar, mentre la mestressa fuma un cigarret. Les seves arracades són un ornament molt caracterísitc de la regió.

Descobreix com es viu a una tenda nòmada del Tibet al Diari de recerca!

Tenda nòmada tradcional tibetana, feta amb llana de iac, prop de Khyungdzong.

Vols conèixer com hi viuen? Descobreix-ho al Diari de recerca!

L'ermità a l'interior de la seva cova de Khyungdzong, on hi passa tot l'any, bona part del temps en l'absoluta foscor, meditant.

Vols saber més coses d'aquest ermità? Doncs et convidem a seguir el Diari de recerca! 

Un mussol (ugpa) ens observa encuriosit a l'interior de la cova de meditació del gran lama Drenpa Namkha de la religió bon.

"Rangjung" o "manifestació espontània" de Tonpa Shenrap Miwo, fundador de la religió bon, sobre la roca d'una de les parets verticals de Khyungdzong.

Monument bonpo conegut amb el nom de "chörten" (stupa, en sànscrit). Molt habitual en el budisme on el corona un sol i una lluna. En aquest cas hi podem apreciar el "trident" característic de bon.

L'ermità bonpo que ens presenta i descriu totes les meravelles que s'amaguen entre les roques de Khyungdzong.

Estema Khyungdzong. En l’àrea més interior de la roca hi trobàrem dues coves on la tradició explica que dos grans lames bonpos de Shangshung, anomenats Drenpa Namka i Senegau, van meditar durant llargues temporades. Tots dos estan considerats pels bonpos com éssers il·luminats fora de les restriccions imposades per l’espai i el temps. Se’ls atribueixen tota mena de miracles. Al costat d’una de les coves hi vam trobar el tro de Senegau, construït amb pedres i cobert de banyes (ofrenes dels fidels) que és el que veiem a la fotografia.

Restes dels envans de pedra de Khyungdzong, testimoni mut de l'antiga fortalesa i ciutat de Shangshung que va caure en mans tibetanes al segle VII.

Vols saber quina història hi ha al darrera d'aquesta fortalesa? Descobreix-la aquí!

Vista panoràmica de la massa rocosa coneguda amb el nom de Khyngdzong, La fortalesa del Khyung, antiga ciutat de Shangshung.

Coneix què va passar quan Josep Lluís Alay i els seus companys d'expedició van arribar en aquest indret al diari de recerca! 

La imatge mostra un manuscrit cal·ligrafiat en tibetà. En aquesta llengua existeixen multitud d'estils d'escriptura, és a dir cal·ligrafies, que s'utilitzen en funció del context (cartes, avisos oficials, impressió de llibres, etc.).

Per saber-ne més d'aquest idioma, llegeix el missatge "Kunkamsang (Tens bona salut?)"

Aquest bonic manuscrit permet fer-se una idea de la fesomia característica de la llengua tibetana, que compta amb trenta caràcters.

Els primers testimonis escrits de l'escriptura tibetana els trobem al segle VII i al llarg de la història ha donat lloc a una de les literatures més riques del continent asiàtic.  Es tracta d'una llengua ben diferent de la nostra: l'ordre dels elements de l'oració és molt diferent car primer posen el subjecte, a continuació tots els objectes (directe, indirecte, circumstancials) i finalment el verb. És a dir, ells no dirien "El tigre matà iacs" sinò "Tigre iacs matà".  

Llegeix el missatge "Kunkamsang (Tens bona salut?)" per saber-ho tot d'aquesta llengua parlada per 6 milions de persones.

Tenzin Namgyal viu a Wombu des de fa cinquata anys. Va ser deixeble del lama bonpo més destacat del segle XX, Khyungtrul Rinpoche, i l'any 2007 vam tenir la sort de poder entrevistar-lo per a la nostra recerca. 

A la imatge veiem "Rangjung" o "manifestació espontània" de la peülla del cavall del'heroi de la mitologia tibetana Ling Gesar.

De camí cap a Khyungdzong ens expliquen que l’heroi de la mitologia tibetana, conegut amb el nom de Ling Gesar, en un passat remot que ningú gosa definir, un bon dia transportava carbó. La feixuga càrrega l’arrossegava el seu cavall i ell premia fort les regnes. En arribar a l’indret que té un fort pendent, la càrrega va rodolar i el cavall va clavar les peülles a la roca. Avui es pot identificar fàcilment el forta que li van fer a la sòlida roca, així com el color negre que impregna l’indret, resultat de la pèrdua del carbó.

Inscripció en pedra del títol d'un llibre sagrat bonpo en la llengua dels "déus eterns" (i en escriptura tibetana). Els pelegrins deixen muntanyes de pedres inscrites al seu pas pel llac sagrat, ho han fet des de fa segles, i les pedres s’acumulen en piles gegantesques d’inscripcions. 

La majoria de les inscripcions estan escrites en tibetà i en molts casos reprodueixen el mantra (frase o discurs místic) més important de la religió bon: OM MATRE MUYE SALE DU.

L’expedició es dirigia rumb a Khyundzong, la darrera ciutat de l’antic regne de Shangshung. Per arribar-hi abans que es fes fosc, ens calia agafar motocicletes. A la vora del llac Dangra vam mentre fem un breu descans.

De matinada sortim de Wombu en direcció a Khyungdzong. Una dotzena de motocicletes dels nòmades conformen l’expedició. Cal arribar el més aviat possible per poder tornar de dia.

Vols saber com continua l'expedició? Doncs clica aquí! 

De camí cap a Khyungdzong, i superat el daltabaix d’un vent glaçat d’una motocicleta corrent a 60 km/h a una temperatura inferior als -10 C, avancem en direcció sud. Comencem a distingir algunes "manifestacions espontànies" de l’imaginari tibetà, allò que anomenen "rangjung". A la vora del llac, apareix una roca amb el gravat d’un cérvol (sha), en una altra hi trobem un drac (druk), tal i com veiem a la imatge. Més enllà, apareixen unes roques de tonalitats molt fosca, gairebé negra.

Llegeix el missatge a Cap a Khyungdzong, la darrera ciutat de Shangshung, per conèixer l'explicació que  dóna la mitologia Tibetana a les roques amb gravats.

Lhasa és la capital del Tibet. Fundada al segle VII és el centre cultural, religiós i polític del país. Actualment és la capital administrativa de la Regió Autònoma del Tibet. Alberga alguns dels monuments arquitectònics més destacats del país, com ara el Palau del Potala, el temple del Jokang o els monestirs budistes de Drepung i Sera.

Portada del calendari tibetà corresponent a l’any (Bou-terra) que començarà el proper 25 de febrer. El títol el podeu veure escrit en tibetà a la primera línia i en xinès i anglès a la segona. Podeu veure-hi dibuixats també els 12 animals corresponents a un cicle de 12 anys, entre d’altres símbols de la cultura tibetana (8 símbols de bon auguri, cérvols del primer sermó de Buda, etc.). Publicat a Lhasa.

Coneix com funciona al calendari tibetà en aquest enllaç! 

El poble de Wombu amb els seus déus protectors: Dangra davant i al fons Tago.

Descobreix una llegenda al voltant de Tago i Dangra a L’enigma de l’agricultura: llegendes vora el llac.

Al fons a la dreta: la muntanya Tago. Davant seu, la seva muller: llac Dangra. Imatge de l'hivern de 2008.

Descobreix una llegenda al voltant de Tago i Dangra a L’enigma de l’agricultura: llegendes vora el llac.

Pintura del monestir de bonpo de Wombu que representa la deessa Dangra.

Descobreix una llegenda de la Dessa Dangra a L’enigma de l’agricultura: llegendes vora el llac.

El poble de Wombu a l'estiu. Es poden apreciar els seus camps de cultiu, que a 4.6 metres són la mostra d'agricultura a més altitud del planeta; tot un desafiament.

Consulta mèdica improvisada per atendre els nòmades, a 4.900 metres d'altitud, per sota dels 10 graus sota zero i enmig de l'estepa.

Al fons a la dreta: la muntanya Tago. Davant seu, la seva muller: llac Dangra. Imatge de l'estiu de 2007.

Tal i com relata Josep Lluís Alay al Diari de Viatge:  "amb un blau intens s'estén el Llac Dangra Yumtso ("yumtso" significa "llac turquesa" en tibetà i el topònim "dangra" significava "llac" en l'extinta llengua shangshung). Al fons a la vora sudoest del llac s'aixequen els nou pics de la muntanya Tago (alguns associen el topònim a una antiga expressió shangshung que significava "Muntanya de les Neus")."

A la imatge veiem una parada del mercat de Lhasa (Tibet).

Fes un passeig pel mercat de Lhasa amb el missatge Badant pel mercat d'aliments de Lhasa.

Representació budista en forma de frescos del monestir de coves de Dungkar (Ngari, Tibet Occidental) datada als volts del segle XII.

Coneix més a fons la fe del tibetans amb el missatge La indestructible fe religiosa dels tibetans.

Murals amb imatges de deïtats budistes del monestir de Piwang (Ngari, Tibet Occidental). Les pintures presenten una forta influència de l'art caixmiri i se les ha data als volts del segle XII.

Vols veure una autèntica icona de la presència budista al Tibet? Doncs mira la fotografia de la Stupa!

Més enllà del Serlingtso i a mig dia de camí de Nyima, apareix el Llac Uratso, conegut per les fortes ventades que el colpegen ininterrompudament.

I és que el Tibet és un país amb enormes dipòsits d'aigua, descobreix-ho al diari de viatge de l'expedició científica! 

A la imatge podem veure curioses formacions de gel a les roques de la vora del llac Serlingtso.

No us perdeu el diari de viatge de l'expedició científica al Tibet en el que podreu descobrir aquest i molts altres paisatges.

Després d’unes hores de viatge en Josep Lluís Alay i el seu equip es van trobar amb fidels budistes de pelegrinatge a Lhasa. Recorren més de mil quilòmetres prostrant-se cada tres passes. Al fons el Nyenchen Thanglha des del vessant sud.

Per saber com va seguir l’expedició no us perdeu el missatge Cap al Gran Nord tibetà: Changtang del diari de viatge!

A la imatge hi veiem una parada amb formatge del mercat de Lhasa.

Els tibetans consumeixen diversos productes derivats de la ramaderia, com ara la mantega de iac (mar) i tota mena de formatges (churra) que sovint es compren secs i lligats en una mena de collar.

Parada amb xufla (troma) al mercat de Lhasa.  es tracta d'un petit tubercle que es compra sec, es deixa un remull i es cuina finalment afegint-lo a l'arròs. Els tibetans el consideren com un dels menjars més apreciats i té un contingut molt elevat de proteïnes.

A la fotografia veiem una parada de carn al mercat de Lhasa.

A l'hivern,  els nòmades baixen a la ciutat per vendre carn als habitants de Lhasa. Després de comprar la carn fresca (de iac o de xai), normalment els tibetans la deixen assecar a l'aire lliure. D'aquesta manera, es pot consumir carn tot l'any.

En aquesta imatge de satèl·lit es veuen diverses geleres de l'Himàlaia, que al final del seu recorregut formen diversos llacs. La imatge correspon al Bhutan, un país petit ubicat entre el nordest de l'Índia i l'altiplà tibetà.

A l'Himàlaia hi ha uns 32.000 quilòmetres quadrats de geleres. Tots ells estan reculant degut al canvi climàtic. La gelera Gangotri, per exemple, que alimenta el Ganges, es calcula que disminueix uns 23 metres per any.

Contrastant amb el centre i l’oest del Tibet, les regions orientals com Kongbo i Kham estan cobertes de denses masses forestals, que malauradament la indústria xinesa que explota la fusta està aniquilant a un ritme gegantí, sense que es pugui fer res per evitar-ho.

A la imatge podem veure els boscos de Kongbo.

Les muntanyes són un dels trets més característics del Tibet. A la imatge veiem la serralada de l’Himàlaia (“La residencia de les neus” per als indis) que allotja un dels cims més coneguts: és el Txhomolangma, que a occident coneixem com a Everest.

"Contemplava des de la finestreta esquerra de l'avió els impressionants cims de gel de l'Himàlaia, les seves glaceres serpentejant, llacs glaçats que semblen miralls immòbils, i em preguntava si aquest any no hauria canviat tot més del que ens pensàvem".

Llegeix el Diari de Recerca on en Josep Lluís Alay ens relata l'expedició al Tibet.

Els tibetans han dividit tradicionalment el seu país en tres gran regions: Ü-Tsang (o Tíbet Central), Amdo i Kham.

Ü-Tsang és la regió central del Tíbet, on hi ha la capital històrica del país: Lhasa. També es tracta de la zona més erma i àrida de tot l'altiplà. Amdo és una àrea muntanyosa on hi trobem les zones estepàries més riques de l'altiplà i alguns dels monestirs més grans del país. A l'est tibetà hi trobem Kham, una regió formada per una complexa xarxa de valls farcides de boscos, que reben abundoses i generoses precipitacions.

Tot plegat contrasta amb la divisió administrativa xinesa del Tíbet, que compartimenta el país en 5 entitats administratives diferents.

No se sap del tot segur quina era la capital del regne de Xang-Xung (Zhang-Zhung en tibetà). Entre les dues candidates, Khyunglung (a la imatge) és una d’elles. El que és segur és que Khyunglung va ser un important centre polític, cultural i religiós.

Actualment, tot el que en queda és aquest impressionant conjunt de runes.

L’escriptura tibetana, apareguda el segle VII, és alfabètica i està composada per 30 caràcters. És una llengua estructurada en monosíl·labs, els quals poden arribar a estar formats per la combinació de sis consonants i una vocal.

A la imatge veiem com s’escriuen en tibetà alguns dels epítets que us proposem a l’enigma.

Si voleu provar de traduir textos al tibetà consulteu aquest enllaç de la Tibetan and Himalayan Digital Library (Universitat de Virginia). Cal, però, que el text s’escrigui en anglès.

Els nòmades del Tibet normalment tenen ramats, que principalment estan composats per iacs, cabres i cavalls de petita envergadura. A banda, a la regió es poden trobar altres animals com els que veiem a la fotografia: els ases tibetans.

El llac Namtso (Tibet Central) és considerat el llac del cel, espai sagrat per a budistes i bonpos. És objecte de pelegrinatge i circumval·lació i conforma una altra "díade" divina amb la muntanya veïna Nyenchen Thangla.

La muntanya de Kailash té una alçada de 6660 metres. Molt a prop d’ella neixen alguns dels grans rius del Tibet, com és el cas de l’Indus amb una longitud de 3200 quilòmetres. Però a banda, el Kailash adquireix una gran importància per a  l’espiritualitat. Els tibetans el consideren el centre del món i de la civilització.

Nòmada de l'altiplà tibetà a quasi 5.000 metres d'altitud i amb l'Himàlaia al fons. L'Himàlaia pels indis, significa "la residència de les neus"

La imatge ha estat presa al Tibet Occidental.

A l’interior de l’altiplà tibetà trobem diverses cadenes muntanyoses amb pics superiors als set mil metres, com és el cas del Nyäntxen Thangla amb 7.111 metres d’alçada.

Segons la divisió administrativa xinesa, el Tibet es troba dividit en cinc entitats administratives diferents: la totalitat de la Regió Autònoma del Tibet i de la província de Qinghai, així com parts de les províncies de Gansu, Sichuan i Yunnan.

La Regió Autònoma del Tibet inclou tot Ü-Tsang i la meitat occidental de Kham. La província de Qinghai inclou la major part d'Amdo i una petita regió (al voltant de Jyekundo) de Kham. Una petita part de la província de Gansu també és d'ètnia tibetana i correspon a Amdo, mentre que la meitat oest de la província de Sichuan conforma la meitat oriental de Kham. Finalment, l'àrea nordest de la província de Yunnan també forma part de Kham.

Aquesta divisió administrativa contrasta amb la segmentació tradicional que els tibetans fan del seu país en tres regions.

Antic manuscrit tibetà de la religió bon escrita parcialment en llengua zhang-zhung i en llengua tibetana.

Coneix els secrets del Tibet i descobreix els vestigis de l'antic regne de Zhang-zhung a partir de l'expedició científica que us presentem a Recerca en acció!