Les diatomees pennades tenen el frústul o càpsula generalment bipolar. Una estructura important que presenten algunes diatomees pennades és la rafe, un sistema de perforacions a les valves, que comuniquen les parts toves de l'organisme amb el medi, i que està relacionat amb els moviment d'avanç i retrocés de les cèl·lules. Aquests gèneres es caracteritzen per presentar rafes sigmoides (en forma de S molt llarga).

Imatge facilitada per Imma Llobet, de l'IES Marina (La Llagosta)

Les diatomees són les microalgues més estudiades perquè es conserven millor gràcies a la càpsula de sílice que les envolta anomenada frústul. Són organismes unicel·lulars eucariotes fotosintètics que es poden trobar aïllats o formant colònies, com l'exemplar de la fotografia, en forma de cinta. Són la base de l'alimentació de molts crustacis planctònics com els amfípodes, els copèpodes i els eufausiacis.

Imatge facilitada per Imma Llobet, de l'IES Marina (La Llagosta)

Les cadenes d’alimentació lineals que abasten uns pocs nivells tròfics són senzilles d’estudiar i quantificar, però, generalment, en l’ambient marí les coses no es donen de manera tan simple i les trames tròfiques mostren una gran quantitat d’interaccions entre els diferents nivells!

Per conèixer la xarxa tròfica de l’oceà, us convidem a llegir el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.

Les sagites són organismes consumidors de copèpodes que pertanyen a la tercera baula de la cadena alimentària de l’oceà. Aquests organismes pertanyen al grup dels quetògnats.

Per completar aquesta cadena alimentària pots consultar el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.

A la imatge veiem un pteròpode (un mol·lusc planctònic), que, igual que les meduses,  formen part del tercer nivell de la xarxa tròfica de l’oceà.

Per completar aquesta cadena alimentària pots consultar el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.

Les meduses formen part del tercer graó de la cadena d’alimentació marina. S’alimenten doncs, en bon part, d’animals zooplànctònics.

La cadena tròfica completa la pots consultar en el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.

Els Eufausiacids són molt abundants en les aigües fredes de l’Àrtic i de l’Antàrtic. A la imatge veiem un dels més coneguts: el krill antàrtic, menjar predilecte de les balenes.

Formen part dels segon nivell de la cadena alimentària de l’oceà. Per completar-la pots consultar el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.

La imatge mostra diversos copèpodes, uns petits crustacis hervíbors que abunden a tots els mars. Es tracta d'uns crustacis molt voraços, car poden engolir 120.000 diatomees en un dia !

Per completar aquesta cadena alimentària pots consultar el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.

A la imatge veiem una larva de crustaci decàpode que d’adult viu al fons del mar (per tant, és bentònica) però en la seva forma larvària es troba en el plàncton i per evitar l’enfonsament desenvolupa una sèrie de prolongacions com les que es veuen en la fotografia. Aquestes prolongacions, a més, li serveixen per defensar-se.

Una primera classificació de les diatomees es pot fer segons si són cèntriques o pennades. Són un dels principals grups del plàncton. Engloben milers d'espècies: entre 8000 i 12000.

A la imatge, diatomees pennades dels gèneres Fragiliaropsis sp i Amphiprora sp.

Les diatomees pennades tenen una forma allargada i generalment són bipolars. A més, majoritàriament són bentòniques.

A la fotografia es mostra una diatomea pennada del gènere Nitzschia stellata.

Entre els principals grups de fitoplàncton, hi trobem les diatomees. Aquestes es poden classificar entre les cèntriques o les pennades.

Les diatomees cèntiques es caracteritzen per tenir una cobertura de carbonat de calci amb multitud d’ornamentacions que són les que utilitzen els especialistes per identificar-les a nivell d’espècie. A la imatge en veiem una i creiem que es tracta de Coscinodiscus radiatus, en aquesta espècie les ornamentacions es troben a la prerifèria i al centre de l’organisme.

Col·legi Jardí

Moltes algues dinoflagel·lades, com el Ceratium tripos que mostra la imatge, tenen expansions i prolongacions del cos de forma punxeguda. Aquestes expansions fan augmentar la superfície de l’alga, i això els ajuda a no enfonsar-se amb massa facilitat.

A la imatge veiem a més, una Rhizosolenia cf. imbricata (assenyalant desde dalt esquerra) i cadenes de Chaetoceros sp.

La imatge mostra un grup de dofins de l'espècie Stenella coeruleoalba nedant per aigües empordaneses.

Dofins com aquests, a més de balenes i d'ocells, poden ser albirats a partir de les sortides que organitza l'associació El Raspinell des del port de Palamós. Recerca en Acció sorteja dos bitllets per sortir a observar cetacis entre totes les persones que encertin el nostre Enigma científic. Participeu-hi i... molta sort!  

Hidromedusa de l'espècie Kollikerina fasciculata.

Per saber-ho tot d'aquests organismes, visiteu el nostre projecte Un mar de meduses

Mostra de microalgues del fitoplàncton de finals de primavera en aigües superficials de la Mediterrània. Hi dominen les espècies de diatomees i alguns dinoflagel·lats.

Hom calcula que hi ha menys de 5.000 espècies d'algues planctòniques. És una xifra força minsa, molt lluny del milió llarg d'espècies conegudes d'insectes. Les aigües marines es troben sotmeses a una gran barreja, i això no afavoreix pas la diferenciació genètica.  

La imatge mostra l'elevada concentració de clorofil.la que hi ha a la Mediterrània els mesos d'hivern, la qual cosa és un indicador de l'abundor del plàncton. La imatge correspon al mes de gener de l'any 2007.

Llegiu l'article Per què la Mediterrània és de color blau? i esbrineu-ne els motius.

La imatge mostra la poca concentració de clorofil.la que hi ha a l'estiu a la Mediterrània, la qual cosa és un indicador de la poca abundor estival del plàncton. Concretament la imatge correspon al mes de juliol de 2007.

Llegiu l'article Per què la Mediterrània és de color blau? i esbrineu-ne el motiu.  

Els copèpodes són un grup d'organismes molt nombrós i abundant, ja que representen la major part de crustacis del zooplàncton. Els copèpodes son els principals consumidors de fitoplàncton i, al seu torn, son menjats per molts altres organismes planctònics.

El cos dels copèpodes és allargat i esta dividit en 2 parts ben diferenciades: el cefalotòrax i l'abdomen. A la primera part trobem les antenes (que ajuden l'aniaml a orientarse) i diversos apèndixs alimentaris (mandíbules, maxil·les i antènules)  i cinc parells de potes marxadores que els serveixen per a nedar.

L'abdomen acaba en 2 prolongacions anomenades furques, que acaben en un seguit de sedes plomoses més o menys desenvolupades.

Imatge al microscopi electrònic d'un organisme planctònic. Es tracta d'una alga cocolitoforal. Aquests organismes tenen una coberta de peces de carbonat càlcic, com es pot apreciar a la imatge,  i son força freqüents en les aigües superficials de tots els oceans

Moltes de les menudes algues del plàncton presenten algún tipus de protecció o coberta externa, que pot ser de silice (com en les diatomees) o de carbonat calcic (com en les coccolitoforals).

Aquest gràfic mostra que la mida del plàncton és inversament proporcional a la seva abundor: com més petits són els organismes, més hi abunden. I viceversa. Per exemple, podem trobar milers de milions dels diminuts virus i bacteris en un litre d'aigua de mar. En canvi, d'organismes molt més grans, com els copèpodes, en trobarem tot just uns centenars.