Actualitat del món de la recerca
Articles divulgatius
-
Art i Humanitats ArticleManuscrits i escriptura del Llibre dels fets
El Llibre dels fets de Jaume I ens ha arribat en uns quants manuscrits, sencers o fragmentaris, en català i en llatí.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleEls testaments de Jaume I
Les disposicions testamentàries que va prendre el rei En Jaume durant el seu llarg regnat van anar variant en funció de dues dades que no es van aturar d?evolucionar: la composició territorial del seu regne i la de la seva família. Per això en conservem nou disposicions legals diferents, entre les quals quatre testaments, així com dos codicil·lis redactats durant els seus darrers dies.-
Els testaments de Jaume I (22 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleRamon Muntaner i l'última batalla dels rei en Jaume
Era el mes de juny de 1276 i el vell rei Jaume recorria, lliurat al plaer senzill de la caça, les terres del seu regne de València. Ara tot just acabava d?arribar a Xàtiva, on va succeir quelcom que el va obligar a suspendre el seu periple: tot d?una, el sobirà va començar a notar-se terriblement febrós: estava greument malalt.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleEl vell lleó al concili
Entre els mesos de maig i de juliol del 1274 va tenir lloc el segon concili de Lió, convocat pel papa Gregori X. Un dels seus objectius fonamentals era el reforç de les posicions cristianes a Terra Santa.-
El vell lleó al concili (76 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleJaume I, croat, a l'obra del trobador Cerverí de Girona
La lírica trobadoresca, nascuda a Occitània a finals del segle XI, és un dels eixos principals de la cultura literària a la Corona d?Aragó medieval fins ben entrat el segle XV. L?època de Jaume I, però, és excepcional perquè el Conqueridor no demostra cap interès en la cultura dels trobadors.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleUn discurs en aragonès
Un dels passatges més discutits i, fins a un cert punt, més sorprenents del Llibre dels fets és el discurs que l?infant Pere adreça al seu pare en un acte de reconciliació que posa fi a un estira-i-arronsa entre tots dos que feia mesos que durava.-
Un discurs en aragonès (88 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleLa travessia del rei En Jaume
El setembre de 1269, Jaume I encapçala una flota que s'adreça a Turquia amb l'objectiu d'iniciar una croada en Terra Santa. Però l'empresa no arribarà pas gaire lluny.-
La travessia del rei (39 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleJaume I i el frare Ramon Martí: l?ocasió perduda d?un encontre entre dos ?croats? molt diferents
El dia 16 setembre de 1269 es va acabar la croada de Jaume I a Ultramar, abans, però d?aquell dia havien arribat a Aigües Mortes, provenint de Tunis, dos frares dominics, que molt probablement Jaume I coneixia prou bé. No es tractava de dos frares qualsevol: Jaume I ja coneixia Pere Cendre i Ramon Martí.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleFrederic II Jaume I i Napoleó: Tres conqueridors i un muetzí
Frederic II, Jaume I i Napoleó, són tres conqueridors que actuarien de manera ben diferent davant del cant del muetzí. Mentre que per un era un simple soroll nocturn que causava molèsties, per un altre els hi agraïa i pel tercer considerava que no era una cosa convenient.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleEl cant del muetzí
A què es refereix Jaume I quan parla del ?sabaçala? en la discussió que manté amb cinc representants de la ciutat de Múrcia? En cinc manuscrits del Llibre dels fets es llegeix ?ala lo sabba o alla?, mentre que en els altres es llegeix ?sabaçala?.-
El cant del muetzí (57 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleJaume I es confessa
Les paraules d?un almogàver, que dóna per segura la victòria en una batalla que encara no ha començat i la relació adúltera del rei amb Berenguera Alfonso mentre intenta aconseguir l?anul·lació del seu matrimoni amb Teresa Gil, faran que Jaume I pensi que pot perillar l?èxit de tota la campanya.-
Jaume I es confessa (81 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleUn capell de sol una capa de seda i una fletxa sarraïna
Jaume I veu com un escamot de soldats de l’arquebisbe de Narbona, poc acostumats a lluitar contra els musulmans, estan a punt de caure en una ...M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleMenjant e bevent se fan les amistats
Eiximenis recull en una de les planes de la seva vasta obra un proverbi, segons sembla d’origen francès, que diu que «menjant e bevent es fan les amistats».M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Article
L'Islam i l'ús del vi
Una de les coses que la majoria de la gent coneix sobre l?Islam i el codi de conducta musulmà és la prohibició del vi i de les begudes alcohòliques.-
L'Islam i l'ús del vi (110 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleViolant d'Hongria
S?ha dit que en el Llibre dels fets, i en general a les cròniques, les dones o bé destaquen per la seva absència o bé hi juguen un paper més aviat secundari o negatiu. Però això no vol pas dir que les dones no hi juguin un paper que poques vegades és negatiu. Hi ha un grapat d?escenes en què les dones apareixen al costat de Jaume I fent un paper més que notable.-
Violant d'Hongria (79 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleLa trobada dels amants
En el paràgraf del Llibre dels fets en què es narra la capitulació d?Almenara hi ha una escena que mostra, amb el laconisme i la senzillesa franciscanes pròpies de la prosa del Llibre dels fets, el gran amor que es professen el rei i la reina.-
La trobada dels amants (22 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleCarn de grua
Al Llibre dels fets, Jaume I parla de la caçera de la grua, un animal molt apreciat que el rei En jaume va oferir a uns musulmans amb finalitats diplomàtiques.-
Carn de grua (19 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleL'entrada a Mallorca segons Bernat Desclot.
Els relats que ofereixen Jaume I i Bernat Desclot de l?entrada de les tropes cristianes a Mallorca tenen punts en comú i també algunes divergències. Per exemple, en la Crònica de Bernat Desclot la dimensió de guerra santa és, i de bon tros, molt menys evident que al Llibre dels fets.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Article
Sant Jordi
Segons el Llibre dels fets, el primer cavaller que va entrar dins la ciutat musulmana no va ser ni català, ni aragonès ni formava part dels reforços internacionals que s?havien afegit a l?exèrcit del rei. I, a més, no el va veure cap soldat o cap cavaller de l?exèrcit de Jaume I.-
Sant Jordi (21 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticlePus en nostra fe era venguda?
En el Llibre dels fets de Jaume I, es narra un bonic episodi que ha donat peu a moltes interpretacions.-
Pus en nostra fe era venguda... (27 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleL'arnès del cavaller del segle XIII
Durant els segles XI i XII els cavallers es van protegir amb llargs ausbergs d?una sola peça i àmplies mànigues. El casc protegia el cap i un gran escut en forma d?ametlla la cama esquerra. Al llarg del segle XIII es generalitza el nou equipament dels cavallers. L?aparellament pel combat es torna més complex, però també més eficaç.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Article
Història d'una espasa aventurosa
A l’Edat Mitjana no és un fet gens extraordinari que les espases tinguin un nom. Segons el Llibre dels fets, Jaume I va usar com a m...-
Història d'una espasa aventurosa (70 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleL'assistència als ferits de guerra
A partir del tombant del segle XIII al XIV, l?Europa medieval va veure sorgir, entre altres novetats, la preocupació pels ferits en la guerra i la creació d?un sistema organitzat d?assistència, tant als exèrcits de terra com a les armades navals.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Article
Apunts sobre l'art narratiu del Llibre dels Fets
El Llibre dels fets està escrit amb una prosa simple i poc treballada, que qualsevol es veu amb cor de corregir o d?esmenar, però que està dominada per un art narratiu d?una eficàcia admirable.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleUn alliberament progressiu
El conjunt dels paràgrafs 59 a 68 del Llibre dels fets explica com el rei i les seves tropes aconsegueixin desembarcar en una illa enemiga. Malgrat la diversitat dels indrets per on transcorren els fets i de les accions necessàries per a l'acompliment del projecte, la narració se centra de manera gairebé exclusiva en els fets i gestes del rei En Jaume, i no dedica més que uns breus paràgrafs al relat de les escenes a què el rei no ha assistit directament.-
Un alliberament progressiu (19 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats Article
La batalla de Portopí segons Bernat Desclot
Bernat Desclot ofereix un relat equilibrat i objectiu de la batalla de Portopí, que en bona mesura coincideix, malgrat la diferència de perspectives, amb el del Llibre dels fets.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleCent cinquanta naus i uns pocs milers d'homes
El dimecres cinc de setembre del 1229 va salpar dels ports de Cambrils, Salou i Tarragona una flota formada, segons Jaume I per "cent cinquanta llenys cabdals".M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Article
La flota salpa
Per poder fer-nos una imatge més completa del que devia ser el magnífic espectacle de la sortida de la flota de jaume I cap a Mallorca el dimecres 5 de novembre del 1229, us oferim descripcions de sortides similars al llarg dels segles XII i XIII-
La flota salpa (17 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats Article
Els discursos de les corts
Les corts del 1228 a Barcelona són un dels moments culminants del projecte de conquesta de Mallorca. El centre de gravetat de les corts són uns discursos que defineixen de forma molt clara els objectius i el programa polític i religiós de l?empresa.-
Els discursos de les corts (74 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats Article
Un banquet a Tarragona, o una topada en aigües d'Eivissa?
El Llibre dels fets situa l?origen del projecte de conquesta de Mallorca en un tiberi dut a terme a Tarragona, un episodi força diferent de la versió recollida per Bernat Desclot, per qui el detonant de l'empresa fou un incident naval.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Article
La lliçó d'Elionor de Castella
Un dels trets de l?estereotip que a l?Edat Mitjana es tenia de les dones era el de la fragilitat femenina, que implicava que les dones eren esclaves de les seves passions.-
La LLiçó d'Elionor de Castella (20 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats Article
Llàgrimes d'ira
Com influeix la vida emocional en la salut física dels individus? A l'edat mitjana es desenvolupen diverses concepcions sobre les ?passions" o "accidents" de l?ànima. El concepte és lluny del que entenem nosaltres per ?passió?.-
Llàgrimes d'ira (15 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats ArticleUn casament no consumat
En el Llibre dels fets, Jaume I explica que «sí que un any estiguem amb ella (la reina Elionor) que no podíem fer ço que els hòmens han a fer ab sa muller, car no havíem l?edat».-
Un casament no consumat (18 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats Article
Innocència i joventut. Els problemes dels reis massa joves.
A l?Edat Mitjana el principi de la successió hereditària a les cases reials europees podia tenir efectes desestabilitzadors devastadors en el cas dels reis massa joves.-
Innocència i Joventut (15 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats Article
La tria del nom del rei
La tria del nom d?un rei ni se solia fer gairebé mai a l?atzar, ni se solia deixar en mans de la mare. En el cas de Jaume I, però, no es va seguir el camí convencional, car el seu nom fou triat a partir d'un sorprenent ritual amb espelmes.-
La tria del nom d'un rei (72 Kb)
M'agrada (0) Comentaris (0) -
-
Art i Humanitats Article
La data del naixement dels reis, una part del pla diví
A l'Edat Mitjana es creia que la data de naixement d'un rei també formava part del pla diví de la creació, i hom s'esforçava a trobar una significació singular a la data de naixement d'un rei o d'un gran personatge.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticleEudòcia Comnena, una princesa bizantina entre Constantinoble i Montpeller
Al principi del Llibre dels fets es pot llegir la trista història d?una princesa bizantina, filla de l?emperador Manuel I Comnè, que vingué d?Orient amb el seu seguici per contreure matrimoni amb el rei català Alfons el Cast i, en trobar el seu promès casat amb la infanta Sanxa de Castella, acabà esdevenint l?esposa de Guilhem VIII de Montpeller.M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats ArticlePropostes didàctiques a l'entorn de la lectura del "Llibre dels Fets"
Des de Recerca en Acció us proposem varies activitats didàctiques per realitzar amb els vostres alumnes basades en la lectura del "Llibre del Feyts" de Jaume I.M'agrada (0) Comentaris (0)
Articles especialitzats
-
Art i Humanitats Article
-
Art i Humanitats Article
Qui va escriure el "Llibre dels Fets"?
El Llibre del rei En Jaume és un document tan insòlit per a l'època medieval que els dubtes sobre la seva autenticitat es pre...M'agrada (0) Comentaris (0)
...més llibres!
-
Art i Humanitats Llibre / revistaLa cuina catalana medieval, un festí per als sentits
La importància de la cuina catalana medieval rau en la diversitat i la qualitat dels productes que utilitzava, gràcies que el bon clima ...Autor: Isidra MarangesEditorial: Rafael Dalmau, EditorM'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Llibre / revistaEl llibre dels fets de Jaume el Conqueridor
Comte de Barcelona, rei d'Aragó, senyor de Montpeller, conqueridor de Mallorca, València i Múrcia, Jaume I és un dels...Autor: Agnès i Robert VinasEditorial: Editorial MollM'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Llibre / revistaJaume I i el seu regnat
El Llibre Jaume I i el seu regnat presenta la història del rei desde tots els seus vessants. Es tracta d'un llibre d'hist...Autor: Ernest BelenguerEditorial: Pagès EditorsM'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Llibre / revistaLa croada catalana. L'exèrcit de Jaume I a Terra Santa
La croada catalana explica aquest episodi mig oblidat de la vida de Jaume I per explicar-lo de bell nou en el seu context històric global i ana...Autor: Ernest MarcosEditorial: L'esfera dels LlibresM'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Llibre / revistaLes quatre grans cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume
Les quatre grans cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume. Edició i notes de Ferran Soldevila. Revisió filològica ...Autor: Ferran SoldevilaEditorial:Institut d'Estudis Catalans
M'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Llibre / revistaEl rei conqueridor. Jaume I, entre la història i la llegenda.
Aquest magnífic llibre realitza una revisió de la biografia del monarca Jaume I el Conqueridor. L'autor, catedràtic d'His...Autor: Antoni FurióEditorial: Edicions BromeraM'agrada (0) Comentaris (0) -
Art i Humanitats Llibre / revistaLa Història Militar de Catalunya
Aquest llibre és una aproximació raonada per difondre al gran públic tant les opcions geoestratègiques per defensar i domi...Autor: Francesc Xavier Hernández CardonaEditorial: Rafael Dalmau, EditorM'agrada (0) Comentaris (0)
Recursos
-
Art i Humanitats Enllaç
800 anys de Jaume I
La pàgina 800 anys de Jaume I ha estat preparada pel Departament d'Internet de l'Ajuntament de Barcelona. Conté diversos reportatges audiovisuals on es passa revista a la vida i a l'obra política, militar i administrativa de Jaume I. -
Art i Humanitats Enllaç
Arxiu virtual Jaume I
L' Arxiu Virtual Jaume I presenta documents de l'època medieval relatius a aquest rei. La pàgina ha estat creada per la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. -
Art i Humanitats Enllaç
Mediterranées
Méditerranées és una pàgina web en francès, amb algunes parts també en català, dirigida per Agnès i Robert Vinas. Molt recomanables les parts dedicades a la iconografia de Jaume I i a la conquesta de Mallorca. -
Art i Humanitats Enllaç
Jaume I (1208-2008). 800 anys del seu naixement
Pàgina creada pel Centre de recursos per l'aprenentage i la investigació de la Universitat de Barcelona. Recomanable, sobretot, perquè conté el reportatge audiovisual «Jaume I: les primeres memòries d'un rei», gravat a principis de la dècada dels noranta del segle passat i on participen alguns dels màxims experts en la figura i l'obra de Jaume I.
