Les disposicions testamentàries que va prendre el rei En Jaume durant el seu llarg regnat van anar variant en funció de dues dades que no es van aturar d’evolucionar: la composició territorial del seu regne i la de la seva família. 

La situació, que era bastant senzilla al començament del regnat, es va anar complicant amb la conquesta de nous regnes i l’arribada de nous hereus potencials. Si voleu saber com es fa finalment el repartiment us animem a llegir el relat Els testaments de Jaume I.

A la imatge veiem la partició del reialme de França entre els quatre fills del rei Clodoveu. (Grandes Chroniques de France, Biblioteca Nacional de França).

Salses era un dels 21 "llocs reials" del Rosselló perquè presentava avantatges geoestratègics nombrosos. Dos representants de la vila de Salses, que elegien els habitants, disposaven d'un escó a les Corts de Barcelona.
Per la seva situació geogràfica estratègica, al límit entre els territoris de Catalunya i Occitània, al segle XI s'hi edicicà un castell (el primer document on se'l menciona data de l'any 1047), tot i que el castell actual data de finals del segle XV, quan la introducció de l'artilleria provocà un redisseny de l'arquitectura de tots els castells.Quan en Jaume I dictà les constitucions de Pau i Treva per a tot Catalunya (anys 1214, 1218, 1225, 1228,...) ho féu "de Cinca a Salses".

La fotografia ha estat enviada per Quim Bosch, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Alcúdia (Mallorca) vista des del castell.

Després de la conquesta de Mallorca el 1229, el rei En Jaume va dividir l'illa en 8 parts, quatre de les quals restaren a les seves mans i les altres quatre (entre elles l'Alcúdia) les entregà als nobles que l'havien ajudat en la conquesta, la major part dels quals eren templers. 

La fotografia ha estat enviada per Quim Bosch, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Entre els mesos de maig i de juliol del 1274 va tenir lloc el segon concili de Lió, convocat pel papa Gregori X. Un dels seus objectius fonamentals era el reforç de les posicions cristianes a Terra Santa. Jaume I va tenir l'honor de poder seure a la dreta del papa. Per conèixer més en detall què va succeïr en aquest concili i el posterior consell militar us convidem a llegir El vell lleó al concili.

A la imatge veiem una entrevista dels germans de Marco Polo amb el papa Gregori .

Jaume I va tenir problemes amb els seus dos fills, l’infant Pere i Ferran Sanxis de Castro perquè estaven enfrontats en una lluita titànica pel poder. Intents d’assassinat, acusacions gravíssimes, i una llarga llista d’atacs que acabaria, però, amb una reconciliació pública per part de l’infant Pere.

Disputes pel poder s’han repetit al llarg de la història. A la fotografia en podem veure un exemple, tot i que va tenir un final més tràgic, amb la mort d’Absalom, fill rebel del rei David. L'escena està representada en un capitell Abadia de Vézelay (Borgonya).

El 1321 Jaume I convocà les Corts a Girona, on s'acordà emprendre la conquesta de Sardenya (iniciada el 1323).

La fotografia ha estat enviada per Quim Bosch, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Imatge de les muralles d'Albarrasí (Terol). La ciutat va ser assatjada per Jaume I quan el rei era molt jove.

La fotografia ha estat enviada per Ferran Lavall, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Probablement hi va ser moltes vegades, però com a mínim Jaume I passà per Cotlliure la primavera de 1239, tornat d'un viatge de València a Montpeller. Cotlliure era aleshores el port més important del Rosselló.

La fotografia ha estat enviada per Quim Bosch, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

A Tarragona, concretament a la casa d'en Pere Martell és on es decidí la conquesta de Malloca, tal i com consta al LLibre dels fets.

La fotografia ha estat enviada per Quim Bosch, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Jaume I va viure-hi entre els 3 i els 6 anys, entregat pel seu pare a Simó de Monfort com hostatge. Amb 5 anys el seu pare, Pere I el Catòlic, va morir a la batalla de Muret. Va continuar-hi pres durant un any més, fins que per mediació del Papa va ser traslladat a Narbona, on fou proclamat rei, i després a Monsó on va romandre dos anys custodiat pels templers.

La fotografia ha estat enviada per Quim Bosch, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Monestir de Santa Maria de Vallbona

En el Monestir de Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges) està enterrada una de les esposes de Jaume I, Violant d’Hongria. Era un dels llocs predilectes per rei i la seva dona.

La fotografia ha estat enviada per Consol Anguila, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Detall del Monestir de Santa Maria de Vallbona

En el Monestir de Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges) està enterrada una de les esposes de Jaume I, Violant d’Hongria. Era un dels llocs predilectes per rei i la seva dona.

La fotografia ha estat enviada per Consol Anguila, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Carcassona vista des de l'interior de la seva muralla.

Jaume I va viure-hi entre els 3 i els 6 anys, entregat pel seu pare a Simó de Monfort com hostatge. Amb 5 anys, el seu pare, Pere I el Catòlic, va morir a la batalla de Muret. Va continuar pres durant un any més, fins que per mediació del Papa va ser traslladat a Narbona, on fou proclamat rei, i després a Monsó on va romandre dos anys custodiat pels templers.

La fotografia ha estat enviada per Joaquim Bosch i Batlle, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

La fotografia ha estat enviada per Ferran Lavall, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

Morella va ser una de les primeres poblacions que Jaume I va conquerir del País Valencià.

La fotografia ha estat enviada per Ferran Lavall, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

A la imatge veiem la Catedral de Múrcia construïda sobre l’antiga mesquita. Jaume I no va respectar els pactes de la capitulació que estipulaven que les mesquites continuaven a mans dels sarraïns perquè els cristians necessitaven una església. Els sarraïns, doncs,  es van quedar amb les mesquites menors.

Jaume I pensa que la seva fe cristiana era un mèrit que s’havia de tenir en compte implícitament per guanyar la conquesta a Múrcia. Confiava, doncs, que Déu no li tingués en compte el pecat de tenir un adulteri amb derivacions incestuoses per tenir èxit en la campanya...

Si vols saber què farà Jaume I en aquesta situació i quin és el desenllaç de la història et convidem a llegir Jaume I es confessa.

A la imatge podem veure un cavaller croat pregant Déu.

Un dels episodis més cèlebres del Llibre dels feits és quan Jaume I intenta salvar un escamot de peons de Narbona que, desconeixent la manera de lluitar pròpia dels sarraïns, està a punt de caure en una emboscada.

A la imatge veiem cavallers cristians i cavallers sarraïns cara a cara en el camp de batalla.

Miniatura de les Cantigas d’Alfons X.

Les marques que troben a les restes òssies ens poden ajudar a identificar-ne la persona a la qual pertanyen. El crani que veiem a la imatge és Jaume I, que es va poder identificar per la ferida que veureu al front. Una ferida produïda per una ballesta quan intentava evitar que matessin els seus soldats. Aquesta marca prova que el relat de El Llibre dels Fets és verídic. Si voleu descobrir com acaba l’episodi de la fletxa podeu llegir el relat Un "capell" de sol una capa de seda i una fletxa sarraïna.

En els banquets oferts per Jaume I, que emprava per tancar pactes, solia oferir-se vi. Però és conegut que en el codi de conducta musulmà el vi estava prohibit. L'explicació dels motius que fonamenten aquesta prohibició els trobaràs al relat L'Islam i l'ús del vi.

A la imatges es mostra una reunió entre diversos savis musulmans (miniatura del Maqâmât, Biblioteca Nacional d’Austria).

Caça de la grua amb ballesta (Miniatura del Tacuinum sanitatis)

En El Llibre dels fets, Jaume I explica com va caçar una grua i la va oferir als musulmans amb finalitats diplomàtiques. Donat que la caçera es va efectuar amb un falcó, es poc probable que l'ocell capturat fos el mateix que avui dia coneixem com a grua (Grus grus), un animal molt gran.   Pot ser es tractava d'alguna altra espècie que, antigament, rebia aquest nom.

Imatge de l'anomenada "Torre Motxa", un resta de la muralla defensiva que envoltava Vila-Real a l'Edad Mitjana.

L'any 1.233 el rei jaume I va conquerir el territori de l'actual Vila-Real, llavors situat dins el terme de Borriana, i va fundar aquesta vila.

La imatge ha estat suggerida pel Col.legi de la Consolació de Vila-Real mitjançant la nostra convocatòria Fes fotos dels indrets on va viure Jaume I de l'apartat experimenta.

Imatge de la tomba de Violant d'Hongria, que es troba al Monestir de Vallbona de les Monges, un cenobi cistercenc femení fundat el s.XII

Imatge enviada per Samuel, un lector de Recerca en Acció que ha participat a la convocatòria Fes fotos dels indrets on va viure Jaume I de l'apartat Experimenta.   

Una visió del poble d'Ares del Maestrat, conquerit per Jaume I l'any 1.232 juntament amb Morella i d'altres zones de Castelló.

La fotografia ha estat enviada per Jordi Marín i Monfort, que ha participat dins l'activitat Fes fotografies dels llocs que va visitar Jaume I de l'apartat experimenta.  

En Jaume I està obsessionant per poder garantir durant uns quants mesos l’alimentació de l’exèrcit i el manteniment del campament. És per aquest motiu que finalment decidirà anar a cercar queviures a Borriana. La trobada d'un niu d'oreneta l'animarà a les més altes ambicions. Per descobrir-ne el perquè us convidem a llegir el text Pus en nostra fe era venguda…

La Il·lustració ens mostra un banquet (Miniatura del Luttrell Psalter, British Library).

En Jaume I estava fent guardia la nit que els sarraïns de Borriana van atacar per sorpresa. El rei va sortir a repel·lir l'atac amb la seva espasa de la virtut. Per conèixer què tenia l'espasa d'especial podeu consultar el text Història d'una espasa aventurosa.

L'Il·lustració mostra la defensa d’un castell assetjat (miniatura d’un manuscrit anglès de les Decretals de Gregori IX).

En el text Un atac nocturn dels sarraïns i una intervenció quirúrgica d'urgència s'explica el setge de Borriana per part de les tropes de Jaume I, i com aquestes van fer front a una escaramussa sarraïna.

La il.lustració mostra una imatge d'un exèrcit croat assetjant una plaça musulmana (miniatura de la Història d'Ultramar, de Guillem de Tir).

Instruments quirúrgics medievals. Al Llibre dels fets, el rei En Jaume explica com va extreure ell mateix una sageta sarraïna clavada a la cama de Bernat Guillem d'Entença.   

La il.lustració correspon al llibre de John d'Arderne  Mirall de flebotomia i manual de cirurgia. Glasgow University Library (Ms. Hunter 253, f. 43v)

Guillem de Montcada a la batalla de Portopí (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

Guillem de Montcada va morir a la batalla de Portopí. En saber la notícia de la seva mort, les llàgrimes van aparèixer als ulls de Jaume I, el qual va exclamar: «No plorem, que ara no és hora de plorar, mas llevem-los del camp».

La flota de sant Lluís ataca Damieta.

Quan Jaume I narra la sortida de la seva flota des de Salou recorda sobretot dos fets: la disposició estratègica de les naus i que la mar «semblava blanca de les veles: tant era gran l'estol», és a dir, per una banda, la lògica militar i, per l'altra, la lírica, cristal·litzada en una imatge lligada a l'emoció que devia sentir el rei en aquells moments, just a l'inici de la seva primera gran expedició militar.

Altres autors, com ara Joinville, mariscal de Xampanya, va exposar entermes similars la partida de les naus de Lluís IX de França, dins un nou projecte de croada que tenia com a destí Egipte

Arribada a Sicília de les tropes de Pere II durant les Vespres Sicilianes (1282).

El dimecres cinc de setembre del 1229 va salpar dels ports de Cambrils, Salou i Tarragona una flota formada, segons Jaume I, que és l'única font de què disposem, per «vint-i-cinc naus complides, e divuit tarides e dotze galeres e, entre buces e galiots, cent. E així foren cent cinquanta llenys cabdals, menys de les barques menudes». Les ‘naus complides' sembla que eren, segons F. Soldevila, naus de gran tonatge, ideals pel transport de queviures i armament. Les ‘tarides' eren naus destinades, sobretot, al transport de cavalls. Les ‘galeres' eren naus de rems que en el cas de l'estol de Jaume I tenien una funció defensiva davant de l'eventualitat d'un atac musulmà. Els ‘galiots' eren vaixells de rems de petites dimensions, mentre que les ‘busses' sembla que eren naus planes, dedicades també al transport de cavalls.

Les corts de Barcelona (desembre 1228). En aquesta trobada, Jaume I va proclamar un important discurs per a defensar la invasió de Mallorca, un projecte que fou acollit amb entusiasme pels nobles reunits a les corts.

Mural de la conquesta de Mallorca del Palau Aguilar de Barcelona, ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Adobament de Lançalot a mans del rei Artur.

Jaume I va ser adobat cavaller l'any 1221 (un any capicua!) a Santa Maria de l'Horta, a Tarassona, ja dins el regne d'Aragó. Poc abans, Jaume I s'havia casat a Àgreda, dins del regne de Castella. És possible que Jaume I no fes coincidir la cerimònia de casament i la de l'adobament per poder celebrar el seu ingrés a la cavalleria dins del seu propi regne.

La reina Elisenda es casa amb Folc d'Anjou.  Miniatura d'un manuscrit de la Història de la conquesta de Jerusalem de Guillem de Tir.

Naixement del rei francès Lluís VIII

Naixement del rei frances  Felip August (Grandes Chroniques de France, Lió, Biblioteca municipal, ms. 880).

L'emperador Manuel Comnè, oncle o, segons la versió del Llibre dels fets, pare de la princesa Eudòcia (fresc bizantí).

Si vols aclarir aquest embloic de parentiu, consulta el text Un casament frustrat i un greuge reparat.

La princesa Eudòcia davant la tomba de sant Esteve (MNAC).

Al Llibre dels fets es pot llegir la trista història d'aquesta princesa bizantina, filla de l'emperador Manuel I Comnè, que vingué d'Orient amb el seu seguici per contreure matrimoni amb el rei català Alfons I i, en trobar el seu promès casat amb la infanta Sanxa de Castella, acabà esdevenint l'esposa de Guilhem VIII de Montpeller. Us ho expliquem amb més detall al text Un casament frustrat i un greuge reparat.

Alfons I , avi de Jaume I, en una miniatura del Liber feudorum maior (recull de documents de l'Arxiu reial vàlids pel dret de la Corona d'Aragó).

Segons Jaume I, el seu avi Alfons I El Trobador va trencar la seva promesa de matrimoni amb Eudòcia, una princesa bizantina, per casar-se amb Dona Sança de Castella, tal i com expliquem a Un casament frustrat i un greuge reparat.

El 17 de setembre del 1343, a Poblet, Celestí Destorrents va acabar de transcriure, en una magnífica lletra gòtica librària rodona, una còpia del Llibre dels fets que li havia encarregat Ponç de Copons, abat del monestir. Es tracta del manuscrit més antic que ha arribat fins a nosaltres del llibre del rei En Jaume.

Entre l'època en què es devia escriure el Llibre dels fets, en els últims anys del regnat de Jaume I, i el 1343 hi ha uns setanta anys de distància i uns quants manuscrits del Llibre dels fets que les guerres, la incúria i la ignorància van fer desaparèixer. Per sort, el volum copiat per Celestí Destorrents, després d'haver passat per diverses mans, es va salvar i ha conservat intacte el relat de les conquestes, els somnis, els discursos, els amors i els desamors del rei En Jaume.

Jaume I a la seva tenda, durant el setge de Mallorca, parlant amb Berenguer Palou, bisbe de Barcelona, Gilabert de Cruïlles i Ramon de Centelles. (MNAC)

El quadre mostra totes les possibles combinacions genètiques que tenen lloc en creuar-se els gens que determinen el color dels ulls. Aquestes lleis t'ajudaran a resoldre el nostre Enigma relacionat amb Jaume I. 

Imatge del Castell de Montsó, on Jaume I fou educat durant la seva infantesa.

Participa en el nostre Experiment i envia'ns fotografies dels indrets relacionats amb el rei En Jaume !