És l'actual conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, des d'on s'ha especialitzat en l'estudi de la història dels museus com a espai de visibilitat pública de la ciència, els instruments científics i la cultura material de la ciència. Es va doctorar a l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi titulada "La Pràctica mèdica a la Catalunya del segle XVIII', una detallada revisió de l'exercici de la Medicina a la Catalunya de la Il·lustració. Les seves principals línies d'investigació són la Medicina catalana del segle XVIII i la interacció entre la ciència i el públic des del segle XVIII fins al present.
