Imatge virtual del Parc de Telescopis que formarà part del futur Centre d'Observació de l'Univers. Aquest equipament es troba en construcció a la vila d'Àger i preveu endegar les seves activitats a inicis del 2009.

El Centre d'Observació de l'Univers estarà destinat a la docència i a la divulgació de l'astronomia, la geologia i la flora i fauna del Montsec entre els estudiants de primària i secundària. A més, el COU estarà obert al públic en general, perquè tothom pugui gaudir d'aquesta magnífica finestra oberta a l'Univers.

Imatge virtual del Centre d'Observació de l'Univers, que es troba en construcció a la vila d'Àger i que preveu endegar les seves activitats a inicis del 2009.

El Centre d'Observació de l'Univers estarà destinat a la docència i a la divulgació de l'astronomia, la geologia i la flora i fauna del Montsec entre els estudiants de primària i secundària. A més, el COU estarà obert al públic en general, perquè tothom pugui gaudir d'aquesta magnífica finestra oberta a l'Univers.

Diagrama color-magnitud de les galàxies que mostra la seqüència vermella, la vall verda i el núvol blau. La primera inclou la major part de les galàxies vermelles, normalment galàxies el·líptiques. El núvol blau està format per la major part de les galàxies blaves, generalment galàxies espirals com la Via Làctia. En canvi, la vall verda és una regió de baixa densitat de galàxies on es concentren les poc nombroses galàxies espirals vermelles.

Supernova SN1994D a la galàxia NGC 4526.  La supernova és el punt brillant que hi ha situat a la part inferior esquerra de la il.lustració. La seva brillantor és enorme comparada amb la llum que emet una galaxia sencera.  

Les supernoves són els fenòmens més violents de l'Univers si s'exceptuen les erupcions gamma. Poden tenir dos orígens: el col·lapse del nucli central d'una estrella massiva i la formació d'una estrella de neutrons o bé l'explosió termonuclear d'una estrella nana blanca que forma part d'un sistema estel·lar doble.

Representació artística del planeta al voltant de l'estrella HD 179833, a la constel·lació de Vulpecula. Fins ara (abril de 2008) s'han detectat 287 planetes extrasolars.

Una tècnica per a detectar planetes d'altres sistemes solars consisteix a mesurar la llum que arriba d'un estel. Si algun dels seus planetes associats passa just pel davant i s'interposa entre l'estel i l'observatori, es pot detectar un petit afebliment de la llum, i això permet deduir la presència d'un planeta.

El robot ExoMars,  de l'Agència Espacial Europea, ha estat dissenyat per a l'exploració del planeta Mart.

En el món de la recerca astronòmica, l'ús de robots va aparèixer en el moment en què es va iniciar l'exploració de l'espai. La major part de les missions a l'espai realitzades fins ara i les projectades pel futur són controlades de manera automàtica en gairebé tots els processos que duen a terme, la qual cosa respon a una qüestió molt clara: a l'espai és molt més difícil i car enviar una persona que una màquina.

El robot ExoMars,  de l'Agència Espacial Europea, ha estat dissenyat per a l'exploració del planeta Mart. La imatge mostra una simulació de la sortida del robot del mòdul amb el qual arriba a la superfície de Mart.

En el món de la recerca astronòmica, l'ús de robots va aparèixer en el moment en què es va iniciar l'exploració de l'espai. La major part de les missions a l'espai realitzades fins ara i les projectades pel futur són controlades de manera automàtica en gairebé tots els processos que duen a terme, la qual cosa respon a una qüestió molt clara: a l'espai és molt més difícil i car enviar una persona que una màquina.

Bandes de sensibilitat dels filtres fotomètrics a l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM).

A l'OAdM hi ha 5 filtres de colors centrats, dins l'espectre visible, a les regions ultraviolada (filtre U, deixa passar la llum entre els 300 i els 420 nm), blava (filtre B, 350-550 nm), verda (filtre V, 460-650 nm), vermella (filtre R, 550-900 nm) i infraroja (filtre I, 700-1200 nm). Els filtres només deixen passar la llum que l'astre emet en les respectives regions de l'espectre. Per tant, un astre que tingui un color vermellós serà brillant en el filtre R, però feble en els filtres U i B.

Espectre electromagnètic, des de les ones de ràdio fins els raigs gamma.

L'espectre electromagnètic s'estén des de les ones de ràdio de molt baixa freqüència fins els raigs gamma, passant per totes les regions intermèdies. Cadascuna d'aquestes ones es caracteritza per una longitud d'ona: aquesta és molt petita pels raigs gamma (menor a 10 pm, picòmetres; és a dir, menor a 10^-11 m) i molt gran per les ones de ràdio de molt baixa freqüència (major a 10 km, o 10⁴ m).

Quan s'il·lumina de forma inadequada, la llum s'escampa vers el cel i impedeix observar el firmament. Aquest fenòmen s'anomena contaminació lumínica, un problema que es pot corregir canviant el disseny dels fanals.

Més informació al missatge 3: Per què el Montsec? La problemàtica de la contaminació lumínica

La manera adequada d'il·luminar és aquella que dirigeix la llum cap avall i evitar que la llum s'escapi vers el cel i generi contaminació lumínica.

Més informació al missatge 3: Per què el Montsec? La problemàtica de la contaminació lumínica

Mapa de la llum artificial vista des del cel amb el satèl·lit dels EEUU anomenat Defense Meteorological Satellite Program (DMSP). Les zones amb major contaminació lumínica són les vernelles, i les que en tenen menys són les blaves. Les zones vermelloses permeten reconèixer les grans ciutats, zones metropolitanes i àrees urbanitzades europees.

Més informació al Missatge 3: Per què el Montsec? la problemàtica de la contaminació lumínica 

El satèl·lit DMSP realitza 14 voltes al voltant de la Terra cada dia i pren imatges des d'una alçada de 830 km. La llum és recollida amb un filtre visual.

Mapa de la llum artificial vista des del cel amb el satèl·lit dels EEUU anomenat Defense Meteorological Satellite Program (DMSP).  A les zones vermelloses és on hi ha més contaminació lumínica, mentre que a les blaves és on n'hi ha menys. El Montsec es troba justament en una zona blava, com bona part del Pirineu i Prepirineu central, mentre que hom pot reconèixer les àrees metropolitanes catalanes per la seva vermellor.

Trobareu més informació al missatge 3 Per què al Montsec? La problemàtica de la contaminació lumínica

El satèl·lit DMSP realitza 14 voltes al voltant de la Terra cada dia i pren imatges des d'una alçada de 830 km. La llum és recollida amb un filtre visual.

Imatges del cometa 17/P Holmes obtinguda des de l'OAdM el 29 d'octubre de 2007.

L'any 2007 aquest cometa va patir una erupció que el va tornar sobtadament visible.

Vegeu el missatge número 2: Pot ser un cometa més gran que el Sol?

Observador: David Fernández

Òrbita del cometa 17/p Holmes al voltant del Sol, dibuixada junt amb les òrbites dels planetes Mercuri, Venus, Terra, Mart i Júpiter. Es representen les posicions de tots els astres pel 25 d'octubre de 2007.

La nit del 23 al 24 d'octubre de 2007, el cometa Holmes va patir una erupció que el va convertir en un astre localitzable a simple vista. De sobte,  va adoptar l'aspecte d'una estrella qualsevol, i segons passaven els dies, va  desenvolupar una coma molt important i una feble cua.  Per saber què va passar, feu clic aqui.

Cues de gas (de color blau) i pols (groc) d'un cometa.  

 Normalment, els cometes tenen dues cues: una de gas, dirigida en sentit contrari a la direcció dels raigs de llum (fotons) provinents Sol, i una de pols, alineada entre la cua de gas i la trajectòria del cometa.

A pot ser un cometa més gran que el Sol? ho expliquem a fons.

L'anomenat cinturó d'Edgeworth-Kuiper conté centenars de cossos situats majoritàriament més enllà del planeta Neptú, també coneguts com objectes transneptunians (TNOs, per les seves inicials en anglès).

La imatge mostra els principals cossos transneptunians del Sistema Solar, amb les seves dimensions a escala, comparades amb les de la Terra (a baix a la figura).

L'Observatori Astronòmic del Montsec s'ubica a 1.570 metres d'alçada en un dels cims del Montsec d'Ares que pertany al municipi de Sant Esteve de la Sarga.  Destaca l'edifici circular, cobert per una cúpula de color blanc. Té diverses estacions meteorològiques i unes antenes que permeten la comunicació a través d'internet amb qualsevol punt del món.

El telescopi Joan Oró està format per un tub d'uns tres metres de llargada a l'extrem del qual es subjecta un mirall de 80 centímetres de diàmetre. Aquest mirall, juntament amb altres elements òptics, una camera digital de gran format i un conjunt de filtres (vidres de colors diferents) són les eines que permeten captar objectes llunyans i dèbils en la foscor de la nit.

Visió panoràmica de la Serra del Montsec d'Ares, situat entre el congost de Montrebei (que separa Catalunya d'Aragó) i el congost de Terradets, que permet l'accés a la Conca de Tremp.

Juga al nostre Experiment per a descobrir les constel.lacions del firmament visibles des de Catalunya. Descobriràs agrupacions d'estels com les que mostra aquest dibuix, on destaquen les constel.lacions del serpentari, la serp, les balances, l'escorpí o l'escut, pròpies del nostre estiu.

El nostre Cel Virtual Interactiu t'ajudarà a familiaritzar-te amb l'aspecte del cel a les 4 estacions de l'any.