Aquí es poden veure meduses a sobre la sorra de la platja de Calella. Es tracta de l'espècie Pelagia noctiluca, una de les espècies més freqüents i que té una picada molt dolorosa. Pots llegir el missatge: Què cal fer quan es produeix una picada de medusa?

La imatge va ser obtinguda l'estiu del 2006.

En aquesta fotografia podem observar l'arribada de meduses a la platja de Calella. Es tracta de l'espècie Pelagia noctiluca, una de les espècies més freqüents i que té una picada molt dolorosa. Pots llegir el missatge: Què cal fer quan es produeix una picada de medusa?

La imatge va ser obtinguda l'estiu del 2006.

Aquí pots observar juvenils de Pelagia noctiluca.

A partir d'un ou, en 3 dies dóna lloc a una plànula. Aquesta en 7-8 dies a una èfira. I, aquesta, originarà un juvenil gairebé després d'1 mes.

En aquesta fotografia pots observar una èfira de Pelagia noctiluca. En el cicle vital d'aquesta medusa, a partir de l'ou fecundat dóna lloc, directament, a la plànula. I aquesta en 7-8 dies, a una èfira.

L'espècie més freqüent en el Mediterrani, Pelagia noctiluca, presenta un desenvolupament directe a partir d'un ou, que en 3 dies dóna lloc a una plànula (talment com la que pots observar a la fotografia).

En el cas d'una medusa típica (escifomedusa) el seu cicle vital s'inicia amb la fecundació externa (directament a l'aigua) que es produeix quan s'han expulsat els gàmetes. Aquests són expulsats per part de meduses d'ambdós sexes (mascles i femelles) que poden arribar a expulsar-ne milions. A partir de l'òvul fecundat, es desenvolupa una larva ciliada, anomenada plànula, que té vida lliure i és planctònica. Desprès d'uns dies es fixa al fons marí i es transforma en un pòlip. Aquest, pot perdurar varis mesos, és asexuat i genera les larves de meduses, anomenades èfires. Aquestes tenen forma estrellada i arriben a la seva maduresa sexual després d'uns mesos: la medusa.

Eixam de Rhizostoma pulmo (born blau), de mida molt gran, a prop de les costes del Cap de Creus. La imatge va ser presa des d'una avioneta el 14 d'agost del 2003.

Physalia physalis (Linnaeus, 1758) (Nom comú: Borra de vela).

Perillositat: És molt elevada. El contacte amb els seus tentacles pot tenir conseqüències molt greus per a les persones. La gran concentració de nematocists i el seu potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxiques, poden arribar a produir, en algunes situacions, un xoc neurogen provocat per l'intensíssim dolor, amb el perill d'ofegament.
En qualsevol cas pot produir coïssor i dolor molt fort i laceracions a la pell com a conseqüència de l'íntim contacte amb els tentacles que s'enreden i s'adhereixen en l'intent de treure-se'ls de sobre.

Presenta una rara presència al Mediterrani però té una picada molt perillosa. Està associada a aigües càlides i, per tant, l'increment de les temperatures al Mediterrani podria afavorir la seva aparició i freqüència.

Physalia physalis (Linnaeus, 1758) (Nom comú: Borra de vela).

Malgrat que la seva forma recorda una medusa, en realitat es tracta d'un Hidrozou (pertany a l'Ordre dels Sifonòfors i també són del grup dels Cnidaris). Tenen una part que sura (el pneumatòfor) que és un flotador ple de gas. En aquest cas, la seva mida és de 30 cm de llargària i 10 cm d'ample. Té un color violaci i transparent, amb una cresta o vela a la seva part superior. Tot seguit, presenta una part sospesa formada per multitud de fins i llargs tentacles. Alguns d'ells tenen els dactilozooides que estan carregats de nematocists. Aquests pengen contràctils a varis metres per sota l'aigua i poden arribar, tot extesos, als 20 metres, o més, de llargària.

La seva perillositat és molt elevada.

Això que observes a la sorra de la platja és una acumulació de Velella velella a Torredembarra (Tarragona). La fotografia va ser obtinguda l'abril del 2002.

Velella velella és una espècie del grup dels Cnidaris molt freqüent a inicis d'estiu però la seva picada no té cap perill per als humans. Causa problemes relacionats amb la seva gran acumulació a les platges, on es descomposa i produeix olors molestos (males olors).

Velella velella (Linnaeus, 1758) (Nom comú: Vela).

Es tracta d'un Hidrozou modificat amb un disc blavós rodó o ovalat que tanca un flotador i conté l'esquelet corni equipat amb una vela. El diàmetre del disc és d'1 a 8 cm.

No presenta cap perillositat.

Borm blau és el nom comú de Rhizostoma pulmo.

Presenta una ombrel·la (diàmetre: 90-100 cm) de forma acampanada, blanca-blavosa i fistonejada, de nombrosos lòbuls de color violeta (uns 80) i sense tentacles marginals.

La seva perillositat és alta.

Malgrat que sí que és irritant, els contactes amb aquestes meduses o amb els fragments dels tentacles alliberats a l'aigua, no produeix quadres dermatològics greus. Generalment, no deixa marques considerables, però sí que pot produir una intensa irritació de la pell acompanyada per coïssor o picor. La virulència de la picada depèn de la superfície del cos que hagi interaccionat amb la medusa.

Vols aprendre a identificar meduses? Clica aquí.

Ou ferrat és el nom comú de Cotylorhiza tuberculata.

És molt característica la forma i el color de la ombrel·la (diàmetre: 20-35 cm) aplanada, marronosa-grogosa, amb un cert grau de verd, en funció de les algues simbionts que viuen al seu interior. Presenta una destacada protuberància pardosa-ataronjada.

La seva perillositat és baixa. La capacitat de produir urticària és limitada, en part degut a l'escassa longitud dels seus tentacles. Però, sobretot, a la baixa densitat de cèl·lules urticants en els mateixos. Els seus efectes són molt lleus, no passant d'irritació de la pell i picor. A no ser que hi hagi una reacció de tipus al·lèrgic, no requereix atenció mèdica, a la majoria dels casos.

Vols aprendre a identificar meduses? Clica aquí.

Chrysaora hysoscella s'anomena de forma comú com a Borm radiat.

El seu color és blanc-grogós. Presenta un disseny radial característic sobre la ombrel·la que recorda al dibuix de 16 compassos oberts cap a l'exterior. L'ombrel·la  (diàmetre: fins a 30 cm) és ampla i vorejada per 32 lòbuls i 24 tentacles llargs i fins que poden arribar als 5 metres de longitud.

La seva Perillositat és elevada. Les seves picades causen picor i coïssor al principi, i immediatament després, apareixen lesions eritematoses i edemes, produint butllofes que poden durar.

Vols aprendre a identificar meduses? Clica aquí.

Borm és el nom comú d'Aurelia aurita.

L'ombrel·la té forma de plat i amb un diàmetre que pot arribar fins a  25 cm. Els braços de la boca són fistonejats i més llargs que els nombrosos tentacles curts. Color transparent tacat de blau-blanc.

La seva perillositat és molt baixa.

Vols aprendre a identificar meduses? Clica aquí.

Pelagia noctiluca és la medusa més freqüent a les costes catalanes. El seu nom comú és Acàlef luminiscent.

Presenta una ombrel·la semiesfèrica (diàmetre: fins a 15 cm) una mica aplanada amb quatre tentacles orals llargs, fistonejats i robustos. Té un color rosat vermellós que la caracteritza.

La seva perillositat és alta. Causa irritacions i coïssor a nivell de pell, podent inclús deixar una ferida oberta que es pot infectar. Degut a la seva abundància i a la seva longitud dels seus tentacles, la superfície de la pell afectada pot ser alta. Per tant, l'efecte del verí pot causar problemes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics. Aquests poden, perfectament, perdurar durant setmanes o inclús mesos.

Vols aprendre a identificar meduses? Clica aquí.

El dibuix científic és una eina essencial per tal de descriure els organismes vius i, sobretot, les noves espècies que es van descobrint.

En aquest cas, es tracta d'una medusa de l'espècie: Liriope tetraphylla.

Vols saber com és el cos d'una medusa? LLegeix aquest missatge!

Eixam de la medusa Pelagia noctiluca fotografiat sota l'aigua. La imatge il·lustra la enorme quantitat d'individus que es poden arribar a aplegar prop de la costa empesos per les corrents marines, i que poden concentrar densitats superiors a les 100 meduses per metre cúbic d'aigua.

Consulteu el projecte Un mar de meduses per saber-ho tot sobre aquests invertebrats.

Uns pescadors del Mar Menor recullen una xarxa plena a vessar de la medusa Cotylorriza tuberculata, coneguda popularment amb el nom d'ou ferrat.

En aquesta zona de Múrcia cada any es treuen més de 1.000 tones d'aquesta espècie, que és la menys virulenta de les que sovintegen les nostre platges

La medusa més comú a la Mediterrània és la Pelagia noctiluca (medusa luminiscent).

Té un diàmetre d'ombrel·la que pot arribar fins als 15 cm. Presenta un color rosat vermellós que la caracteritza.És molt freqüent a aigües obertes i s'apropa a la costa arrossegada pels vents de mar a costa, especialment, durant l'estiu.

La seva perillositat és alta.