En aquest cas, com a mercenaris que erens, veiem representats un grup del que van afavorir a les tropes enemigues dels romans: els cartaginesos, durant la segona guerra púnica.

Les quatre peces de dalt representen diferents llànties del tipus que els arqueòlegs coneixem com Atlante X que ens donen una datació del segle V dC.

A baix a l'esquerra apareixen els tres elements ceràmics que conformaven l'aixovar de la tomba en cista númida, i són tres peces que es daten envers els segles II - I aC.

Aquesta imatge mostra l'aspecte general que tenia la ciutat d'Althiburos vers el segle II - III dC.

Hem numerat els principals edificis i elements d'aquest planell, per que hom pugui entendre millor com era la ciutat i com vivia la gent.

1.- EL TEATRE.- És una construcció de tipus civil, d'origen grec, de forma semicircular, destinada, òbviament, a les representacions teatrals, i formada per la càvea, l'orquestra i l'escena.

2.- CAPITOLI.- Era un gran temple romà, de caràcter religiós, amb una o tres cel·les dedicat a Júpiter, Juno i Minerva.

3.- FORUM.- Era una gran plaça pública porticada on sovint s'hi emplaçava el mercat, es duien a terme assemblees polítiques, etc. Al voltant de la mateixa solien trobar-s'hi els grans edificis públics: civils i religiosos de la ciutat.

4.-  TEMPLE TETRÀSTIL.-Edifici religiós que es caracteritza per tenir  quatre columnes a la façana. Aquest d'Althiburos, avui per avui no sabem a quina divinitat estava dedicat.

5.- DOMUS O CASA DE LA PESCA.-Una domus  no és més que una casa romana de grans dimensions que es troba localitzada dins la ciutat. Aquesta és un exemple de les domus d'Althiburos on s'hi localitzaren mosaics amb referències a l'exercici de la pesca.

6.-  DOMUS O CASA DE LES MUSES.-Una domus  no és més que una casa romana de grans dimensions que es troba localitzada dins la ciutat. Aquesta és un exemple de les domus d'Althiburos on s'hi localitzaren mosaics amb referències a diferents muses.

7.- EDIFICI DELS ASCLÈPIA.- Es tracta d'una domus més de la ciutat. Una domus, de fet,  no és més que una casa romana de grans dimensions que es troba localitzada dins la ciutat. Aquesta n'és un exemple que rep el nom per un mosaic que feia referència a una tal família Asclèpia.

8.- ARC D'HADRIÀ.-Arc que fou construït entre el 117 i el 138 dC. En època de l'emperador Hadrià, a qui anomenaven l'emperador viatger.

9.- ARC DE TRIOMF.-És una construcció exempta d'origen romà formada per un cos central amb un o més arcs que sostenen un àtic i decorada amb motius commemoratius d'una victòria.

En aquest senzill muntatge veiem novament la imatge de Barcelona per satèl·lit i a la dreta, marcat en vermell, el traçat del que constituïa la ciutat romana, en blau el tancat de muralla d'època de Jaume I el Conqueridor (segle XIII dC) i, finalment, en verd, el tancat murari de temps de Pere III "El Cerimoniós" (segle XIV dC.).

Més informació al missatge 14: Llegim el passat de Barcelona des de l'aire

En aquest senzill muntatge veiem novament la imatge de Barcelona per satèl·lit i a la dreta, marcat en vermell, el traçat del que constituïa la ciutat romana i en blau el tancat de muralla d'època de Jaume I el Conqueridor (segle XIII dC).

Més informació al missatge 14: Llegim el passat de Barcelona des de l'aire

En aquest senzill muntatge veiem novament la imatge de Barcelona per satèl·lit i a la dreta, marcat en vermell, el traçat del que constituïa la ciutat romana amb els carrers principals cardo i decumanus màxims encara fossilitzats en la ciutat actual.

Més informació al missatge 14: Llegim el passat de Barcelona des de l'aire

En aquesta imatge del google Earth podem veure des del satèl·lit la part antiga de la ciutat de Barcelona.

Més informació al missatge 14: Llegim el passat de Barcelona des de l'aire

Aquesta imatge mostra l'aspecte general que tenia la ciutat d'Althiburos vers el segle II - III dC. La ciutat fou construïda sobre un emplaçament númida anterior, i això es nota per que la urbanització no és ortogonal (com era el cas de Barcino) sinó que presenta un aspecte menys definit . 

Aquesta imatge realitzada en marbre correspon a l'època imperial romana i mostra una carnisseria d'aquells temps. Com veureu, no ha canviat gairebé res!

Com nosaltres avui dia, els romans tenien mercats a les ciutats on venien els diferents productes alimentaris.

Aquesta imatge realitzada en marbre correspon a l'època imperial romana i mostra una polleria - xarcuteria. Com veureu, no ha canviat gairebé res!

Com nosaltres avui dia, els romans tenien mercats a les ciutats on venien els diferents productes alimentaris.

Plànolts de diversos poblats ibèrics situats a Benifallet, Calafell, La Moleta del Remei i Santa Coloma de Gramanet.

Vols saber-ne més sobre els Ibers? Mira la resposta a la pregunta Hi havia númides a Catalunya abans de l'arribada dels romans?

En aquesta imatge veiem una estela funerària dels segles II - I aC. Amb inscripció ibèrica apareguda a Santa Perpètua de la Moguda (Barcelona).

Vols saber-ne més sobre els Ibers? Mira la resposta a la pregunta Hi havia númides a Catalunya abans de l'arribada dels romans?

En aquesta imatge veiem materials de diverses procedències d'època ibèrica: ceràmica pintada de Terol i Alacant; el tresor de les peces de plata del Castellet de Banyoles (Tivissa, Baix Ebre) i una espasa junt amb una falcata d'Albacete. Prova de la gran dispersió de la cultura ibèrica.

Vols saber-ne més sobre els Ibers? Mira la resposta a la pregunta Hi havia númides a Catalunya abans de l'arribada dels romans?

En aquestes imatges veiem el jaciment de Baelo Claudia a Cadis, i els seus centres productors de salaons i garum.

Més informació al missatge La dieta romana

En aquesta imatge veïem dues fotos de dos mosaïcs romans on apareix l'escena d'un home pescant. Un d'ells, el de l'esquerra, és d'Althiburos. El de la dreta és de Dougga, també a Tunísia.

Més informació al missatge La dieta romana

Aquí tenim una nova imatge que ens ha passat el nostre carpòleg, en Daniel López Reyes, d'exemplars d'olea europaea (olives) corresponents a nivells dels segles II - I aC.; això és, de temps dels númides.

Més informació al missatge La dieta romana

En aquesta imatge veiem un fantàstic mosaïc procedent de les anteriors excavacions d'Althiburos on es poden veure escenes de caça de llebres.

Més informació al missatge La dieta romana

Aquí tenim una nova imatge que ens ha passat el nostre carpòleg, en Daniel López Reyes, d'exemplars de vitis vinifera (raïm) carbonitzats i mineralitzats, corresponents a nivells dels segles II - I aC.; això és, de temps dels númides. Ells també consumien vi!!.

Més informació al missatge La dieta romana

En aquesta imatge la Paloma Aliende observa l'horitzó. Queda clar que cal caminar molt i molt per completar satisfactòriament la topografia del jaciment i la seva àrea d'influència.

Més informació al missatge Topografia, la ciència geomètrica

En aquesta imatge veiem el plànol complet topografiat d'Althiburos i els seus entorns (esquerra) i una ampliació d'un dels sectors principals del jaciment (dreta) on es pot veure el teatre i el capitoli entre d'altres estructures ja topografiades.

Més informació al missatge Topografia, la ciència geomètrica

En aquestes fotografies veiem en Josep Maria Puche, el nostre topògraf, a la tarda, passant les dades recollides al camp a l'ordinador.

Més informació al missatge Topografia, la ciència geomètrica

Diverses fotografies realitzades per la Paloma Aliende on veiem com l'equip fotogràfic ha de desplaçar-se pels territoris circumdants del jaciment per agafar les dades topogràfiques de l'entorn.

Més informació al missatge Topografia, la ciència geomètrica

En aquesta imatge veiem el nostre topògraf Josep Maria Puche fent ús de l'estació total, realitzant tasques de topografia del jaciment arqueològic.

Més informació al missatge Topografia, la ciència geomètrica

En aquesta fotografia veiem  com, a la teulada, el nostre topògraf Josep Maria Puche, regula, prepara i anivella l'aparell topogràfic.

Més informació al missatge Topografia, la ciència geomètrica

Imatge d'un aparell topogràfic: Estació Total.

Aquest aparell permet mesurar angles horitzontals, verticals i distàncies. Coneixent les coordenades del lloc on s'ha col·locat es possible determinar les coordenades tridimensionals de tots els punts que es mesuren.

Més informació al missatge Topografia, la ciència geomètrica

En aquesta imatge veiem el nostre topògraf Josep Maria Puche prenent dades al costat d'una estructura megalítica (Dolmen), localitzat a les afores del jaciment.

Més informació al missatge Topografia, la ciència geomètrica

Aquesta és la "Planta 3". L'heu de relacionar amb una de les llavors que us mostrem a l'Enigma.  

Bona sort!

A Althiburos hem trobat restes de llavors ja des del segle VI aC, i les espècies que apareixen amb més freqüència són els cereals, les lleguminoses i els fruïts. Per a més informació, vegeu el text Quines plantes feien servir els habitants d'Althiburos.

Aquesta és la "llavor B". L'heu de relacionar amb una de les plantes que us mostrem a l'Enigma.

Bona sort!

A Althiburos hem trobat restes de llavors ja des del segle VI aC, i les espècies que apareixen amb més freqüència són els cereals, les lleguminoses i els fruïts. Per a més informació, vegeu el text Quines plantes feien servir els habitants d'Althiburos.

En aquest muntatge veiem unes llavors d'una espècie vegetal apareguda a les excavacions, a nivells del segle VI aC (esquerra), amb una imatge de l'espècie vegetal viva (dreta) i el nom (a baix).

Per a més informació, vegeu el text Quines plantes feien servir els habitants d'Althiburos.

En aquest muntatge veiem una llavor de fruït apareguda a les excavacions d'Althiburos, a nivells del segle VI aC (esquerra), amb una imatge de l'espècie vegetal viva (dreta) i el nom (a baix)

Per a més informació, vegeu el text Quines plantes feien servir els habitants d'Althiburos.

En aquesta imatge de detall veiem algunes de les restes carpològiques (llavors) extretes del jaciment i que ens han arribat carbonitzades.

Per a més informació, vegeu el text Quines plantes feien servir els habitants d'Althiburos.

En aquesta fotografia veiem com, al laboratori, s'examinen per microscopi les diferents restes carpològiques per determinar amb precisió l'espècie vegetal a la qual pertanyen.

Per a més informació, vegeu el text Quines plantes feien servir els habitants d'Althiburos.

En aquesta fotografia podeu veure part de l'equip d'Althiburos en una de les tasques de la tarda... La tria i selecció de les mostres carpològiques d'entre tot el material que ha quedat recollit en els garbells.

Per a més informació, vegeu el text Quines plantes feien servir els habitants d'Althiburos.

En aquesta imatge podem veure un dels sistemes de flotació per la recollida de les mostres carpològiques emprat al jaciment. En ella també veiem els sacs de mostres de sediment i els garbells on queden recollides les llavors i altres restes segons llurs mides.

Per a més informació, vegeu el text Quines plantes feien servir els habitants d'Althiburos.

Imatge de les ceràmiques de tipus númida que conformaven l'aixovar funerari de la tomba col·lectiva localitzada a les excavacions.

Per a més informació, vegeu el text Hem trobat un enterrament col·lectiu númida!

Imatge de detall de l'accés a l'interior de l'estructura col·lectiva d'enterrament númida. Cal tenir clar, que en origen, aquesta tomba constituïa un espai tancat.

Per a més informació, vegeu el text Hem trobat un enterrament col·lectiu númida!

En aquesta imatge de detall podem veure com, a un dels extrems de l'estructura d'enterrament númida s'amunteguen un conjunt d'ossos que, de fet, corresponen a diversos individus.

Per a més informació, vegeu el text Hem trobat un enterrament col·lectiu númida!

En aquesta imatge veiem un pla lateral de la tomba de tegulae a doble vessant característic d'època romana que va donar lloc a l'enigma que ja ha quedat solucionat.

Per a més informació, vegeu el text Hem trobat un enterrament col·lectiu númida!

Imatges de dues de les inhumacions individuals primàries localitzades d'època romana, molt properes a la tomba col·lectiva númida.

Per a més informació, vegeu el text Hem trobat un enterrament col·lectiu númida!

Fotografia vertical (des de 7 metres d'alçada) on pot apreciar-se amb claredat el tipus d'estructura quadrangular que conté els enterraments col·lectius númides localitzats.

Per a més informació, vegeu el text Hem trobat un enterrament col·lectiu númida!

Aquí teniu la inscripció provinent del Capitoli de la ciutat on apareix la referència al nom de la ciutat. Tot i que manquen les dues primeres lletres, és llegeix perfectament THIBVRITANVM, obviament corresponent al mot ALTHIBVRITANVM.

Per a més informació, vegeu el text Hem descobert una inscripció amb el nom de la ciutat!

Aquesta és la imatge de la inscripció localitzada a la Plaça de Sant Miquel de Barcelona, on apareéis el nom de la ciutat amb els quatre apel·latius honorífics de la mateixa en temps dels romans.

Per a més informació, vegeu el text Hem descobert una inscripció amb el nom de la ciutat!

Tot caminant per les ruïnes de la ciutat romana d'Althiburos, ens va sorprendre trobar aquest mussol a ple dia, dalt d'una columna, observant-nos tranquilament sense por.

Al text La vida quotidiana de l'arqueòleg a Althiburos us expliquem les nostres experiències més humanes,  fora de l'excavació.  

Part de l'equip de tunisencs i catalans d'Althiburos, a la nit, posant per una foto, al pati de la "maison des fouilles" (casa d'excavacions). Petant la xerrada i escoltant música tradicional tunisiana.

Al text La vida quotidiana de l'arqueòleg a Althiburos us expliquem les nostres experiències més humanes,  fora de l'excavació.

Part del col·lectiu d'arqueòlegs, a primera hora del matí, asseguts a la porta de la "maison des fouilles" (casa d'excavacions) abans de sortir cap a la feina.

Al text La vida quotidiana de l'arqueòleg a Althiburos us expliquem les nostres experiències més humanes,  fora de l'excavació.

La Harissa és la salsa picant per excel·lència a Tunísia... El color ja ho diu tot!!...

Al text La vida quotidiana de l'arqueòleg a Althiburos us expliquem les nostres experiències més humanes,  fora de l'excavació.

L'hora de la becaina...

Al text La vida quotidiana de l'arqueòleg a Althiburos us expliquem les nostres experiències més humanes,  fora de l'excavació.

A l'hora de l'àpat, tots dos equips compartim anècdotes, parlem de la jornada, de les troballes, etc.

Al text La vida quotidiana de l'arqueòleg a Althiburos us expliquem les nostres experiències més humanes,  fora de l'excavació.

Un dels nostres més comuns companys d'excavació: l'escorpí (Buthus Occitanus).

Al text La vida quotidiana de l'arqueòleg a Althiburos us expliquem les nostres experiències més humanes,  fora de l'excavació.

Aquest aràcnid ha estat  precisament  un dels protagonistes de l'excavació, car va aparèixer inesperadament de l'interior de la bota de trekking d'en Martí, quan es disposava a calçar-se. Va tenir un bon ensurt!.

Al text La vida quotidiana de l'arqueòleg a Althiburos us expliquem les nostres experiències més humanes,  fora de l'excavació.

Jaciment romà de Sbeitla (antita Sufetula). És un dels enclavaments romans més interessants i millor conservats.

Vista de l'amfiteatre de El Jem, el més impressionant del nord d'Àfrica, que es troba també a Tunísia.

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia, entre les quals hi ha el català.

Aqui us mostrem una inscripció trobada a Empúries, al costat del temple número 7 del fôrum.

La seva trascripció és:

C(aius)AEMILIVS C(ai) F(ilius)

GAL(eria tribu) MONTANVS AED(ilis) II (duo) VIR

AEDEM ET SIGNVM TVTELAE

SVA PECVNIA FECIT

La traducció d'aquest text és:

Gaius Emili Montà, fill de Gaius, inscrit en la tribu Galèria, edil, duumvir, feu fer amb els seus diners el temple i l'estàtua de Tutela.

Per a més informació, consulteu el text Líbic, Púnic i Llatí, llengües de l'antigor

A partir del segle III aC apareix la llengüa anomenada neopúnica, arribant-se a trobar testimonis fins el segle II dC a tot el Nord d'Àfrica, Sardenya, Malta i a la Península Ibèrica.

Transcripció del text que mostra la imatge:

TN' ‘BNZ LTBB'

‘ST MSSN'SN BN MTNBL' W' SNT

SB'M W'MS

La Traducció és:

Ha ofert aquesta estela per Tebaba, esposa de Mashinishan, fill de Metenbaal, que ha viscut 75 anys.

Per a més informació, vegeu el text Púnic, Líbic i Llatí, llengües de l'antigor

 La llengua púnica és una evolució gràfica i també semàntica de la llengua fenícia. Aquí us en mostrem un exemple.

La transcripció d'aquest text és:

L'DN LB'L HMN MTNT ‘SR ND

R ‘ABDMLQRT BN SHRR BN BL

YSP

Traducció:

Per el senyor, per Baal Hammon, do que ha ofert,

Abdelmelqart, fill de Shaharar, fill de Baal Yasap

Per a més informació, vegeu el text Púnic, Líbic i Llatí, llengües de l'antigor.

El líbic és una llengua del grup líbico-berber. És una escriptura consonàntica i consta de 25 caràcters (alguns dels quals coincideixen amb formes de l'alfabet actual dels tuaregs) de formes geomètriques.

Per a més informació, vegeu el text Líbic, Púnic i Llatí, llengües de l'antigor.

Tanit és la més important de totes les deeses cartagineses.

Esposa de Baal Hammon, és a la mitologia púnica el que és Era, esposa de Zeus, a la mitologia grega. Era a més la divinitat protectora de Cartago. Senyora de la Lluna i, a la vegada, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels homes, i de la vida en els seus conceptes més variats.

La imatge mostra el símbol de la deesa Tànit fet en un paviment d'opus punicum, amb tessel·les (els petits elements quadrangulars que constitueixen els mosaics). És un paviment del jaciment púnic de Kerkouane (Capo Bon, Tunissia).

Vista del Naiskos púnic que hi ha a tocar del capitoli d'Althiburos.

Un Naiskos és la recreació d'un temple grec (d'ordre clàssic), però en reduïdes dimensions, amb columnes o pilars i frontó.

Vista de la ubicació del naiskos púnic a prop del capitoli d'Althiburos.

Un Naiskos és la recreació d'un temple grec (d'ordre clàssic), però en reduïdes dimensions, amb columnes o pilars i frontó.

En una de les zones d'excavació hem desenterrat una estructura bastant peculiar. Realitzada tota amb tegulae (elements ceràmics emprats sovint en la construcció de les teulades de les vivendes romanes) és de planta rectangular i de secció triangular.

Intueixes quina podria ser la seva funció?. Què et sembla que hi pot haver a dins? Mira d'esbrinar-ho i participa al nostre Enigma !

En una de les zones d'excavació hem desenterrat una estructura bastant peculiar. Realitzada tota amb tegulae (elements ceràmics emprats sovint en la construcció de les teulades de les vivendes romanes) és de planta rectangular i de secció triangular.

En una de les zones d'excavació hem desenterrat una estructura bastant peculiar. Realitzada tota amb tegulae (elements ceràmics emprats sovint en la construcció de les teulades de les vivendes romanes) és de planta rectangular i de secció triangular.

Aqui hi pots veure una imatge de l'estructura un cop extretes les tegulae.

En una de les zones d'excavació hem desenterrat una estructura bastant peculiar. Realitzada tota amb tegulae (elements ceràmics emprats sovint en la construcció de les teulades de les vivendes romanes) és de planta rectangular i de secció triangular.

Aqui veieu una imatge de l'estructura un cop extretes les tegulae.

Fotografia d'una estança apareguda durant les excavacions que realitzem a tocar del capitoli del forum romà d'Althiburos on veiem remarcats en vermell aquests punts on el paviment d'opus signinum s'ha perdut i que seria susceptible d'ésser intervingut de cara a una restitució total de la seva superfície original.

Consulta la secció Experimenta per a saber com fabricar paviment romà.  

Imatge d'un test un cop triturat.

Els fragments ceràmics i la pols resultant ens servirà per construir un paviment romà, tal i com expliquem a la secció  Experimenta.

Aquesta imatge mostra la pasta que obtenim en barrejar la calç, la sorra, les restes del test esmicolat i l'aigua.

Es tracta d'un material essencial per a fabricar el paviment romà, tal i com s'explica a la secció Experimenta.  

Imatge de la barreja encara fresca, dipositada recentment a sobre del statumen. Es tracta d'un pas més en el procés de fabricació de paviment romà, tal i com s'explica a la secció Experimenta.

Imatge de la barreja ja eixuta i, per tant, del paviment ja realitzat.

Si vols fabricar paviment com ho feien els romans, consulta la secció Experimenta.

Imatge del tall visible un cop tret un dels laterals de la caixa del nostre paviment d'opus signinum.

Si vols fabricar paviment com ho feien els romans, consulta la secció Experimenta.