En aquest magnífic dibuix, en Ferran Fitó Gasol, un nen de 14 anys de Manresa, representa a un científic força arquetípic ja que es tracta d'un home, va vestit amb bata blanca i duu ulleres. A més té un cabell una mica esbojarrat. Aquests elements son característics de la imatge dels investigadors que han difós àmpliament les obres de ficció, sobretot les pel·lícules i el cinema, des de Victor Frankenstein al desconegut professor Rius de Reus.

A més, el científic del dibuix sembla treballar sol i aïllat. Potser fa feina en secret? Aquest és un altre element arquetípic, tal i com s'explica al text Faetont o Frankenstein? La ciència com a creadora de mites moderns.

El dibuix que ens ocupa arriba a uns nivells de detall extraordinaris que ens mostren com és el món  imaginari d'aquest investigador, i que inclouen dos terraris, cameres, lupes i microscopis, llibres, aparells informàtics i una interessant paperera plena a vessar, símbol probablement d'una producció científica intensa.

Des del punt de vista de la re-presentació analògica, aquest treball (dibuixat per Marc Carreres Garriga, de 13 anys i resident a Barcelona) és força reeixit. Els elements bàsics hi són representats amb fidelitat i seguint les regles de la perspectiva i la lògica.

El dibuix posa èmfasi en representar fidelment un espai ampli que permeti la mobilitat i la tasca científica dels actors .

De l'ús d'aquestes imatges, se'n infereixen valors que fàcilment s'associen al treball científic: ordre, netedat, precisió, prevenció.. en un espai ampli i net que facilita la convivència i el treball en equip i prevenció.

Comentari de Jordi Pericot

Un astrònom al seu laboratori, envoltat de fòrmules i estris diversos, segons el dibuix realitzat per Anna Bach Valls, de 13 anys.

Destaca la presència d'un potent telescopi, l'instrument de ciències físiques més emprat (vegeu Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens? ).

Aquest divertit dibuix d'Ivette Jerez, una nena de 15 anys de Granollers, mostra algú (probablement un científic) dins d'una probeta.

Si es tractés d'un investigador tancat dins el seu propi experiment, el dibuix pot servir com a irònica metàfora dels problems de comunicació i de falta de democratització de la ciència que es comenten al text Millorar la cultura científica, tot un repte!

Sota un Sol implacable, un arqueòleg pren les seves notes i mesures en algún racó d'Egipte.

Aquest dibuix, realitzat per Celia Fenollosa Romaní, una nena d'onze anys de La Garriga, és molt poc freqüent ja que representa a un científic del camp de les Humanitats treballant a l'aire lliure. La gran majoria dels dibuixos realitzats pels nens mostren a investigadors tancats dins d'un laboratori i fent experiments amb estris propis de la química o de la recerca biomèdica, tal i com s'explica al text Quin aspecte tenen els científics segons els nens catalans?

El professor Rius de Reus és un dels científics de ficció més desconeguts. El personatge va ser dibuixat per Sabatés, el creador del professor Franz de Copenhague a les pàgines del TBO.

De fet, els dibuixos sobre el savi del Baix Camp segueixen el mateix esquema que el seu predecessor danès. La il·lustració mostra un espantaocells mecànic ple d'engranatges i mecanismes que el pagès activa des de casa seva.

Els dibuixos sobre el professor Rius de Reus es van  publicar entre els anys 1987 i 1990 a la revista TECNO 2000 , una publicació de la Fundació Catalana per a la Recerca.

Aquest dibuix, fet per en Marcel Llargués, d'onze anys, sembla tenir la voluntad de desfer el tòpic del científic solitari tancat en el seu laboratori.  

El dibuix intenta expressar que la recerca és una activitat col·lectiva i feta en equip. Aquest concepte es troba en una proporció relativament alta dels dibuixos, tal i com es comenta al text Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?  

La pel·lícula Forbidden Planet (Planeta prohibit) fou estrenada l'amy 1956 i s'ha convertit en un referent de la ciència ficció. 

Segons l'argument, l'any 2200 una expedició procedent de la Terra arriba al planeta Altair IV, on viu el misteriós Dr. Edward Morbius (un... filòleg!)  i la seva filla Altaira. El Dr Morbius ha arribat a descobrir una part dels secrets dels Krell, una civilització molt avançada que va desaparèixer de la nit al dia deixant, però, tota la seva tecnologia a l'abast.

La pel.lícula té un interessant rerafons psicoanalític, ja que la tecnologia Krell facilita que es materialitzin els pensaments, fins i tot els més inconscients, la qual cosa ofereix una explicació als misteriosos atacs que pateix la nau dels expedicionaris.  

En aquest cas el científic fa un paper globalment positiu, no com en d'altres ocasions, tal com s'explica al text Metges dolents i arqueòlegs bons: la imatge del savi a les pel·lícules.

Fantomas, un misteriós aspirant a dominar el món, ha reclutat per la força a desenes de científics, als que obliga a treballar per aconseguir una arma definitiva. Els científics s'identifiquen fàcilment per les seves omnipresents bates blanques, un símbol repetitiu tal i com s'explica al text Bates blanques fins a l'eternitat?

Fantomas fou un personatge de ficció que va inspirar diverses pel·lícules protagonitzades per Jean Marais, Mylène Demongeot i Louis de Funès. El fotograma correspon al film Fantomas se déchaîne, la més reeixida de les tres pel·lícules realitzades per André Hunebelle.

Un científic ens observa, amb aire un xic absent, des del seu ben equipat laboratori, segons aquest dibuix realitzat per Sara Tejada, d'onze anys.

La presència d'instrumental de laboratori és una constant de molts dibuixos, tal i com explica el missatge Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?  

A Catalunya la imatge dels científics que tenen els nois és masculina i la de les noies es troba més en una posició d'igualtat. La Taula mostra que no estem molt allunyats de països com USA, UK i Finlàndia.

Cal ressaltar la importància dels dibuixos on consta el treball en grup i mixt, on ambdós gèneres treballen conjuntament.

Per a més informació, consulteu el text Els nois dibuixen científics, i algunes noies dibuixen científiques.

El Dr. Rotwang, de Metrópolis ( 1927, F. Lang) encarna un dels arquetips més coneguts de científic, tal i com s'explica al text Científics de cartró.

Segons un equip d'investigadors alemanys, la disciplina científica que surt més sovint a les pel·lícules és la recerca mèdica, seguida per la física, la química i la psicologia. Al voltant d'aquests temes és on apareix la figura del científic boig, perillós i malèfic, tal i com explica el text Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel.lícules.

Una mente maravillosa (A Beautiful Mind, 2001; R. Howard), aproximació a la controvertida figura del matemàtic i Nobel d'economia John Forbes Nash. Exemple del científic a mig camí entre la genialitat i la bogeria.

Vegeu l'article Científics de cartró, de Jordi José.

La eminent Dra. Christmas Jones, de El mundo no es suficiente (The World is Not Enough, 1999; M. Apdted), un prodigi físic (en sentit ampli), vestida de forma poc tradicional per un científic. Tota una experta mundial en desarmament... a tan tendra edat!

Tal i com explica Manuel Moreno a Batas blanques per a l'eternitat, La Dra. Jones és "la física nuclear més improbable de tota la història: només amb una trentena d'anys és ja una prestigiosa científica, reconeguda experta mundial en desarmament. Prestigi i reconeixement que els científics reals només obtenen després d'una dilatada carrera."

Vegeu l'article Científics de cartró, de Jordi José 

Sebastian Caine, el científic protagonista del film El hombre sin sombra (The Hollow Man, 2000; P. Verhoeven), és catalogat com a màxima autoritat en el seu camp a una edat en que els científics brillants ja despunten però als que difícilment ha arribat la fama i el reconeixement... 

Vegeu l'article Científics de cartró, de Jordi José

Un altre exemple de mad scientist -savi boig-,  el professor Gerald Deemer, del film Tarántula (Tarantula, 1955; J. Arnold), un dels nombrossos exemples de científic que treballa aïllat, en perfecta reclusió al seu laboratori...

Vegeu l'article Científics de cartró, de Jordi José

El professor Gustav Lindt, convenientment vestit amb bata blanca, davant una pissarra farcida d'expressions matemàtiques. Imatge emblemàtica que exemplifica la imatge popular del científic vista pel cinema. Del film Cortina rasgada (Torn Curtain, 1966; A. Hitchcock).

Vegeu l'article Científics de cartró, de Jordi José

Una somrient Marie Curie fa feina al seu laboratori, ple d'acolorits pots i artefactes, segons la representació de Otis Franco, de 10 anys d'edat.

Per a més informació, llegiu el text Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?  

Un científic analitza sota l'aigua els moviments d'una impressionant mena de rajada. El dibuix ha estat realitzat per Joan Matas, de 12 anys d'edat.

Alguns dels dibuixos fets pels nens mostren a científics a l'aire lliure, encara que no es tracta de l'escenari més habitual, tal i com s'explica al text Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?   

Aquest científic d'aspecte poc polit ens observa davant d'una pissarra polena de fòrmules. El seu autor és Jaume Ros Pujol, de 13 anys d'edat.

Les fòrmules i símbols matemàtics són presents en algunes de les representacions dels científics, tal i com explica el text Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?

Als volts dels nou, deu anys edat apareix amb força un nou rostre del científic provinent del món de la ficció cinematogràfica.

És segurament l'edat en que apareix amb més freqüència el savi boig de les pel·lícules de ciència ficció.

Aquest dibuix ha estat fet per Laia Velasco, d'onze anys.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

Els joves de 16 a 18 anys ofereixen sovint visions molt personals i metafòriqes del científic, que conviden a reflexionar. Per exemple:  la imatge del científic ha de respondre a un únic patró? La meva imatge, o la dels col·legues, després d'una nit de marxa, m'inhabilita com a possible futur científic?

Aquest dibuix ha estat realitzat per Marc Armengol, de 17 anys.  

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

Entre els 12 i els 15 anys, els nens començen a dibuixar científics amb expressions particulars que corresponen a l'emoció d'un moment concret de la seva tasca, com ara una descoberta que el fa cridar eureka!

Aquest dibuix ha estat realitzat per Elena Fuentes, de 12 anys.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

El científic boig i turmentat és un clàssic que prové en bona mesura de les obres de ficció.

Aquest dibuix ha estat realitzat per Pau Barba Colomer, de 12 anys.   

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

Què amaga aquesta mitja rialla, si és que amaga alguna cosa? 

A partir dels 12 anys, els mitjans de comunicació deixen sentir la seva influència en els dibuixos que fan els nens. El científic de la il.lustració ha estat dibuixat per Erola Fenollosa Romaní, de 14 anys.  

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

A partir dels 12 anys s'observa, amb molta freqüència, la influència dels mass media en les representacions dels científics que fan els nens. Això fa que els rostres no expressin tant emocions i sentiments particulars del personatge com expressions estandarditzades de les imatges de referència

El dibuix ha estat realitzat per Silvia Prat, de 13 anys.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

A partir dels 12 anys s'observa, amb molta freqüència, la influència dels mass media en les representacions que els nens fan dels científics. Això fa que els rostres no expressin tant emocions i sentiments particulars del personatge com expressions estandarditzades de les imatges de referència

 Aquesta científica ha estat dibuixada per Elisa Ferrer, de 14 anys.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

Els infants d'entre nou i onze anys representen científics amb unes expressions molt interessants: les cares expressen una actitud reflexiva, interrogativa, de concentració... que reflecteix l'activitat mental del personatge dibuixat.

La il.lustració ha estat realitzada per Marina Ibañez, de 10 anys.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

Els infants d'entre nou i onze anys representen científics amb unes expressions molt interessants, les cares expressen una actitud reflexiva, interrogativa, de concentració...  

Aquesta nova imatge es contraposa al científic boig i els apropa a la realitat.

El dibuix ha estat fet per Adelaida Rubió, de 10 anys.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

Ell és un individu turmentat, obsessionat. A la cara hi trobem: somriures perversos, ulls desorbitats, rostres desencaixats, cabells esvalotats...

Aquesta mena de dibuixos són freqüents a partir dels 9 a 10 anys. El present dibuix ha estat realitzat per Joel Gorrera, d'onze anys.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

Quan els nens que tenen al voltant dels nou o deu anys d'edat apareix un nou rostre del científic,  provinent del món de la ficció cinematogràfica.  És segurament l'edat en que apareix amb més freqüència el savi boig de les pel·lícules de ciència ficció.

La il.lustració ha estat realitzada per Silvia Casanova, de 10 anys.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

En aquest dibuix, l'autora (Paula Armero, de 8 anys, resident a Gavà)  es serveix d'objectes propis a la recerca espacial, tot i que limita excessivament aquest objectes, entre molts altres possibles, a un telescopi, una esfera i, evidentment una finestra oberta d'on provenen els reflexes dels astres.

La composició és ordenada, clara i els actors ocupen el seu corresponent espai.

Aquests elements gràfics permeten inferir uns continguts convencionals que donen sentit i enriqueixen la imatge, creen un context exclusivament orientat a l'observació còsmica i, sempre, dins un marc de confiança i utilitat.

El científic, amb el seu optimisme, així ho manifesta.

Comentari de Jordi Pericot

Els més petits, de sis a vuit anys, sovint representen un científic afable, dibuixen cares somrients, ulls vius, estats emocionals relaxats, plaents i molt humans. Així ho mostra el científic de la il·lustració,  dibuixat per Martí Fontrodona Ripoll, de 7 anys.  

L'expressió predominant és d'optimisme això ens remet a una idea de recerca científica com a tasca positiva, agradable i útil.

Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

Un científic d'aspecte entossudit i poc amigable ha aconseguit reduir la mida de dos ciutadans, que semblen estranyament despreocupats. Potser la parella hi participa voluntàriament en l'experiment.

Aquesta il·lustració va ser creada per Frank Paul, un dels millors dibuixants de ciència  ficció. El dibuix va sortir a la portada de la revista americana Amazing Stories, una de les precursores del gènere, a la dècada dels anys 20.

El tòpic del científic inquietant, poc amigable, o directament perillós, ve de lluny. Només cal veure pel·lícules com ara Frankenstein o fins i tot Metropolis. A aquesta mena de científic se'l acostuma a representar com algú que treballa en solitari en la quietud d'un laboratori secret, allunyat d'Universitats i dels centres de recerca. Curiosament, en moltes obres de ficció, acostuma a dedicar-se a la recerca en medicina, psicologia,  física i àrees properes, tal i com s'explica al text Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel·lícules.

Els microscopis són una constant en molts dibuixos fets pels nens. De ben segur que quan el van fer servir la impressió que va deixar en els joves fou bastant alta, tal i com es comenta al text Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?

En aquest dibuix, el microscopi fins i tot apareix de la mateixa mida que la científica!  El dibuix ha estat realitzat per Sabina Vilagut, una nena de 14 anys.

La meitat d'aquesta imatge correspon a Auguste Piccard, un físic suís que va servir d'inspiració a Hergé per a crear el professor Tornassol, que ocupa l'altre meitat de la imatge.   

Auguste Piccard va crear un globus aerostàtic amb el que va pujar a grans altituds. També va dissenyar submergibles, com el cèlebre batiscaf Trieste, un giny que va realitzar nombroses immersions a enormes fondàries.

Silvestre Tornassol, per la seva part, va anar fins a la lluna en un coet atòmic dissenyat per ell, i va inventar un submergible i un aparell d'ones capaç de trencar el vidre a distància entre d'altres fites, evidentment imaginàries.

Consulteu l'activitat El científic dibuixat, on analitzem quina imatge dels científics tenen els nens catalans.

En aquest dibuix, realitzat per Santi Salas, de 12 anys, resident a Sabadell, els elements gràfics re-presenten, per analogia, una realitat no massa usual d'un laboratori científic. Els elements exposats s'aproximen més als que poblen el món de la ficció cinematogràfica, llibres esotèrics, probetes no massa ordenades s'estenen sobre la taula del laboratori.

El rostre del científic és el d'un individu preocupat, fins i tot obsessionat, pel seu treball.

L'autor intenta associar aquest elements gràfics re-presentatius d'una realitat discutible a uns continguts convencionals propis del desordre, les precipitacions, les sorprenents i atzaroses  troballes d'un personatge turmentat i conscient de la seva genialitat i, lògicament, víctima de la incomprensió ciutadana.

Comentari de Jordi Pericot

En aquest dibuix es veu que els elements gràfics que el dibuixant (el tortosí Aleix Seguí, de 7 anys) ha escollit per representar un científic són pertinents , si tenim en compte la seva edat. Es tracta d'artefactes de laboratori on es mostra una mescla de colors primaris  que dóna com a resultat uns sorprenents colors compostos. Els elements re-presentats són pertinents i suficients, si tenim en compte que es centren en aquest experiment únic.

El científic és jove i té un tarannà alegre. La joventut i optimisme del personatge permet identificar la recerca científica com una tasca positiva, agradable, útil.  La emotivitat que desperta ajuda a aproximar-se al dibuix amb una bona disposició  i a veure el científic amb simpatia.

Comentari de Jordi Pericot