L'equip científic del projecte Com és l'aire que respirem? ha instal·lat una webcam a l'edifici de l'Observatori Fabra a Barcelona.

Aquesta càmera ens permetrà disposar, en temps real, d'imatges de la visibilitat atmosfèrica a l'àrea de Barcelona.

Per fi hem pogut instal·lar i connectar la càmera web en l'Observatori Fabra!

Aquesta càmera ens permetrà disposar, en temps real, d'imatges de la visibilitat atmosfèrica a l'àrea de Barcelona.

A les ciutats, al voltant del 80% de les partícules són d'una mida inferior a 0.1 µm. A l'estació de mostratge que hi ha al terrat de l'Institut Jaume Almera (situat entre l'avinguda Diagonal i el camp de futbol del Camp Nou) tenim un comptador de partícules que registra diàriament valors, tal com els que es mostren a la figura.
A la majoria de les ciutats, el trànsit rodat és la major font de pol·lució atmosfèrica. Ho són, especialment, els vehicles diesel perquè són els que més partícules ultrafines (inferiors a 1 micra) emeten.

El model DREAM del BSC preveia per a les 12 hores del dia 24, que una massa de pols, probablement emesa des del desert del Sahel, arribaria fins a la península Ibèrica, amb una major intensitat. És la taca marró més intensa.

Les trajectòries calculades amb el model Hysplit ens indiquen que les masses d'aire, que el dia 24 (línia verda) arribaven al Montseny a més alçària, provenien del nord d'Àfrica.

Fotografia obtinguda des del satèl·lit SeaWIFS. S'observa una  intrusió de pols africana sobre el Mediterrani. Si voleu observar més fotografies via satèl·lit, clique aquí!

Nivells horaris mitjos de PM10, PM2.5 i PM1 obtinguts amb l’espectròmetre  làser al Montseny durant el mes de maig. S'assenyalen els episodis de pols provinent d’Àfrica i els episodis de contaminació d’origen local i regional.

A la feina que es realitza als laboratoris, s'utilitzen materials diversos que cal separar i tractar adequadament. Així, es pot seguir treballant dins els laboratoris tot sent respectuosos amb el medi ambient.

Gràfic que mostra els nivells horaris mitjos de PM10, PM2.5 i PM1 obtinguts amb l’espectròmetre làser al Montseny i a Barcelona durant el mes de maig.

El passat divendres (08.06.2007) varem instal·lar una càmera (webcam) a l'edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Hem tingut alguns problemes tècnics de connexió, que ara ja hem resolt.

Aquesta càmera ens permetrà disposar, en temps real, d'imatges de la visibilitat atmosfèrica a l'àrea de Barcelona.

O sigui que, des d'aquest moment ja podeu tenir una visió d'ocell d'aquesta zona de Barcelona, molt prop de la Villa Olímpica. I en directe! Clica aquí!

(NOTA: Depenent de la configuració del vostre navegador és possible que per visualitzar aquest contingut hagueu d'instal·lar l'ActiveX "Axis Media Control". Si no veieu el vídeo directament, feu clic sobre el missatge que us apareixerà a la part superior de la pantalla per instal·lar aquest control).

En aquesta fotografia pots observar diverses partícules. És el que s'observa si s'utilitza un microscopi electrònic de rastreig. L'equip científic les estudia per saber si tenen un origen natural o si han estat creades pels humans (origen antropogènic). Tant unes com les altres poden afectar a la contaminació atmosfèrica.

Quines tenen origen natural i quines antropogènic?

Sabries dir de què són aquestes partícules?

Intenta esbrinar l'ENIGMA!

Per fer l'estudi de la contaminació atmosfèrica, una de les metodologies a seguir és l'anàlisi dels filtres. De cadascun d'ells s'analitza una gran quantitat d'elements químics i alguns compostos que contenen.

Per això cal dividir cada filtre en varis troços. Cada part servirà per un anàlisi concret, tal com es mostra a la imatge.

Això és el nostre laboratori. Hi estem treballant per tal de pesar els filtres i fer-ne l'anàlisi corresponent. Estem estudiant la contaminació atmosfèrica.

Imatge d 

Aquesta fotografia obtinguda des del satèl·lit per la NASA, ens ensenya la ciutat de Bagdad.

Intenta esbrinar l'ENIGMA!

Quan es produeixen episodis de pol·lució de grans dimensions poden arribar a ser observades des de l'espai. L'agència de la NASA publica, a la seva pàgina web, imatges del nostre planeta on es poden observar episodis d'aquesta mena.

Imatge c 

En aquesta fotografia obtinguda des del satèl·lit per la NASA, s'observa la part nord-occidental de la Península Ibèrica.

Intenta esbrinar l'ENIGMA!

Quan es produeixen episodis de pol·lució de grans dimensions poden arribar a ser observades des de l'espai. L'agència de la NASA publica, a la seva pàgina web, imatges del nostre planeta on es poden observar episodis d'aquesta mena.

Imatge b 

Aquesta fotografia obtinguda des del satèl·lit per la NASA, correspon al sud d'Itàlia, amb Sicília tot just al centre.

Intenta esbrinar l'ENIGMA!

Quan es produeixen episodis de pol·lució de grans dimensions poden arribar a ser observades des de l'espai. L'agència de la NASA publica, a la seva pàgina web, imatges del nostre planeta on es poden observar episodis d'aquesta mena.

Imatge a 

Aquesta fotografia obtinguda des del satèl·lit per la NASA, mostra la costa occidental del continent africà i les Illes Canàries.

Intenta esbrinar l'ENIGMA!

Quan es produeixen episodis de pol·lució de grans dimensions poden arribar a ser observades des de l'espai. L'agència de la NASA publica, a la seva pàgina web, imatges del nostre planeta on es poden observar episodis d'aquesta mena.

Aquestes imatges corresponen a retrotrajectòries calculades amb el model Hysplit. Què és el que ens dibuixen aquestes línies? Doncs ens mostren el camí que ha seguit una partícula en suspensió en l'atmosfera fins a un punt definit durant un període de temps a diferents alçades. D'aquesta manera es pot identificar l'àrea possible d'emissió d'aquesta partícula a l'atmosfera.

En aquestes imatges s'observa com les partícules que varen arribar a Onda (Castelló)/Montseny el 24 de Maig del 2007 havien estat emeses des de la zona desèrtica del nord d'Àfrica.

Aquestes imatges corresponen a retrotrajectòries calculades amb el model Hysplit. Què és el que ens dibuixen aquestes línies? Doncs ens mostren el camí que ha seguit una partícula en suspensió en l'atmosfera fins a un punt definit durant un període de temps a diferents alçades. D'aquesta manera es pot identificar l'àrea possible d'emissió d'aquesta partícula a l'atmosfera.

En aquestes imatges s'observa com les partícules que varen arribar a Onda (Castelló)/Montseny el 23 de Maig del 2007 havien estat emeses des de la zona desèrtica del nord d'Àfrica.

Per a l'estudi a l'estació de l'àrea urbana de Barcelona, s'ha elegit una zona de fons urbà (el Campus Universitari de Pedralbes) pròxima a les emissions del trànsit rodat d'una artèria de circulació densa, tal com és l'Avinguda Diagonal.

La instrumentació automàtica la formen dos espectròmetres làser de tipus GRIMM modelo 1107. A la fotografia en podeu veure un. El procediment de mesura d'aquest tipus d'instrumentació es basa en la mesura del número de partícules en funció del diàmetre esmentat, per medi de la dispersió i la detecció de la llum dispersada, del feix d'un làser. Les partícules penetren en l'equip i generen senyals de distintes intensitat en funció del seu diàmetre, les quals són registrades per un detector.

S'ha seleccionat el Parc Natural del Montseny com a àrea de fons regional pròxima a Barcelona. Aquest es localitza a 40 Km al NNE de la ciutat de Barcelona i a 25 km de la costa mediterrània. La posició de les serralades catalanes, paral·leles a la línia de costa, fan que actuïn com a una barrera orogràfica disminuïnt la possibilitat de dispersió dels contaminants i, per tant, afavorint l'acumulació de contaminants a la zona.

A la fotografia podeu observar com s'està mostrejant amb els aparells científics d'aquesta estació.

D'on venen les masses d'aire plenes de pols d'aquests últims dies?

L'equip científic d'aquesta campanya ho ha estat calculant, tot fent servir el model HYSPLIT de NOAA Air Resources Laboratory (ARL), US. Les coordenades del càlcul de les retrotrajectòries d'aquests dies són d'ONDA (Castelló).

Com veieu, des del 21 de Maig del 2007 les masses d'aire venen d'Àfrica.

Observeu les altres fotografies.

D'on venen les masses d'aire plenes de pols d'aquests últims dies?

L'equip científic d'aquesta campanya ho ha estat calculant, tot fent servir el model HYSPLIT de NOAA Air Resources Laboratory (ARL), US. Les coordenades del càlcul de les retrotrajectòries d'aquests dies són d'ONDA (Castelló).

Com veieu, des del 21 de Maig del 2007 les masses d'aire venen d'Àfrica.

Observeu les altres fotografies.

D'on venen les masses d'aire plenes de pols d'aquests últims dies?

L'equip científic d'aquesta campanya ho ha estat calculant, tot fent servir el model HYSPLIT de NOAA Air Resources Laboratory (ARL), US. Les coordenades del càlcul de les retrotrajectòries d'aquests dies són d'ONDA (Castelló).

Com veieu, des del 21 de Maig del 2007 les masses d'aire venen d'Àfrica.

Observeu les altres fotografies.

D'on venen les masses d'aire plenes de pols d'aquests últims dies?

L'equip científic d'aquesta campanya ho ha estat calculant, tot fent servir el model HYSPLIT de NOAA Air Resources Laboratory (ARL), US. Les coordenades del càlcul de les retrotrajectòries d'aquests dies són d'ONDA (Castelló).

Com veieu, des del 21 de Maig del 2007 les masses d'aire venen d'Àfrica.

Observeu les altres fotografies.

D'on venen les masses d'aire plenes de pols d'aquests últims dies?

L'equip científic d'aquesta campanya ho ha estat calculant, tot fent servir el model HYSPLIT de NOAA Air Resources Laboratory (ARL), US. Les coordenades del càlcul de les retrotrajectòries d'aquests dies són d'ONDA (Castelló).

Observeu les altres fotografies.

Aspecte d'un filtre abans (esquerra) i després (dreta) del mostratge.
El color del filtre després del mostratge varia des del gris clar al negre, depenent del grau de contaminació atmosfèrica.

Imatges al microscopi de rastreig de material particulat.

Per a cada filtre amb material particulat s'analitzen un total de 57 paràmetres. S'utilitzen les tècniques següents:

ICP-AES (elements majors), ICP-MS (elements traça), cromatografia iònica (components solubles), anàlisis elemental (carboni), colorimetria FIA (NH4+). A més d'aquestes determinacions directes, s'obté la determinació indirecta de SiO₂ i CO₃₂^- a partir d'equacions experimentals obtingudes en treballs anteriors pel grup d'investigació: 3*Al₂O₃ = SiO₂ i 1.5*Ca = CO₃₂^-.

Avui, 23 de Maig del 2007, continua la incursió de pols africana però la contaminació a Barcelona és molt elevada. I és deguda a causes humanes (antropogèniques).

El dilluns hi va haver una intrussió de pols africana que va deixar els carrers de Barcelona ben bruts de fang. Avui, dimecres 23 de Maig del 2007, a més, hi ha una elevada contaminació d'origen antropogènic (deguda als humans).

Podeu observar l'alta contaminació que es registra a dia d'avui (23/05/2007) a Barcelona.

Detall dels equips de mesura i de mostratge d'aerosols al Montseny.

D'esquerra a dreta: captador d'alt volum de PM2.5, estació meteorològica, espectròmetre làser per a la mesura en temps real de PM10, PM2.5 i PM1, captador d'alt volum de PM10 i col·lector de deposició atmosfèrica humida i seca.

Detall dels equips de mesura i de mostratge d'aerosols a Barcelona.

D'esquerra a dreta: espectròmetre làser per a la mesura en temps real de PM10, PM2.5 i PM1, captadors d'alt volum de PM10, PM1 i PM2.5. Els tres últims equips de la dreta són tres captadors de PM10 de diferents cases comercials per a la seva comparació.

Vista general de la ubicació de l'estació del Montseny.

És una estació de fons regional (Parc Natural del Montseny) sense emissions directes ni properes de contaminants, tant de tipus antropogènic (industrial, urbà, agrícola).

Detalls de l'estació de mesura i de mostratge d'aerosols atmosfèrics a la Finca Experimental de La Castanya(41°46' N, 2°21' E).

És una estació de fons regional (Parc Natural del Montseny) sense emissions directes ni properes de contaminants, tant de tipus antropogènic (industrial, urbà, agrícola).

Aquesta imatge obtinguda des de satèl·lit mostra la ubicació d'ambdues estacions: Barcelona i Montseny. La primera és una estació urbana mentre que la segona és una estació rural.

Detalls de la localització de l'estació de mesura i de mostratge d'aerosols atmosfèrics a l'Institut d'Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E). És una estació de fons urbà (el Campus Universitari de Pedralbes) propera a les emissions del tràfic rodat d'una artèria de circulació densa, tal com és l'Avinguda Diagonal.

La Diagonal de Barcelona vista des del satèl·lit.

Aquí és on es localitza l'estació de mesura i de mostratge d'aerosols atmosfèrics a l'Institut d'Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E). És una estació de fons urbà (el Campus Universitari de Pedralbes) propera a les emissions del tràfic rodat d'una artèria de circulació densa, tal com és l'Avinguda Diagonal.

L'Eixample i la Diagonal de Barcelona vistes des del satèl·lit.

Ens apropem a la localització de l'estació de mesura i de mostratge d'aerosols atmosfèrics a l'Institut d'Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E).

Visió de Catalunya des del satèl·lit on es mostra la situació de Barcelona. 

És aquí on es localitza l'estació de mesura i de mostratge d'aerosols atmosfèrics a l'Institut d'Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E) a Barcelona.

Exemple de contaminació atmosfèrica a macro-mesoescala: transport de contaminants i d'acidificació. A la imatge dreta superior es mostra com el sulfat és transportat des de l'Est d'Europa fins a Espanya, durant el 13 d'Abril del 2002.

Aquests mapes d'aerosols són del Naval Research Laboratory (Monterrey-USA).

Exemple de contaminació atmosfèrica a escala global: els aerosols de material carbonós (combustió de combustibles fòssils i biomassa, incendis,...) i la pols mineral (zones desèrtiques) tenen un impacte important a la distribució global d'aerosols a la Terra. Aquests, a la vegada, modulen el balanç radiatiu terrestre.

A la imatge s'observa aquesta distribució i la seva variació estacional, a través dels mapes d'espessor òptic d'aerosols de la NASA Langley Atmospheric Sciences Data Center, obtingut pel Multi-angle Imaging SpectroRadiometer (MISR) instrument.

Exemple de contaminació atmosfèrica a microescala: la contaminació causada per les emissions locals urbanes i industrials. A la fotografia s'observa l'impacte de les emissions d'un plomall de contaminació industrial en la qualitat de l'aire en superfície a La Rábida (Huelva).

L'autor de la fotografia és Jesús de la Rosa del Departamento de Geología (Universidad de Huelva).

S'observa una intrusió de masses de pols africanes carregades de pols mineral sobre Cabo Verde. Aquesta imatge s'ha obtingut mitjançant el satèl·lit TERRA-MODIS-NASA-USA (del 5 de Maig del 2007).

Aquests dies la pols africana es dirigeix cap a Amèrica passant pel sud de les Illes Canàries.

Volant sobre Barcelona...

Saps què s'hi amaga en aquest enigma? Envia'ns la teva resposta!

Volant sobre Barcelona...

Saps què s'hi amaga en aquest enigma? Envia'ns la teva resposta!

Us saludem des de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC.

Aquesta campanya es realitza en el marc de la feina d'investigació del Departament de Geociències Ambientals. Des del 1999, part d'aquestes recerques es centren en l'estudi integral de la contaminació per material particulat atmosfèric a Espanya, amb especial interès per a l'àrea metropolitana de Barcelona i el seu entorn rural.

L'equip científic us seguirà enviant més missatges!

Emissions de sutge d'un autobus escolar amb motor diesel a Califòrnia.

Els motors diesel tenen un menor consum i menors emissions de CO₂ que els de betzina, però les emissions de partícules (sobretot, ultrafines inferiors a 0,1 micra) i les d'òxids de nitrògen són majors que les dels motors de betzina. Actualment hi ha solucions tecnològiques per tal de reduir aquestes emissions.

Intrusió d'una massa de pols africana sobre la Mediterrània el dia 18 de juliol del 2000. S'observa una densa ploma de pols mineral que va afectar a la qualitat de l'aire en superfície. (Imatge des de Satèl·lit del projecte SeaWIFS-NASA-US).