En els vaixells d'investigació oceanogràfica hi ha la instrumentació necessària per a recollir mostres de sediment provinent de zones profundes. El sediment es mostreja emprant uns cilindres de plàstic de 10 cm de diàmetre i 40 cm de longitud. 

Aquí es mostra un detall transversal del sediment.

Si vols més informació, clica aquí! 

El gener del 2007, varem tenir la gran oportunitat de visitar i investigar la zona on, fa pocs anys, hi havien dos grans plataformes de gel, conegudes com a plataformes de gel Larsen A i B.

Aquesta zona ha perdut en 20 anys uns 11.000 km2 de plataforma de gel! Si vols comparar, pensa que Catalunya té una superfície de 31.930 km2. El col·lapse d'aquestes plataformes ha generat canvis dràstics en la superfície del mar que comencen a reflexar-se en el sòl marí. Conèixer aquests canvis i associar-los a la resposta de l'ecosistema és l'objectiu principal del projecte CLIMANT .

Els fons dels oceans poden ser rocosos o estar recoberts per sediment fi. Als sediments hi ha compostos orgànics que cauen des de la columna d'aigua. Els animals que viuen al fons del mar utilitzen aquests compostos orgànics com a aliment. L'anàlisi de la composició química i de les dimensions dels grans en el sediment ens dóna informació sobre les organismes que viuen als sediments o sobre el sòl marí.

Des de Ciutat del Cap i de camí cap al continent antàrtic, al voltant dels 47ºS de latitud, hi podem trobar els primers temporals. Hi poden haver onades de fins a 8,5 m d'alçada i el vent pot superar la velocitat de 50 nusos.

Si vols trobar els diferents fronts que hi ha al llarg del trajecte, clica aquí: et convidem a fer aquest EXPERIMENT!

Imatge de fitoplàncton obtinguda al microscopi òptic. Es tracta d'algues unicel·lulars que suren a l'aigua. Viuen a les capes superficials il·luminades dels oceans. Són la base de gairebé totes les xarxes tròfiques marines.

Model de circulació de tres masses d'aigua al mar de Weddell (SW, superficial, WW intermèdies, WDW profundes) en el què es veu que el frec de dues masses d'aigua (línea discontínua) provoca un corrent ascendent que circula per les comunitats bentòniques abans d'arribar a la superfície. En aquest moviment ascendent, l'aigua es carrega de nutrients generats tant pels organismes bentònics com pels que viuen sota del gel i, en conjunt, aporta nutrients a les capes superficials necessaris pels organismes que hi viuen.

Model tròfic (alimentació) dels organismes sèssils suspensívors antàrtics basat amb la disponibilitat d'aliment en el medi. Els que s’alimenten preferentment de preses grans (zooplàncton i cèl·lules grans de fitoplàncton) creixen ràpid i són estacionals. Mentre que els que ho fan amb preses petites, però sempre presents en el medi, creixen més lentament i són sempre presents. Hi ha també grups mixtes amb els dos sistemes d'alimentació i de creixement moderat.

Variació al llarg de l'any de la cobertura de gel marí i de la relació de les característiques d'aquest gel amb els organismes antàrtics, tant els que hi viuen a sobre com els que viuen al seu interior o al seu voltant sota la banquisa.

Aquí veieu un pollet de pingüí d'Adèlia (Pygoscelis adeliae).

Un grup de crinoïdeus sobre un fons poc cobert de fauna i roques que són un dels primers colonitzadors de nous espais a l'alta Antàrtida.

Un grup de crinoïdeus sobre un fons poc cobert de fauna i roques que són un dels primers colonitzadors de nous espais a l'alta Antàrtida.

Gran bloc desprès d'un glacera que està ja recobert de fauna incrustant tal com esponges i briozous.

La imatge dels icebergs normalment és el seu color blanquinós. Malgrat que també se'n poden trobar amb d'altres colors més foscos si es tracta de gel molt vell.

Aquests crustacis són grans consumidors de les petites algues que viuen al gel. La majoria dels amfípodes antàrtics són herbívors.

Conjunt d'estrelles de mar capturades amb una pesca de ròssec amb xarxa Agassiz.

El capità U Pahl donant el seu discurs nadalenc al Saló Blau del Polarstern; al darrere espera el seu torn en Julian Gutt.

El menjador de científics decorat per al sopar de la Nit de Nadal.

Us desitgem un Bon Nadal!

D'esquerra a dreta: en Pablo, l'Enrique, la Laura, l'Americo Montiel i l'Elisabet, des de l'Antàrtida.

El mar era ben glaçat al llarg del nostre camí cap a l'illa Elefant.

Hem viscut un altre capvespre a l'Antàrtida tot fent camí cap a l'illa Elefant.

Aquestes masses de gel es desplacen surant sobre la superfície dels oceans. Només s'observa entre una setena i una dècima part del seu volum. L'altra part resta submergida sota l'aigua.

Aquestes pannes es van enganxant a poc a poc, tant pel moviment de l'aigua com perquè l'aigua que els separa es va congelant paulatinament. Acabarà formant el que s'anomena com a banquisa: la capa de gel que dibuixa el continent antàrtic.

A l'Antàrtida, la temperatura de l'aigua pot arribar a -2 °C. Els peixos antàrtics s'han adaptat a crèixer a temperatures prop del punt de congelació de l'aigua de mar. Presenten anticongelants que els protegeixen de la formació de cristalls de gel als seus fluids. Així no es congelen!

Els exemplars són ordenats per grups, etiquetats, fotografiats i fixats per al seu posterior estudi a terra ferma. Aquí teniu alguns dels organismes que hem seleccionat en aquesta captura: una gorgònia (a l'esquerra de la fotografia) i una esponja (a la dreta).

La captura s'ordena sobre la coberta de treball per a que els científics puguin buscar els animals que més els interessa per al seu estudi. Separem algunes de les esponges que es mostregen per tal de realitzar estudis genètics.

Torre de comunicacions del vaixell de recerca oceanogràfic Polarstern.

A la superfície gelada de la mar, en dies de calma, es formen làmines de gel anomenades niles.

Tot creuant el Cercle Polar Antàrtic, el mar és ben glaçat.

El seu nom científic és Megaptera novaeangliae. Pot arribar als 17 metres de llargària i a unes 40 tones de pes.