I la resposta és...

Els núvols estan formats per gotes d’aigua líquida, cristalls de gel o gotes en subfusió (líquids a temperatura per sota dels 0ºC). O bé per una combinació d’aquests tres estats.

Per a formar-se aquests constituents calen tres condicions que s’han de donar simultàniament. En primer lloc cal humitat, és a dir, vapor d’aigua.  En segon lloc hi intervé l’anomenat nucli de condensació, que no és res més que una partícula sòlida, microscòpica, sobre la qual el vapor d’aigua es condensa per a formar una gota líquida (o bé sobre la qual es sublima per a formar un cristall de gel quan l’aire es refreda, que és la tercera condició per a formar un núvol).

La combustió en la turbina a reacció d’una avió emet a les capes altes de la troposfera vapor d’aigua, com en tota combustió, i partícules sòlides que actuen coma nuclis de condensació.  A l’aire fred dels nivells troposfèrics, el vapor es sublima i es formen cristall de gel. Aquests cristalls, que observem des del terra són els anomenats deixants de condensació, o en anglès contrail (de condensation trail, o camí de condensació).

Aquests cristalls tendeixen a evaporar-se i tornar a l’estat gas. El ritme d’evaporació depèn de dos factors: la temperatura i la humitat que hi hagi a l’alçada on es formen.  Si la temperatura és relativament elevada, els cristalls desapareixeran ràpidament un cop formats. El mateix succeeix si l’aire és sec, amb poca humitat ambiental. Els cristalls aleshores s’evaporen ràpidament,  i observem com el deixant de condensació es dissipa ben de pressa. Podem assegurar aleshores que les condicions atmosfèriques a aquells nivells troposfèrics són favorables a la dissipació dels cristalls. Aquest fet acostuma a esta associat amb una atmosfera estable.

En canvi, si la humitat ambiental és elevada, o la temperatura baixa, els cristalls no es dissipen amb facilitat. Al contrari, es poden estendre i formar grans estructures allargades que poden romandre hores i hores al cel. Quan això succeeix podem dir que l’atmosfera tendeix a la inestabilitat, i que el temps atmosfèric pot canviar (que no vol dir sempre pluja, sinó canvi de masses d’aire, de direcció del vent, etc.).

Jordi Mazon

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya