I la resposta és...

Les glaceres són blanques per la neu i reflecteixen la llum (és el que es coneix com efecte albedo en castellà). Quan la neu es fon i el gel esdevé vell, ja no reflecteix la llum sinó el color blau del cel. Per altra banda, l'aigua del mar és blava perquè reflecteix el color del cel, blau. En funció de si el cel està més fosc o més clar, també canvia el color de l'aigua superficial que és l'aigua que podem veure. Quan l'aigua surt de les glaceres reflecteix el color del cel però és més o menys transparent segons la fondària de l'aigua. Per exemple, quan hi ha poca fondària l'aigua és quasi transparent i quan hi ha prou aigua com per reflectir el color del cel, el mar es veu de color blau. Recordo que les glaceres quan tenen molta neu és aquesta la que reflecteix la llum i, per això, són blanques com el color de la neu, només quan la neu es fon el gel de sota es comporta com l'aigua i agafa el color del cel.

Dit d’una altra manera, l'aigua descompon l'espectre de la llum incident en la superfície de manera que els colors d'ona més curta s’absorbeixen abans (el vermell, per exemple). El color que s’absorbeix més tard és el blau que és el que penetra més. És a dir, que a major fondària del mar, el seu color serà més blau fosc. En canvi, en aigües superficials l’aigua sembla verda perquè el verd és la part de l'espectre de la llum que s'apropa més al blau. En les glaceres, quan es fon la neu, el gel es comporta com l'aigua i absorbeix progressivament l'espectre de colors de la llum blanca quedant el blau (o a vegades el verd) ja que és el que penetra més.