Comte de Barcelona, rei d'Aragó, senyor de Montpeller, conqueridor de Mallorca, València i Múrcia, Jaume I és un dels grans reis del segle XIII, un monarca de l'estatura de sant Lluís de França o d'Alfons X de Castella. Al Llibre dels fets demostra, a més, que és un veritable estrateg, astut i ardit, també en el camp de la narrativa. No mira de redactar cap obra historiogràfica --per bé que els seus lectors moderns puguem llegir-lo ben legítimament també per la informació històrica que conté--, sinó que escriu una obra doctrinal -amb sàvies dosis d'humor i tensió narrativa-- en què ens mostra les virtuts i les fetes d'un veritable príncep cristià a qui Déu havia assignat una missió molt alta: la de representar-lo, com a rei que era per la gràcia divina, davant dels seus súbdits. Al llarg dels segles el nombre dels seus lectors ha anat augmentant, però també la distància entre l'obra i el seu nou públic, amb tots els riscos d'incomprensió que això implica. Precisament l'objectiu d'aquest treball és intentar recuperar el diàleg amb un home que, per a nosaltres, és alhora tan llunyà i tan proper...
Versió en català modern de Josep Maria Pujol
Comentaris