Autor: Josep-Maria Gili
Què són els icebergs i com s'originen? Darrerament són molts els icebergs de gran dimensions que s'estan produint. Cal pensar que ara, però, amb els avenços tecnològics actuals (com ara les fotografies via satèl·lit), és molt més fàcil adonar-se de quan es desprèn un iceberg. Per tant, és molt possible que ara n'observem més i per tant pensem que n'hi ha més. Però els experts ens expliquen que estem davant d'un fenomen molt normal a l'Antàrtida. De tota manera, no deixa de ser molt espectacular quan el pots viure d'aprop.
El continent antàrtic és la fàbrica per excel·lència d'icebergs a la terra. D'ell es desprenen anualment més de 300.000 trossos de gel que poden representar més de 2.500 Km cúbics. Aquestes masses de gel poden tenir des d'uns pocs metres fins a desenes de quilòmetres de llargària. Es formen quan la massa de gel continental entra en contacte amb l'aigua i poc a poc penetra mar endins formant les plataformes de gel continental, que poden tenir desenes de metres de gruix. Al mateix temps, les glaceres poc a poc van desplaçant el gel cap al mar i regularment en deixen anar una part del final. Quan el gel flota, es torna més inestable i es formen esquerdes. Qualsevol pressió produïda pels moviments tectònics o per les tempestes fan que les esquerdes arribin fins a la base del gel i aquest es desprèn. Un cop al mar, els icebergs suren i tan sols es veu entre una setena i una dècima part del seu volum. Per exemple, un iceberg bastant normal té uns 30 metres d'alçada per damunt de la superfície del mar i uns 300 m pel dessota. Un cop separats del gel continental, els icebergs van a la deriva arrossegats pels corrents marins. Normalment queden atrapats a les aigües antàrtiques i poden vagarejar desenes d'anys fins que acaben fonent-se. Algunes vegades grans icebergs han traspassat el corrent circumpolar antàrtic i han arribat fins a la desembocadura del riu de la Plata (Argentina) a l'Oceà Atlàntic o de les illes Galápagos a l'Oceà Pacífic. Aleshores triguen tan sols uns mesos a fondre's.
D'icebergs n'hi ha de moltes menes. Els que tenen forma aplanada i escaires rectilinis són fragments despresos directament del gel continental que es troba sobre les plataformes continentals. Els que es desprenen directament de les glaceres tenen formes mes arrodonides i no tenen la superfície plana. A més, a mesura que es van desplaçant i fonent, agafen formes molt variades. Els icebergs, en fondre's perden l'equilibri, i es donen la volta i aleshores es veu la part inferior, que és desgastada per l'erosió de l'aigua de mar. N'hi ha que porten restes de cendres dels volcans i tenen franges negres i n'hi ha de colors blau intens o fins i tot verd en lloc de blanc ja que és un gel molt vell i compactat, sense aire al seu interior. En un paisatge com l'Antàrtida, els icebergs són els nostres companys habituals de navegació. Molt sovint sembla que aquests gegants de gel no es mouen, però cal anar amb cura ja que en pocs minuts poden ser arrossegats pels vents i poden apropar-se al vaixell, la qual cosa és sempre un perill.
