Autora:   Begonya Vendrell

Els nutrients tenen en la mar la mateixa funció que a la terra. Quan es conrea un camp i s'hi posen adobs, aquests fertilitzen la terra i la fan productiva, mercès a la gran quantitat de nutrients que aporten. Aquests nutrients són diferents compostos químics, sobretot formats pel nitrogen, el fòsfor, el carboni, l’oxigen i l'hidrogen. En menor mesura, però d'igual importància, es troben altres compostos tals com el calci, el potassi, el magnesi, el ferro, el silici,..., entre d'altres. A la mar, els nutrients són importants perquè d'ells es nodreixen multitud d'éssers vius. Entre aquests organismes són especialment importants els petits organismes autòtrofs (realitzen la fotosíntesi) i que precisen dels nutrients dissolts a l'aigua per tal de créixer. S’anomenen fitoplàncton i agafen les formes inorgàniques de nitrogen i de fòsfor, sobretot. Quan hi ha un important creixement algal, per exemple durant la primavera, es nota una disminució de nutrients tals com el nitrat o el fosfat. Les microalgues els estan captant per tal de créixer a la zona fòtica (on hi ha llum). Un grup d'algues unicel·lulars, les diatomees, tenen una especial característica: estan envoltades per una frústul (és semblant a una capseta) feta de sílice precipitat. Per tant, en els creixements d'aquest tipus d'algues s'observa també una disminució dels silicats dissolts en l'aigua. Fins ara hem estat parlant de nitrat, fosfat i silicat, que juntament amb l'amoni i el nitrit, constitueixen els cinc macronutrients més característics. Hi ha també altres nutrients necessaris per al creixement dels microorganismes però que són necessaris en menors quantitats. Això no implica que no siguin importants, doncs aquests micronutrients són els que, a vegades, poden limitar la producció algal a zones on els macronutrients són abundants, tal com és a l'Antàrtida. Als mars antàrtics, una de les zones amb concentracions més altes de macronutrients, s'observa una menor producció fitoplanctònica del que s'esperaria trobar. Això ens indica que la producció està limitada per un micronutrient, en el nostre cas el ferro.

Sabem que en la mar, els macronutrients solen seguir uns gradients força marcats amb la fondària. Hi ha més nutrients reduïts a les capes superficials d'aigua i nutrients més oxidats a mesura que les aigües es fan profundes. Així, per exemple, a més fondària tindrem, habitualment, increments de fosfat, de nitrat i de silicats. Nutrients, tal com l'amoni que és molt inestable, solen tenir distribucions irregulars i es concentren a les capes on hi ha més activitat biològica (sol ser un producte d'excreció). Les concentracions dels diversos macronutrients, sobretot el fosfat i el silicat, serveixen també d'ajut als oceanògrafs per tal d'identificar masses d'aigua, les quals solen conservar aquestes propietats.