Autor: Josep-Maria Gili
Durant la navegació, quan s'arriba prop de la latitud 40° S camí de l'Antàrtida s'està als coneguts rogents quarantes de latitud, camí dels furiosos cinquantes (latitud 50° S). En aquesta regió els canvis atmosfèrics són continus i sobtats. Són comuns els vents forts, les borrasques intenses i el pas ràpid de fronts hidrogràfics. En aquesta regió es troben algunes de les estructures oceanogràfiques més peculiars de tot el món. Es tracta de tres fronts hidrogràfics que anirem atravessant conforme ens allunyem d'Àfrica. Primer ens trobem amb el front que marca el límit sud d'expansió de les aigües subtropicals, més salades i càlides que les polars. Aquest front s'anomena també convergència subtropical perquè a causa dels forts vents i la interacció de les diferents masses d'aigua es produeix un enfonsament de l'aigua cap a baix. Immediatament després i amb una caiguda de la temperatura superficial de l'aigua de mar de 22 a 15°C trobem el front subantàrtic que és una divergència, és a dir, l'aigua puja. Per fi i amb una caiguda de la temperatura de l'aigua de mar fins als 4°C ens trobem amb el Front Polar. Es tracta també d'una convergència i les aigües polars s'enfonsen lentament en interactuar amb les aigües subantàrtiques. Associat al Front Polar hi trobem el Corrent Circumpolar Antàrtic que circula en la direcció de les agulles del rellotge i que es pot detectar fins a 200 metres de fondària. Aquest corrent envolta completament el continent antàrtic i és una de les barreres marines superficials més notables de la Terra: és a dir, al seu Sud i al seu Nord hi viuen organismes diferents. Cal dir però, que el corrent antàrtic més costaner circula en sentit contrari.
La regió del Front Polar és a la vegada molt activa (molta intensitat de vents i corrents) i variable. Moltes vegades es desprenen masses d'aigua que generen remolins i meandres que augmenten l'heterogeneïtat a la zona del Front Polar. En conjunt, es tracta d'una de les zones més productives de l'Oceà Austral on es concentren grans quantitats d'organismes que viuen a la columna d'aigua. En aquesta zona són molt freqüents les agregacions d'organismes zooplanctònics, cefalòpodes i peixos, que són menys comuns a pocs quilòmetres, a ambdues bandes del front. Una de les observacions més freqüents és la presència continuada d'aus marines que es concentren al front per alimentar-se. Per exemple, es poden observar els albatros de cap gris (Diomedea chrysostoma) llençar-se contra la superfície i submergir-se per capturar cefalòpodes (calamars) que són la seva presa principal. Els albatros són ocells poderosos que poden arribar a assolir 2 metres d'envergadura (distància entre les puntes de les ales). El fet que aquestes aus depenguin tant de les concentracions d'organismes marins en la zona del front ha fet que les seves colònies estiguin situades preferentment a les illes subantàrtiques com les Geòrgia del Sud, les Sandwich del Sud, les Kerguelen o les Orcades del Sud.
