Provem-ho. No s’ha de pujar a cap avió. Només cal seguir el nostre gran lema: si tens una cuina, tens un laboratori! És un experiment realment senzill, on el protagonista serà un submarí. Un de bastant gustós. De fet, ens l’acabarem menjant. Però no ens avancem, mirem abans que no ens falti res. Els ingredients són:

- Sal fina de cuina (uns 250 grams com a mínim)
- Aigua de l’aixeta
- Balança de cuina
- Olives normals, amb pinyol (si no en tenim, també pot ser un ou, un pèsol, ...)
- 3 gots transparents, com més alts millor, i una cullera per remenar.
- Un recipient on poder remenar bé. O si la teniu, i voleu afegir uns grams de glamour a l’experiment, una coctelera.

Sabem que al mar flotem més que en una piscina. Per què? Doncs per començar, per la diferent quantitat de sal que hi ha dissolta en l’aigua. És a dir, la diferència de salinitat. I ara la pregunta és: en diferents mars, flotarem diferent?

Com ja deveu haver endevinat, l’oliva es convertirà en el nostre submarí. La submergirem en diferents mars i observarem què passa. La sal la dissoldrem en l’aigua i ho farem en tres concentracions diferents, per tal d’imitar les aigües de tres mars: el Bàltic, el mar Roig, i el Mediterrani.

Tot i que l’aigua de mar conté  bastants més elements que la sal de cuina (bàsicament es tracta de clorur de sodi), per experimentar diferències de flotabilitat, ja ens anirà bé.

Quan tinguem les tres aigües al punt de sal, en 3 gots diferents, haurà arribat el moment de submergir-hi el nostre submarí-oliva. Aquí teniu la quantitat de sal que heu de posar en cada cas:

MAR BÀLTIC:  15 grams de sal per 1 litre d’aigua.
MAR MEDITERRANI: 37 grams de sal per 1 litre d’aigua.
MAR ROIG: 45 grams de sal per 1 litre d’aigua.

La salinitat, però, no és una cosa invariable. De fet, varia força dins d’un mateix mar. Varia, per exemple, amb la profunditat, si acaba de ploure, o si ens trobem prop d’una desembocadura d’un riu. Per tant, els valors que us acabem de donar són orientatius. Poden variar una mica, en aquest cas no és important si poseu un parell de grams més, o menys. Barregeu bé i quan veieu que tota la sal està ben dissolta, és que ja els teniu a punt.

Abans de submergir-hi l’oliva, tingueu en compte que ha de ser sempre la mateixa. Les diferències de pes, forma, o el fet que sigui més o menys salada i carnosa, fan variar la flotabilitat. De fet, proveu amb diferents olives, i ja veureu com us trobareu amb alguna sorpresa. Tampoc l’hauríeu de deixar massa estona dins de cap dels gots. Voleu veure què ens ha sortit? Aquí ho teniu.

Com és el mar Bàltic?

Doncs  és un mar molt poc salat. Té una salinitat que està a mig camí entre l’aigua dolça i la salada. Per què? Per una banda, està situat força al nord (els països que l’envolten són Suècia, Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània,Polònia, Alemanya i Dinamarca), amb temperatures més aviat baixes, que volen dir menys evaporació. D’altra banda, hi desemboquen grans rius que li aporten molta aigua dolça. I a més a més, l’obertura que el comunica amb l’Oceà Atlàntic és molt estreta i és un mar poc profund. Això dificulta la renovació i l’ intercanvi entre l’aigua dolça i la salada. De fet, moltes espècies que s’hi troben són més pròpies de zones d’aiguamolls o rius que no pas de mar.

Passem a l’altre extrem: El mar Roig

De tots els mars oberts, el mar Roig és el més salat. Com el Bàltic, l’obertura que el comunica amb l’oceà també és estreta. Però en canvi, es troba en una zona amb temperatures més elevades (més evaporació), i de menys pluges i menor aportació d’aigua dolça per part dels rius.

Què ha passat amb el Mediterrani?

El Mediterrani també és dels més salats. L’obertura que el comunica amb l’oceà, l’estret de Gibraltar, també és estreta. I les aportacions d’aigua dolça ( ja sigui degudes a la pluja o els rius) són menors que l’evaporació. A Gibraltar, un corrent profund i dens extreu aigua molt salada del Mediterrani, mentre un corrent superficial hi aboca aigua més dolça de l'Atlàntic. Aquesta entrada és important, perquè si no s’aniria assecant. De fet, fa milions d’anys, el Mediterrani es va quedar gairebé sec en varies ocasions.

Com hem aconseguit que l’oliva sigui perfectament al mig de la copa? Doncs hem simulat ser en un punt entre dues corrents de salinitat diferents, per exemple a prop de la desembocadura d’un riu. L'oliva es troba realment entre dues aigües. La salinitat superficial és menor que a més profunditat. Per fer-ho hem afegit aigua dolça molt delicadament (amb una cullereta) a la part superior de la copa, després d’haver-hi posat l’oliva.

I el mar Mort?

El mar Mort en realitat és un llac. Això si, extremadament salat. Curiosament és el lloc sobre terra més baix de tot el món, està situat a uns 416 metres per sota del nivell del mar. I parlant de salinitat, és 10 vegades més salat que els oceans. Si la salinitat de la majoria de mars i oceans oscil·la al voltant dels 35 grams de sal per 1 litre d’aigua, al Mar Mort és de 350 (o fins i tot més) grams de sal per litre d’aigua. Això fa que molt poca cosa hi pugui viure (hi viuen sobretot bacteris, i com a excepció dins dels animals: les artèmies, un petit crustaci).

Per què no hem fet l’experiment també amb el mar Mort?

Perquè no volem que us acabeu tota la sal de casa...Però si ho voleu provar, endavant! No cal que gasteu 350 grams de sal i 1 litre d’aigua. La concentració és la mateixa si feu servir 175 grams de sal per mig litre d’aigua, o, tornant a dividir-ho per la meitat: 87,5 grams de sal per un quart de litre d’aigua (250 ml).

Us animem que també jugueu amb la temperatura

Heu provat de mirar què passa si poseu els vostres oceans una estona al microones? I a la nevera? (sense l’oliva! guardeu-la i l’hi poseu més tard, quan tingueu l’aigua freda o calenta). El primer en provar-ho que ens ho expliqui en un comentari. Una pista: la salinitat i temperatura són la parella ideal si volem començar a parlar de variacions de densitat. Però això ja és un altre tema. Si no n’heu tingut prou, podeu seguir investigant sobre la densitat dels líquids, amb aquest altre experiment: Juguem amb la densitat dels líquids

Bruna Espar Gasset
Recerca en Acció