Des de l'any 2008 estem realitzant un programa de Captura-Marcatge-Recaptura (CMR) de la població de marmotes detallada al Missatge 3. L'objectiu d'aquest seguiment és poder obtenir informació poblacional de les marmotes introduïdes al Pirineu i poder-la comparar amb la dels Alps.
Quan capturem una marmota li prenem un seguit de mesures morfològiques i mostres de pèl per fer anàlisis genètiques. Imatge: Bernat Claramunt
La feina consisteix a capturar, cada any, totes les marmotes de la zona d'estudi. Per fer-ho, dividim l'esforç en dues fases. En una primera fase, entre la fi d'abril i maig, es capturen tots els individus que surten d'hibernar, i els dispersants que arriben de fora a la nostra àrea d'estudi. Quan es lleven, les marmotes tenen molta gana i encara hi ha poca vegetació per menjar, dos fets que faciliten la seva captura amb la tècnica que explicarem a continuació. En la segona fase, de la fi de juny fins a juliol, es capturen els marmotons, els petits que acaben de néixer.
Mètode per la captura de les marmotes
Per capturar marmotes disposem de 20 trampes metàl·liques de doble entrada que es col·loquen a prop dels caus principals, o bé a les zones de pastura més freqüentades, per tal d'incrementar la probabilitat què els individus s'hi aproximin. Amb trossets de pixallits (Taraxacum officinalis) com a esquer, es crea un caminet des del cau més proper fins al centre de la trampa. Sorprenentment, un cop els tasten sabem amb certesa que tard o d'hora acabaran caient! Tot i això, hi ha alguna marmota molt espabilada que ha après a estirar-se, amb el cul fora de la trampa, per agafar amb les mans el menjar de la plataforma, de tal manera que si s'activa la trampa se'n pot escapar! Sortosament, són poques les que han assolit la tècnica, i la confiança fa que també les acabem agafant.
Per capturar marmotes fem servir trampes metàl·liques de doble entrada que es col·loquen a prop dels caus principals, o bé a les zones de pastura. Imatge Bernat Claramunt
La vigilància de les trampes és contínua. Quan una marmota cau, ràpidament ens hi aproximem i la fem entrar a un sac. Un cop de nou a la zona de vigilància, cal pesar l'individu per determinar la dosi de sedant que li toca. Amb la marmota sedada, ja podem començar a treballar! El primer que fem és comprovar que conserva el xip subcutani i el cròtal (xapa metàl·lica numerada a l'orella) que identifica l'individu, i, en cas contrari, les marquem. A continuació, els prenem un seguit de mesures morfològiques i els agafem mostres de pèl. Amb les arrels dels pèls realitzem anàlisis genètiques que permeten determinar la variabilitat genètica de la població i analitzar el parentiu entre individus. Al cap d'uns 30 minuts, la marmota ja està prou desperta i és retornada al cau principal de la seva família.
Al cap d'uns anys de seguiment, podrem determinar paràmetres poblacionals com són la supervivència, la taxa de reproducció, quan i com assoleixen la dominància els individus, entre d'altres.
ATENCIÓ: no proveu de capturar marmotes!! Cal un permís de la Generalitat de Catalunya i molta pràctica en la manipulació dels individus. Recordeu que, malgrat que són molt boniques, les marmotes són animals salvatges i no dubtaran a mossegar-vos si se senten amenaçades.
Comentaris