Quan es treballa la composició de l’aire es fa com a pràctica l’espelma que s’apaga quan es posa el got (i que, quan s’apaga, el líquid puja). Estel Queralt, mestra del Institut Puig i Cadafalch de Mataró, ens explica que “em trobava que quan els alumnes havien d’explicar aquest fenomen donaven com a explicació que l’aigua pujava perquè s’acabava l’oxigen. I que com es formava aquell buit, es xuclava l’aigua cap amunt. Havia de recordar-los què és el que passa en una combustió i que tenien el mateix nombre de partícules, ja que apareixia el CO2 per cada molècula d’oxigen. “
A partir d’aquí es planteja aquest experiment. La gràcia està en el diàleg que s’estableix entre els 3 alumnes, que serveix justament per anar desfent malentesos.
A més, es cerca un exemple de la vida quotidiana (que succeeix en rentar plats) en que el líquid puja sense cap combustió.
Els objectius de l’experiment són:
- Treure la idea errònia que el buit fa força (“ el líquid puja perquè es forma un buit”)
- Treballar la composició de l’aire.
- Reforçar el model cinetico-molecular i els fenòmens relacionats, com la pressió dels gasos.
Experiment: Les pressions i el model cinètic
Centre: Institut Josep Puig i Cadafalch (Mataró)
Mestra responsable: Estel Queralt Merino
Alumnes:
Oriol Llop
Irene Real Plaza
Sara Benslaiman
Nivell educatiu: 4t d’ESO




Comentaris
Francesc Cunyat i Plana diu: