M'explico. Molts pensador havien centrat els seus estudis en la figura de l'ésser humà... l'únic motiu digne d'estudi per a la Humanitat. Darwin, en canvi, gràcies a moltes de les observacions realitzades al llarg del seu viatge en el HMS Beagle acabà deduint que el comportament d'altres éssers vius era molt complexe. Moltes conductes i expressions animals són comunes: la comunicació, la cura maternal, la conducta sexual, el joc...

Un petit moment de descans

Un cop finalitzada la pujada al volcà Sierra Negra i el volcà Chico, i després no solament de moltes emocions sinó també d'una bona dosi de radiació solar en el bell mig dels camps de laves, avui m'espera un dels plaers que em reservo a la meva estimada illa d'Isabela: fer una mica de snorkeling.

El primer de tot és lliurar-me de les meves robes plenes de fang. En efecte, en contrast amb la bella aridesa del paisatge lunar que descric en el meu missatge anterior, la primera part de la pujada, així com la darrera part de la baixada, dels volcans és travessant una zona humida de falgueres. Els núvols retinguts a les faldilles dels relleus són sinònim de boires i pluja que transformen els estrets camins en relliscoses zones de fang i bassals. Les botes i els pantalons són xops, i l'esquena gratament adolorida després de carregar amb la motxilla de supervivència (sempre carregada amb lots, la farmaciola, menjar i aigua, molta aigua). Un cop nu, és el moment d'embotir-se el banyador, agafar les ulleres de submarinisme, un tub, les xancles i anar caminant fins el manglar. Allà em capbusso per nedar entre peixos multicolors que, defensant els seus caus, i malgrat ser jo un peix gegantí, es mostren amb actitud "agressiva". Una manta salta de l'aigua davant meu i els mascarells de potes blaves i pel·lícans cafè pesquen llençant-se en picat. Algun pingüí de Galápagos passa com una fletxa demostrant que la seva actitud graciosa i toixarruda a terra ferma contrasta amb una agilitat envejable dins del medi aquàtic. Passen els minuts i no t'adones de l'estona que portes nedant entre el laberint que configura el manglar: amagatall de moltes espècies i el gran regenerador de la costa de Galápagos. Però l'aigua no és calenta i cal sortir, com a mediocre animal terrestre que sóc, per assecar-me... el Sol ja ha caigut. Ara bé, un company de jocs m'espera.

Jugant amb el llop

Quan sóc envoltat de la meva tovallola escolto uns aplaudiments i roncs darrera meu. És un jove llop de mar que, d'un salt, ha pujat a terra ferma i em desafia. Me'l miro, llenço la tovallola i vaig cap a l'Oceà. Ens hem entès. D'un bot ell ja és a l'aigua i jo l'imito. Aleshores és quan comença el joc preferit dels llops (o lleons) marins: jugar a perseguir-nos, fer tombarelles i llençar bombolles sota l'aigua. Són uns grans imitadors, i nosaltres també. El joc continuarà així fins que el llop, cansat de no haver trobat un contrincant digne de les seves habilitats, marxa a tota velocitat.

El jove llop marí és la demostració que no estem sols en aquest planeta. No som l'espècie escollida, sinó una espècie més en el si de tota la biodiversitat.

Ens retrobem en un següent missatge.

Jordi Serrallonga