A la illa de San Cristóbal tenim iguanes marines i tortugues gegants, però avui ens hem desplaçat, per via marítima, fins a una altra illa: Santa Cruz. A la població de Puerto Villamil existeix la Estación Científica Charles Darwin així com les oficines centrals del Parque Nacional de Galápagos. Són celebrant el 50 aniversari de la seva fundació i he vingut a parlar amb alguns dels seus responsables científics.
El Solitario Jorge, el darrer mascle de l’illa de la Pinta
Però també tinc temps d'apropar-me a observar les diferents subespècies de tortugues gegants que, provinents de diferents illes de l’arxipèlag, són a les seves instal·lacions. Cal destacar els exemplars mascles de Santa Cruz, amb més de 250 kg de pes, així com el Solitario Jorge, un mascle –el darrer de la seva subespècie– que va ser descobert a la illa de La Pinta. Avui viu amb dues femelles d'una de les subespècies que habiten a la illa de Isabela. Després de molts anys d'intents infructuosos amb altres femelles, ara ja hi han hagut algunes postes d'ous però amb el futur i la certesa de saber que mai més tindrem un exemplar pur de la subespècie de tortuga gegant de La Pinta. En Jorge, sens dubte, ha esdevingut un símbol en els esforços per a la conservació de la biodiversitat.
La cria de les tortuges
Abans de marxar cap a la zona alta de la illa de Santa Cruz em trobo, dins de la Estación, amb en Faustino. És el responsable de la cria de tortugues. Els guardes del Parque Nacional de Galápagos, en determinades illes, recullen els ous que posen les femelles de tortuga i els dipositen en incubadores per a salvar-los de l'acció de gats, gossos, porcs i cabres introduïts salvatges. Després, quan les cries ja tenen cinc anys, les retornen al seu hàbitat natural. I és precisament el lloc on em dirigeixo; a un dels hàbitats naturals de les tortugues gegants salvatges: els boscos, prades i basses d'aigua de la part alta i humida de la illa.
Una mala muntura
Les Galápagos no només tenen un paisatge àrid costaner sinó també boscos humits amb arbres frondosos, falgueres i molses a les faldilles dels seus relleus volcànics. Les sorpreses que anà descobrint Darwin, equiparables a la meva sorpresa sempre que trobo les tortugues gegants descansant semisubmergides en els estanys d'aigua o menjant herba fresca. Mentre redactava el manuscrit d'aquest missatge a la meva Moleskine sóc envoltat d'elles pensant en com Darwin intentava muntar a cavall sobre les seves closques (va concloure que era molt difícil mantenir l'estabilitat). M'observen detingudament i no deixo de meditar sobre el què deuen estar pensant mentre gaudeixen, a pas de tortuga, d'unes hores de pastura i descans d'entre els seus 130 o 150 anys de vida.
Espero poder oferir-vos noves sorpreses en un proper missatge... fins aviat.
Comentaris