Malgrat que per a un naturalista darwinista actual desembarcar a les Illes Galápagos és quelcom gairebé ritual (el somni fet realitat) hem de dir que el desembarcament de Charles Robert Darwin no va tenir res del glamour explorador i viatger que podríem haver imaginat.
Darwin encara conservava a la seva ment el record meravellós dels frondosos boscos tropicals que havia visitat en el continent americà, i esperava trobar-se amb un altre paradís a les Galápagos. Però la realitat fou que Darwin va topar amb unes illes castigades per una forta radiació solar (parlem de l'equador terrestre), cobertes de llits de lava i volcans, i poblades per una vegetació que semblava morta; per exemple, descriu com els arbres i arbustos estaven despullats de fulles.
... i aviat la sorpresa
Des del lloc on sóc escrivint aquestes línies, imagino a un jove Darwin vestit amb les seves pesades i elegants robes victorianes, caminant sense calçat adequat per sobre de les laves irregulars i tallants sota un Sol de justícia, i preguntant-se perquè era allà patint sed, cansament i decepció.
Precisament em trobo sobre una platja, que limita amb un llit de blocs de lava, molt propera al Cerro Tijeretas de San Cristóbal, l'indret on hem pogut reconstruir que Darwin va desembarcar a Galápagos el dia 17 de setembre de 1835. Però la sorpresa era allà mateix. Potser també nosaltres ja ho haurem descobert en el nostre proper missatge.
Fins aviat, l'expedició continua...
Comentaris