Posem a prova els mètodes de l’arqueologia enfront les informacions etnogràfiques que ens parlen de com vivia la gent Yámana. Són les notes de Darwin, els llibres dels missioners anglicans que es van traslladar fins aquí per “civil·litzar” la gent yámana després del viatge del Beagle, les pel·lícules filmades als primers anys del s.XX per d’altres missioners catòlics. Fins i tot el gran estudi etnològic que va fer un especialista els anys vint: Martin Gusinde.
Punxons per fer cistells
Mitjançant l’Arqueologia comprovem si les afirmacions i anàlisis d’aquells documents són plenament correctes. Revisem les fonts, mesurem la seva desviació.
Però les fonts també són correctes i ens permeten saber cap a on hem d’acumular els nostres esforços per desenvolupar nous mètodes i tècniques d’anàlisi. Per exemple: les fonts ens diuen que els ossos d’aus, amb estelles en el seu extrem, eren emprats com a punxons per a fer els complicats cistells de joncs. Apliquem l’anàlisi de fitòlits (cel.lules vegetals silicificades) a aquests instruments que apareixen als concheros. És una nova dimensió d’aplicació. I ens permet traçar noves vies de recerca a aplicar a d’altres parts del món. I generar noves hipòtesis per plantejar, per exemple, l’estudi dels grups caçadors-recol·lectors a Catalunya.
D’aquest plantejament, de posar a prova l’Arqueologia enfront l’estudi etnogràfic, i a l’inrevés, per a millorar els mètodes de l’Arqueologia i generar noves hipòtesis en diem Etnoarqueologia.
Comentaris