Si voleu escoltar i llegir aquest episodi, feu clic a aquest fragment de la versió digital del Llibre dels Fets.
El Llibre dels fets, que evita amb cura fer la més mínima referència al fracàs del setge de Peníscola quatre anys abans, narra de forma detallada la preparació de l'expedició i, sobretot, el viatge per mar. El text Cent cinquanta naus i uns pocs milers d'homes explica amb més detall la composició de la flota i de l'exèrcit.
Jaume I es recrea en la descripció de la disposició estratègica de l'estol, amb la galera de Guillem de Montcada al capdavant; les galeres de Montpeller, on anava el rei, i d'En Carrós darrere de tot, i la resta de les galeres a una banda i altra per protegir la flota d'un atac sobtat. El detallisme no impedeix l'aparició de breus imatges líriques, com la descripció, des del punt de vista de la galera de Montpeller, l'última a sortir, de les veles de les naus escampades per tot arreu: «tota la mar semblava blanca de les veles: tant era gran l'estol!».
Al text La Flota salpa us oferim diverses descripcions de sortides similars al llarg dels segles XII i XIII, com ara el relat de Robert de Clari de la sortida de Venècia de la flota de la IV Croada en direcció cap a Constantinoble (1204).
Crònica d'una obstinació
La descripció del viatge cap a Mallorca és la crònica de l'obstinació d'un heroi messiànic que creu que ha de complir, passi el que passi i costi el que costi, el destí que li ha estat assignat. No hi fa res el temporal de llebeig que dura un dia i mig i que dificulta de mala manera la navegació -el refranyer encara conserva proverbis com ara «Llebeig? Mariner, perdut et veig!»-; com tampoc no hi fa res el consell dels experts, que li recomanen la tornada a Salou per refer el camí més endavant amb més bon temps. El rei fa el viatge «en fe de Déu», convençut que té el camí marcat, i no està disposat a recular davant de res ni de ningú. Les dificultats posen a prova l'heroi, que les supera amb una voluntat de ferro i al final veu com els signes li donen la raó: la nit del dimecres 5 de setembre, el dia de la sortida, la galera de Montpeller, que havia estat l'última de salpar de Salou, supera la galera de Guillem de Montcada, que era la primera, i es situa a la capdavantera de l'estol.
Mallorca, finalment
El divendres 7 de setembre al vespre, just abans de la posta del sol, el vent deixar de bufar i apareix davant dels ulls meravellats del rei, i del lector, l'illa de Mallorca. Com havia dit el rei uns mesos abans en el seu discurs a les corts de Barcelona: "la claror de les bones obres desfa l'escuredat".
Comentaris