Avui recollim el tesimoni de Beatriz Fernández, que va estar a bord de l'Amundsen fa tres mesos, quan el fred a l'Àrtic era imponent. Ella mateixa ens ho explica a continuació amb les seves paraules.  

 Al mateix moment en què la Raquel i la Montse deien adéu a l'Amundsen, jo el saludava per primera vegada. Si bé elles s'acomiadaven del torn més fosc, jo li donava la benvolguda al més fred de tots, el que té lloc des de mitjans de febrer a mitjans de març. Ara mateix, en ple mes de juny, el temps ha millorat molt. Però en aquell moment les temperatures anaven descendint dia a dia, encara que les hores de Sol s'anaven incrementant.

Atenció, prohibit sortir del vaixell!

No només la temperatura de l'aire marca la sensació de fred, el vent també juga un paper molt important. El que anomenen wind chill és la temperatura de confort que experimenta qualsevol part del cos exposat a l'exterior,  i depèn de la temperatura de l'aire i de la velocitat del vent. Cada matí ens informaven la temperatura amb i sense l'efecte del vent, encara que també hi havia penjades pels passadissos unes taules que informaven del wind chill esperat.

Recordo que un dimarts, dia en què sortíem al gel amb el grup de zooplàncton per agafar aigua de superfície,  mentre em posava la parca vam sentir aquest missatge per l'altaveu: "Atenció, avui és extremadament fred, la temperatura és de -35 ºC amb un factor del vent de 25, per tant la sensació que tenim és de -70º C. Queden anul·lades totes les sortides al gel que no siguin de causa major". Qualsevol part del cos exposada a l'exterior es podria congelar en prou feines cinc minuts. Ràpidament vaig pujar al pont i era impossible distingir res, el vent era tan fort que aixecava tota la neu i formava una mena de boira que no deixava veure res. Aquesta situació va durar alguns dies, després vam tenir dies més bons fins que es van tornar a prohibir les sortides.

No sempre ens cal sortir a fora per mostrejar, però. Aquest vídeo mostra com fem servir l'anomenat pou lunar per a agafar mostres d'aigua sense sortir del vaixell. També es veu com les foques aprofiten l'avinentesa i surten a respirar-hi enmig dels aparells dels científics!  

Què mengen les comunitats bacterianes de l'Àrtic durant l'hivern?

Vaig anar a l'Àrtic per estudiar per quin tipus de substrat tenen predilecció els bacteris i sobre tot si són capaços d'utilitzar polímers, molècules més llargues que han de ser degradades abans de ser incorporades. Els microorganismes solen utilitzar substrats senzills com ara la glucosa, la urea o els aminoàcids, més ràpids d'aconseguir i fàcils d'incorporar. Però alguns disposen d'enzims específics capaços de trencar els polímers i sistemes de captació dels monòmers que permeten la seva incorporació dins la cèl·lula.

Per estudiar això fem servir una placa anomenada Biolog que disposa de 96 pouets on hi ha ficat un reactiu. A cada pouet hi posem una substància diferent i hi afegim l'aigua del mostreig. Aleshores, si els bacteris són capaços d'utilitzar la substància, el reactiu canvia a color lila. Així podem determinar si els bacteris la poden aprofitar o no,  i si les substències utilitzades canvien al llarg de l'any.

Beatríz Fernández