El fet que el disseny dels éssers vius no sigui perfecte significa que l’evolució és oportunista i utilitza les peces a l’abast per construir un nou organisme funcional, en un procés de bricolatge. Els mecanismes moleculars ajuden a entendre com evoluciona el genoma. Però encara queden enigmes per resoldre ja que diferencies petites en l'ADN semblen determinar canvis molt grans. Els llinatges dels ratolins i els humans, per exemple, es van separar fa uns 75 milions d’anys. No cal indicar que les nostres morfologies són molt diferents. I, malgrat tot, tenim el mateix nombre de gens, el 99 % dels quals són homòlegs, és a dir, estan presents en humans i en ratolins.
Tots aquests temes centren l'atenció d'Antonio Fontdevila, catedràtic de Genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’article explica algunes de les observacions que validen el fet evolutiu per, a continuació, desenvolupar la teoria evolutiva tal i com s’entén avui dia, amb la incorporació dels nous coneixements moleculars, genòmics i del desenvolupament.
L'article correspon a la lliçó inaugural del curs acadèmic 2006-2007 de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Comentaris