Roser González, catedràtica del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, analitza el problema en aquest text, que fou la lliçó inaugural de la Universitat de Barcelona el curs 2006-2007. En primer lloc, es dóna a conèixer l'exemple de dues dones científiques, Rosalind Franklin i Barbara McClintock, que van assolir importants avenços en genètica malgrat els problemes que van haver d'afrontar. Les aportacions de Rosalind Franklin a l'estructura de l'ADN - probablement la descoberta més important en biologia del segle XX-  van ser menystingudes per l'equip de Watson i Crick que -finalment- va guanyar el Premi Nobel sense ella. Barbara McClintock va tenir més sort i els seus treballs sobre l'existència de segments mòbils en els cromosomes foren adequadament reconeguts, malgrat que va haver de patir durant gairebé 20 anys la dura incomprensió dels seus col·legues. 

Tot i que s'acostuma a creure que la discriminació de gènere dins el món científic tendeix a corregir-se amb el temps, les dades que aporta la professora Roser González fan dubtar-ho. A la dècada dels 90 s'han incorporat 2.500 homes més que dones a les Universitats espanyoles. Aquest biaix seria atribuïble sobretot a factors socials i culturals, i per a superar-ho l'autora proposa desenvolupar polítiques de gènere i plans d'igualtat dins les institucions científiques i acadèmiques