Tot i que avui en dia la física ha descartat la possibilitat de viatjar en el temps, no en feu cas. Si que és possible. De fet, si ens seguiu, esteu a punt de començar aquest viatge…Benvinguts!
Tot va començar quan fa uns anys, en Ciscu i en LLuís van trobar uns ossos de dinosaure mentre donaven un volt. Ara, comencem la investigació.
Els ossos van apareixent i tot i que encara hi ha feina de pic i pala, ara ja hem entrat en una fase de treball de molta més precisió.
Després d’extreure la tíbia de dinosaure del jaciment no s’acaba la feina. Al contrari, s’inicia un llarg camí que comença amb la difícil tasca de la Preparació.
Ja som al darrer dia de l’excavació, que ha anat tan bé com havíem desitjat abans de començar. Hem fet una troballa que ens té a tots molt il.lusionats.
Com exemple del llarg procés de recerca que implica la troballa d’un fòssil, explicaré un cas que ens va portar de corcó: la hiena gegant de Terrassa.
Després de restaurar un fòssil, tampoc s’acaba la nostra feina. Ara us presentarem el món de la paleobiologia, amb un cas bastant atípic.
Actualment tenim una eina fabulosa: la paleohistologia. Què ens pot dir la microestructura òssia sobre la cabra Myotragus? Moltes coses. Comencem!
Per fi resoldrem l’enigma que us havia plantejat sobre la cabra Myotragus. L’ambient insular ens ajudarà a entendre moltes coses.
Com ja he explicat, Myotragus és un fòssil molt estrany. A part de ser una cabra molt petita, també tenia una forma i un cervell un pèl peculiar.
