La primavera ja és aquí! O almenys això és el que ens indiquen els ocells. La setmana passada ja es varen observar les primeres orenetes i els primers ocells que ens arriben d’Àfrica ja es poden veure volant i cantant per Catalunya.
Tot i que les zones d’estudi es mantenen constants al llarg dels anys, una campanya d’anellament d’ocells requereix planificar amb certa antelació la logística de cada estació.
Es calcula que aproximadament entre quatre i cinc bilions d’ocells creuen el desert del Sàhara durant els passos migratoris. El Sàhara és el desert més gran del món i la barrera geogràfica més àmplia que han de travessar els ocells migradors europeus que hivernen a l’Àfrica tropical: ni més ni menys que uns 2.200 km a la seva part més ampla.
Arreu de Catalunya podem observar ja els cucut reials, les àguiles marcenques, o les primeres orenetes i falciots, entre d’altres espècies que ja han arribat de l’Àfrica i travessen la nostra terra aquests dies.
Ja fa dies que es van anellar els primers mosquiters de passa al sud del Marroc però no ha estat fins avui mateix (una setmana més tard) que se n’ha capturat el primer exemplar als aiguamolls de l’Empordà (el primer a les estacions d’Europa).
El 12 de març es van anellar els primers mosquiters de passa a Catalunya. Comencen a arribar aquests ocells extraodinaris, capaços d’hivernar a Sud-àfrica i de criar a Escandinàvia malgrat que amb prou feines pesen uns 14 grams!
Trobar un ocell anellat no és un fet habitual: a Catalunya hem d’anellar una mitjana de 195 pit-rojos i 370 orenetes vulgars per recuperar-ne una!
Als aiguamolls de l’Empordà s’ha comprovat quina estratègia segueixen els ocells quan es troben amb fortes ventades: s’aturen i esperen que el vent minvi.
Fa poc us dèiem que els primers mosquiters de passa ja havien arribat a Catalunya i aquesta setmana ja s’han vist els primers mosquiters pàl·lids. Ambdues espècies hivernen al sud del Sàhara però mentre el de passa, com diu el seu nom, només migra per Catalunya, el pàl·lid cria en gran nombre a les rouredes i pinedes del país.
A la Universitat de Rostock (Alemanya) es conserva una estranya cigonya que fou trobada morta l’any 1822 i que va constituir la primera prova sobre què feien els ocells que cada any desapareixien d’Europa.
