Des de la finestreta de l?airbus d’Air Canada veig la línia fosca que separa les aigües de l?Atlàntic de les costes d?Amèrica. Deu ser la vintena vegada que faig aquest viatge per sobre de l?Atlàntic nord
L’Any Polar Internacional és la iniciativa científica més gran, més
multidisciplinar i amb més ambició que s’hagi fet mai. L’objectiu fonamental de la nostra campanya és determinar com respon l’ecosistema de l’Oceà Àrtic costaner a l’augment de les temperatures.
L’arribada a l’Amundsen ha estat llarga i plena d’incidents: Barcelona, Frankfurt, Mont real, Quebec, Winnipeg, Yellowknife, Inuvik i Paulatuk.
L’oceà Àrtic sembla un desert absolut. Però de fet amaga una gran munió d’organismes, que tenen en les algues microscòpiques la base de tot plegat.
Hi ha un tipus de mostreig que no demana que ens posem ni la parca ni les botes ni el passamuntanyes, però sí caldrà que ens posem el salvavides. I és que aquest cop l?aigua l?agafarem des de l?interior mateix del vaixell. Voleu saber com?
Tot filtrant aigua podem extreure DNA i RNA per conèixer els diversos tipus de bacteris de l’Àrtic i la seva activitat.
Vaig en l’helicòpter de l’Amundsen a 1200 metres per sobre de la banquisa. Com us deia al començament d’aquest diari, aquesta campanya és una expedició i no una aventura. Però a vegades, la vida irromp de forma aclaparadora i converteix els plans més ben pensats en un caos. En Roald Amundsen deia que ell era un explorador, no un aventurer, i que l’aventura només es produïa quan hi havia una fallada en el seus plans.
El gel marí és en realitat un enorme sistema microbià actiu, fins i tot a l’hivern, que ocupa uns 20 milions de quilòmetres quadrats entre l’Àrtic i l’Antàrtida.
Us ensenyem espectaculars imatges de les algues diatomees que emplenen el gel marí.
La nostra campanya és llarga, dura un any sencer. Però nosaltres no som tan forts com els exploradors del segle XIX, que passaven fins a dos anys i mig lluny de casa.
